Autor: Roald Dahl
Editorial, any: Empúries (L'Odissea), 1999 (17a edició)
Títol original, idioma, any: Matilda, anglès, 1988
Gènere: Infantil
Traductor: Ramon Barnils
Número de pàgines: 237Traductor: Ramon Barnils
Llegit en: Català
La Matilda és un nap-buf de quatre anys que té la mala sort d'haver nascut en una família ignorant, superficial i materialista. No es pot dir que els Wornwood estimin gaire la seva filla, la tracten de ximple i no la tenen gens en compte, per això no s'adonen que la nena amaga una intel·ligència poc comú. A la Matilda li encanta llegir, cosa que els seus pares veuen com una aberració, i quan descobreix la biblioteca pública de seguida comença a empassar-se llibre rere llibre. Quan acaba els infantils, es llença sense por a llegir Dickens i Hemingway entre molts altres, amb la complicitat de la bibliotecària senyora Phelps. Però la intel·ligència de la Matilda no acaba aquí, en donarà una bona mostra quan finalment va a l'escola, on trobarà un enemic encara més temible que el seu propi pare. Per sort, també trobarà un millor ambient per desenvolupar les seves capacitats, algunes d'elles ben especials.
La Matilda és una nena realment especial i és impossible no agafar-li afecte. Aquest és un llibre infantil on els dolents són molt dolents (i tenen nom de dolent) i els bons molt bons (i tenen nom de bo!), però penso que és un producte força ben fet pel gaudi de la canalla, sense tractar-los de ximples. La història és molt distreta i prou ben trenada, tot i que hi ha dues parts molt diferenciades, la primera amb els pares, i la segona a l'escola, que podrien anar per separat. Està ben escrit i el que el fa molt especial són els dibuixos de Quentin Blake, que il·lustren perfectament l'acció, i no per simples són poc expressius, al contrari.
Roald Dahl és un mestre de la literatura infantil i tenia ganes de llegir alguna cosa seva, ja que fa poc ni el coneixia. Però les seves obres són molt més conegudes que ell mateix, moltes han tingut adaptació cinematogràfica. No em fa vergonya reconèixer que m'ha agradat. Probablement m'hagués agradat molt més si l'hagués enganxat de petit, però crec que és un bon llibre que demostra que es pot fer bona literatura per nens i nenes, i no sempre és així. Si fins i tot els adults en poden gaudir! Em sembla que no serà l'únic llibre que llegiré d'aquest escriptor.
Puntuació: @@@
10 Comentaris
Si llegeixes altres llibres de Roald Dahl et sorprendràs doncs també és capaç d'escriure els relats més esfereïdors que puguis imaginar. Ja sé que tu no ets molt de relats -bé, cada vegada els paeixes una mica millor- jo tampoc en sóc massa si són molt breus (tinc la teoria -molt criticada, però com que és meva a mi m'agrada) que, com més curta és una narració més fàcil és de fer. Que qualsevol que tingui un dia una mica inspirat pot escriure un conte que valgui la pena però que no tothom pot escriure una novel·la (i d'aquí no em trauran... sóc tossuda).
ResponEliminaDoncs bé... a què venia això?... Ah, sí, que els relats d'en Dahl no són de tres o quatre pàgines, no. Són més treballadets. Estan MOLT bé i te'ls recomano.
Jo no he llegit Matilda però me n'has fet venir ganes ;-))
Jo tampoc he llegit Matilda. Només Les Bruixes i em va agradar. Crec que aquest també m'agradaria.
ResponEliminaDoncs jo si havia llegit Matilda, fa molt de temps. I és dels llibres que em vaig mirar per comprar-li a la filla d'uns amics, que fa poquet ha fet 10 anys. A ella no li agrada gens llegir i just xq els pares li insisteixen, ella cada cop té menys ganes.
ResponEliminaPerò a l'Abacus està posat a partir dels 12 anys i no vaig gosar. Ho tornaré a provar... doncs no he tingut èxit comprant-li un dels Cinco!
I si, les històries de Roald Dahl son per a menuts xò tb per a grans!!
