Autor: Ferran Torrent
Editorial, any: labutxaca, 2007 (Publicat per Columna el 1995)
Gènere: Narrativa
Número de pàgines: 221Llegit en: Català
Premis: Sant Jordi 1994
A en Ferran i en Pepín els pinten malament les coses quan la mare es mor, en circumstàncies una mica dubtoses. El pare va faltar ja fa anys, de manera que ara queden a càrrec de dos oncles i un avi. Molt jovenets encara, inicialment s'alegren de poder deixar enrere l'escola de capellans en la que no encaixen en absolut. I trampejant per aquí i per allà, van construint la seva història de la mà de l'oncle Tomàs que fa de pare i coneix tots els baixos fons de València, i Ramonet, que els fa de mare i es cuida de l'avi i de la casa. L'interès per les dones, els negocis de legalitat dubtosa i tota una sèrie de personatges amb sobrenoms d'allò més estrafolaris seran el nou centre de gravetat dels dos germans, que mica en mica es van fent grans i les van veient de tots colors. Potser no és una vida somniada, però és la seva, i la viuen tan intensament com poden.
A la primera plana del llibre trobem una nota de l'autor que diu: Els personatges d'aquesta novel·la són imaginaris, fins i tot els reals. Amb aquesta premissa, no és difícil imaginar que es tracta d'una autobiografia en forma de novel·la. Moltes parts semblen tretes de la vida de l'autor, encara que no arribarem a saber quines concretament. A partir de molts records personals de joventut va teixint una història sobre una família de supervivents que van entomant la vida tal com ve, sense grans sorpreses, sense inflexions en el relat ni girs argumentals, és la simple descripció d'una família estranya i que de simple no en té res. L'estil de torrent té sempre aquell puntet irònic. Està escrit en valencià i fa servir un llenguatge diferent en els diàlegs, molt més col·loquial. Personalment m'agrada força la manera que té de narrar els fets, encara que sempre em sorprèn la mena d'ambients que devia freqüentar aquest home.
Aquesta és una de les novel·les més reconegudes de l'autor i no hi ha dubte que és un bon llibre. Una història força intimista que té una mica de tot, però jo l'he trobat massa descriptiu. Tot i que les vivències dels dos germans no són les que viu la majoria de gent, és com si ens poséssim a relatar la nostra vida des de la infantesa. Té episodis interessants, però és com veure la vida passar. Tot i que m'agrada la manera com està escrit, l'he llegit amb poca agilitat, més lentament del que voldria. És un d'aquells casos en que recomano el llibre perquè sé que altra gent en gaudirà molt més que jo. Obligatori per fans de l'autor, i una bona porta d'entrada a ell si no se n'ha llegit res.
Puntuació: @@
Aquesta és la ressenya número 200 que faig en aquest blog!!
17 Comentaris
200 ja? Moltes felicitats!
ResponEliminaJo la vaig gaudir molt més que tu, al manys el doble d'@ :)
ResponEliminaOstres, Felicitats!!
ResponEliminaAquest de moment no l'apunto que ara en tinc massa a la llista.
Ostres tu! El 200 ja? Déu n'hi do. Està molt bé. Imagina't quanta cultura que reparteixes.^-^ I ara a per més posts.
ResponEliminaPel que fa el llibre, m'agrada la manera d'escriure d'en Ferran Torrent, però reconec que n'he llegit pocs d'ell. Me l'apunto per una propera lectura.
He llegit, fa temps, uns quants llibres d'en Ferran Torrent. A la meva biblioteca en tinc 5 d'aquest autor però entre ells no hi és aquest que comentes, així que no en puc dir res en concret però sí que et dic que és un autor que m'agrada i que coincideixo amb tu en destacar el seu estil força directe i aquest "puntet irònic".
ResponEliminaI és clar, enhorabona per les 200 ressenyes. Aquest blog s'ha convertit de fa temps en una referència per alguns de nosaltres i ens agrada veure com creix. (I ja saps que això t'ho dic perquè ho penso de veritat i que el pernil que em vas enviar no hi té res a veure)
Jo sóc un personatge imaginari ;-)
ResponEliminaNo he llegit res d'en Ferran Torrent, sóc així d'imaginativa així que poca cosa puc dir, per tant, comentar que ara mateix a Reus comença a ploure i que en Josep Lluís ha posat l'aigua a escalfar per fer un deliciós te que acompanyarà de torrades amb mantega i... ah... sí... hehehe... que... MOLTES, MOLTES, MOLTES FELICITATS LLIBRES I PUNT!! PER MOLTS ANYS I MOLTS LLIBRES MÉS!! ;-))
Moltes felicitats per la ressenya 200!!!
