Autor: Roald Dahl
Editorial, any: Empúries (L'Odissea), 1999 (17a edició)
Títol original, idioma, any: Matilda, anglès, 1988
Gènere: Infantil
Traductor: Ramon Barnils
Número de pàgines: 237
Llegit en: Català

La Matilda és un nap-buf de quatre anys que té la mala sort d'haver nascut en una família ignorant, superficial i materialista. No es pot dir que els Wornwood estimin gaire la seva filla, la tracten de ximple i no la tenen gens en compte, per això no s'adonen que la nena amaga una intel·ligència poc comú. A la Matilda li encanta llegir, cosa que els seus pares veuen com una aberració, i quan descobreix la biblioteca pública de seguida comença a empassar-se llibre rere llibre. Quan acaba els infantils, es llença sense por a llegir Dickens i Hemingway entre molts altres, amb la complicitat de la bibliotecària senyora Phelps. Però la intel·ligència de la Matilda no acaba aquí, en donarà una bona mostra quan finalment va a l'escola, on trobarà un enemic encara més temible que el seu propi pare. Per sort, també trobarà un millor ambient per desenvolupar les seves capacitats, algunes d'elles ben especials.

La Matilda és una nena realment especial i és impossible no agafar-li afecte. Aquest és un llibre infantil on els dolents són molt dolents (i tenen nom de dolent) i els bons molt bons (i tenen nom de bo!), però penso que és un producte força ben fet pel gaudi de la canalla, sense tractar-los de ximples. La història és molt distreta i prou ben trenada, tot i que hi ha dues parts molt diferenciades, la primera amb els pares, i la segona a l'escola, que podrien anar per separat. Està ben escrit i el que el fa molt especial són els dibuixos de Quentin Blake, que il·lustren perfectament l'acció, i no per simples són poc expressius, al contrari.

Roald Dahl és un mestre de la literatura infantil i tenia ganes de llegir alguna cosa seva, ja que fa poc ni el coneixia. Però les seves obres són molt més conegudes que ell mateix, moltes han tingut adaptació cinematogràfica. No em fa vergonya reconèixer que m'ha agradat. Probablement m'hagués agradat molt més si l'hagués enganxat de petit, però crec que és un bon llibre que demostra que es pot fer bona literatura per nens i nenes, i no sempre és així. Si fins i tot els adults en poden gaudir! Em sembla que no serà l'únic llibre que llegiré d'aquest escriptor.

Puntuació: @@@