Em sona més de les pel·lícules que han rodat que no pas dels llibres. No ho sabia que era el mateix de Charlie i la fàbrica de xocolata. Les pel·lícules m'han agradat. Me l'apunto per una futura lectura.
ResponEliminaHauràs de parlar amb el meu fill, que se'ls està llegint tots :). Són especials, diferents als típics llibres per nens.
ResponEliminaAquest no l'he llegit, però amb les meves filles hem vist la peli unes quantes vegades.
ResponEliminaEl de Charlie i la fàbrica de xocolata sí que vaig primer llegir i llegir-los el llibre i després els vaig regalar la peli.
M'apunto el llibre, m'agrada la literatura infantil i amb la ressenya me n'has fet venir moltes ganes!
ResponEliminaComenço l'any amb una lectura infantil, no està malament, oi? Que serveixi per escalfar motors, veurem com es presenta el 2014. M'ha agradat força, el recomano als meus lectors més petits. Ah, que no en tinc? Doncs als ganàpies també, segue que a més d'un us encantarà! Gràcies pels comentaris!
ResponEliminaAssumpta, permetràs que no reprenguem la discussió, que ja l'hem tingut en altres bandes. És cert que a més llargada del text la trama es complica i costa més fer-la versemblant, però deixem-ho així. La meva intenció és provar-ho alguna altra vegada amb Roald Dahl, m'ha agradat. Vull explorar la seva literatura per adults, això segur, però veient els títols que té en literatura infantil em sembla que també en llegiré algun altre d'aquests! Mira, pot ser un bon escriptor per llegir-lo en anglès, se m'acaba d'acudir, però potser ho faré! Pel que fa als relats, darrerament en llegeixo més, però no tots em semblen bons, veurem aquest autor. Ara, si són gaire esfereïdors... no sé jo. Ei, et recomano moltíssim aquest 'Matilda', ja saps que no solc tenir dubtes amb tu respecte a les recomanacions, i crec fermament que aquest t'encantaria. Si pots aconseguir-lo, intenta-ho, i ja em diràs.
Carme, t'imagino agafant afecte a la Matilda i escrivint mil i un poemes sobre ella i les seves gestes. És un conte maco, independentment de l'edat que tinguis.
rits, trobo que vas tenir molt bona idea, llàstima que no et decidissis pel tema de l'edat. No crec que aquests dos anys facin la diferència, crec que hauria estat possible, i qui sap si li hauria agradat més. Més que insistència perquè llegeixi, la nena hauria de veure els seus pares llegir amb naturalitat. Si no s'hi enganxa, poca cosa hi podran fer. No tots podem ser com la Matilda!
maria, a mi també m'ha sorprès veure la bibliografia d'aquest autor, una sorpresa molt agradable, perquè crec que llegiré altres obres infantils seves, a banda de buscar alguna per adults. Per variar, les pel·lícules no les he vist.
Salvador, hauré de fer tractes amb l'Hereu. Veig que ja està trobant el gust a la bona literatura, apunta maneres! (En això i en altres coses, ehem...). Doncs sí, ja ho deia a la ressenya, trobo que els llibres per nens de vegades tracten la canalla de babaus, i no és el cas de Dahl, em sembla que es pren molt seriosament el destinatari de la seva obra i es nota.
Jomateixa, probablement aquest serà el meu proper objectiu de Dahl, aquesta pel·lícula sí que l'he vista un parell de cops i em va agradar força. A banda, també buscaré alguna de les seves obres per adults, a veure què tal. Un bon descobriment, tard, com sempre!
Sílvia, si t'agrada la literatura infantil, no ho dubtis. Dahl no tracta els nens de babaus com sembla que fan altres autors infantils, és bona literatura, que els més menuts també se la mereixen. Ho demostra que els grans també en podem gaudir.
Encara recordo quan vaig llegir-la de petita, en vaig quedar ben encisada. Les obres de Roald Dahl són una joia per a grans i petits, i tant! Si en vols llegir d'altres, et recomano 'Les bruixes', que també té un cert aire màgic a l'estil 'Matilda' però és una mica més esfereïdor.
ResponEliminaUna recomanació així no es pot deixar passar!! ;-))) L'apunto!!
ResponElimina