ResponEliminaM'agrada com escriu Ferran Torrent, almenys els tres que he llegit, entre ells aquest mateix, dels que he llegit el millor per mi.
Moltes gràcies per les vostres felicitacions per la ressenya 200, que ha causat més expectació que el llibre, em sembla, hehehe.
ResponEliminaSalvador, i encara amb les mateixes ganes!
Carme, el doble d'arroves són moltes, eh! Jo crec que és un bon llibre, està ben fet, però no són les temàtiques que més m'atrapen.
Jomateixa, segur que ja coneixes Ferrant Torrent, algun llibre seu de tant en tant no està malament.
maria, home, això de repartir cultura... no sé. Comparteixo lectures, ja és alguna cosa. Jo he llegit quatre llibres seus, crec. M'agrada, però més per la seva manera de narrar que pels temes que tracta. Trobar la barreja perfecte entre bona escriptura i històries interessants no sempre és fàcil.
McAbeu, si no m'equivoco jo n'he llegit quatre, potser algun més que se m'escapa. Com li deia a la maria, m'agrada més la seva manera d'escriure que els temes que tracta, però fa bo de llegir de tant en tant. Penso que si aquest no l'has llegit, li podries donar una oportunitat. És dels més famosos que té, i tot i que és un llibre sense corrupcions, sense assassinats i aquestes coses, és una història bona, natural com la vida mateixa. Penso que et podria agradar. Ara, no esperis grans girs argumentals, ja et dic.
Va sortir bo el pernil? Tenia els meus dubtes, com que era d'una marca nova... ja veig, pel que dius, que puc confiar en el proveïdor.
Assumpta, la veritat és que no et recomano Ferran Torrent, no crec que t'agradés. Parla dels temes més mundans, de les baixeses humanes amb molta naturalitat, de manera que sembla que el mateix autor les hagi viscut de molt a prop, cosa que no puc dir que no sigui certa. Gràcies per les felicitacions, seguiré llegint i ressenyant, però aquest llibre concret deixa'l passar.
Botika, és un llibre força conegut, dels més destacats d'ell. A mi m'agrada com escriu, però el tema no m'ha interessat tant com esperava. Tot i així, no descarto tornar a llegir l'autor, és clar. Gràcies per la felicitació.
Justament ahir va arribar a les meves mans un exemplar de "Gràcies per la propina" (el meu germà va comprar uns quants llibres d'ocasió per "El Magatzem" i entre ells hi havia aquest que he "requisat" temporalment ;-D). Així que et podré dir si tens raó i m'agrada, ho faré d'aqui uns dies que ara estic llegint "La pell freda" (m'estic afeccionant a Sánchez Piñol)
ResponEliminaBé, doncs, Si que tenies raó. M'ha agradat força. Tot i no ser una novel·la de "lladres i serenos" com gairebé tot el que havia llegit d'ell sí que és un llibre amb tot l'estil Ferran Torrent i se m'ha fet molt interessant.
ResponEliminaMcAbeu, m'alegro molt d'haver encertat novament amb tu. Ets conscient que algun dia et recomanaré algun llibre i la cagaré molt, oi? Espero que trigui a passar, però! De totes maneres, ets un lector tan voraç que moltes coses t'agraden. Aquesta era fàcil, ja que Ferran Torrent ja està a la teva llista dels bons. Però ara el que m'has de dir és que t'ha semblat 'La pell freda', que ja saps que Sánchez Piñol és dels meus preferits, encara que si dius que t'hi estàs aficionant pinta bé la cosa.
ResponEliminaMolt bona també, m'ho vaig passar molt bé llegint-la i encara que m'hauria agradat saber més coses dels granotots i per això el final, en un primer moment, em va decebre una mica després m'he quedat amb la sensació que és tot un encert deixar-ho com ho deixa l'autor, tancant el cercle com si diguéssim.
ResponEliminaPot passar que em recomanis un llibre que no m'acabi de fer el pes, si que en sóc conscient, però no per això deixis de fer-ho, eh! que, com bé dius, a mi m'agrada llegir coses molt variades.
McAbeu, per molts 'La pell freda' és el seu millor llibre (abans de Victus, que és un concepte diferent), però personalment a mi em va agradar més 'Pandora al Congo'. Potser es tracta del moment personal, o que el primer em va deixar una sensació com a tu, estranya, de no acabar-te de creure què passa, vols saber-ne més, però al mateix temps la cruesa dels fets et fastigueja una mica... i un cop acabat el llibre, penso que és dels que madura bé, el recordes com una obra enginyosa en que hi ha un cicle vital més ben ideat del que et pensaves. No sé, penso que guardo millor record de la lectura que el que em va semblar el primer dia. Però saps, com que l'autor m'agrada molt, fa un temps vaig trobar un exemplar de 'La pell freda' low cost i el vaig comprar (el vaig llegir prestat, sacrilegi!). M'agrada tenir tota la col·lecció, així que no descarto rellegir-lo en un futur proper (aquesta era la idea), a veure si ara hi capto més coses.
ResponEliminaSeguiré recomanant-te, és clar que sí. Saps prou bé que ho faig amb bona intenció, i que no et diria de llegir una cosa que pensi que no t'agradarà, tot i que el teu eclecticisme permet un ventall força ampli. Si m'equivoco, mala sort. També tinc cert marge de confiança, no? Hehehe. I bé, de moment no tinc res nou, però et diré que de Sánchez Piñol també m'agraden força els contes. 'Trietze tristos tràngols' em va deixar un bon record.
En Sánchez Piñol era un d'aquells autors que tenia ganes de llegir però que, no sé ben bé perquè, no ho havia fet mai fins que vaig llegir VICTUS. Tinc doncs, poc on comparar i potser per això, davant la magnitud de la història d'en Martí Zuviria aquest "Pell freda" se m'ha quedat una mica curt. No el trobo un gran llibre però si que coincideixo amb tu que madura molt bé i que la sensació que et queda, un temps després de llegir el llibre, és molt bona. Potser no és un gran llibre però si que és un bon llibre. I amb aquesta sensació, ja et dic ara que no serà l'últim Sánchez Piñol que llegeixi. Deixaré passar un temps i algunes lectures entremig però ja tinc a punt tant aquests dos que em recomanes com el relat "El bosc".
ResponEliminaPS1: Suposo que et refereixes que el sacrilegi no és llegir un llibre deixat sinó deixar els llibres, si és així dir que hi estic molt d'acord. Excepte en comptades (molt comptades) excepcions, els llibres no es deixen!!
PS2: És clar que tens un cert marge de confiança, pot estar segur que si un dia em recomanes un llibre que no m'agradi, gairebé no et faré mala cara.
PS3: No t'ho volia dir perquè potser me'n canso i ho deixo però... estic fent la llista dels llibres que llegeixo aquest 2014. Ets una mala influència!
Vaig llegir 'El bosc' inclòs en el recull 'Les edats d'or', crec que en vaig fer ressenya. Potser és el llibre que menys m'ha agradat d'ell, a banda de 'Pallassos i Monstres', que és molt interessant, però no és ficció. Com que vas embalat, tu mateix, ves llegint quan et vingui de gust i ja em diràs el què. Aviat et poliràs la seva bibliografia, que espavili el tio a escriure alguna cosa!
ResponEliminaEn el comentari em referia a que és un sacrilegi que no tingués el llibre i que l'hagués de llegir prestat, m'agrada que els llibres siguin meus. I com bé em va ensenyar la meva mare, els llibres no es deixen a qualsevol. Cal confiança per deixar-los, i la clau és saber que a qui li deixes estima tant els llibres com tu. Vaig tenir una companya de feina que era una bèstia, una d'aquestes que podria incloure en el post que vaig fer fa poc, aquesta gent que admiro per la seva voracitat lectora i als que ara em sento més a prop, que et tornava els llibres en millor estat que els els deixaves. Vaig sospitar si no el comprava de nou i me'l donava en substitució, però no, tenia una cura increïble.
Faré us del meu marge d'error. En les respostes al post de l'aniversari et vindran més recomanacions, roman atent a la teva pantalla.
Estàs fent la llista...! Estic a punt de plorar. No cal que la publiquis si no vols, però envia-me-la a final d'any! Estic emocionat!
Me ha ayudado mucho, buen trabajo 🤍
ResponEliminaJust ahir el vaig acabar i m'ha durat tan sols dos dies, cosa que feia molt temps que no em passava. També hi han ajudat dos viatges en tren de dues hores cadascun, tot cal dir-ho, però si el llibre no motiva, ni viatges, ni res.
ResponEliminaA mi m'ha agradat molt i tinc ganes de veure'n la pel·lícula que se'n va fer, així com llegir més coses de l'autor, inèdit fins ara a la meva biblioteca.