Autor: Eduardo Mendoza
Editorial, any: Seix Barral, 2002
Gènere: Narrativa
Número de pàgines: 190Llegit en: Espanyol
Els alts càrrecs no deuen esperar massa de la missió que encarreguen al comandant Horacio Dos, la que ell espera que sigui la darrera, ja que ni tan sols sap quina és aquesta missió, ho sabrà quan arribi a destinació. Que tampoc sap quina és. Ara que ja es troben a la zona helicoïdal de l'espai, els aliments i els productes higiènics comencen a ser escassos, i el seu passatge, Ancians Improvidents, Dones Esgarriades i Delinqüents, s'alcen per demanar-li responsabilitats. No sembla que el primer segon de bord ni el segon segon de bord siguin prou competents per ajudar-lo a calmar els ànims, així que, tot i que no està previst ni recomanat, decideix desviar la ruta cap a l'estació espacial més propera, Fermat IV, on ben segur que podran avituallar-se de manera convenient i prosseguir la marxa sense més disturbis. Segur? Bé, tant l'Astrolabi Digitalitzat com les males llengües recomanen no posar un peu a Fermat IV, però això al bon comandant li semblen només rumors infundats. I total, és ell qui mana, no?
Eduardo Mendoza és conegut per la seva reconversió humorística de qualsevol gènere que es proposi. En aquest cas explora la ciència ficció des del punt de vista més satíric i és inevitable pensar en el seu famós 'Sin noticias de Gurb', tant en temàtica com en formes. Un cop més adopta la forma de diari en el que el comandant va relatant cada dia els esdeveniments de la nau, d'una manera aparentment molt formal, però no exempta de conya, és clar. No està mancat d'argument i de girs curiosos, però tot plegat és una mica poca-solta, com ja sol passar amb aquest autor, ja que em sembla que dóna més importància a l'estil que al contingut. Se li ha d'atribuir el mèrit d'una escriptura molt característica que al principi enganxa i diverteix, però quan t'hi acostumes es fa pesada i el llibre perd interès, ja m'ha passat altres vegades.
En definitiva, un llibre que va de més a menys, i que va perdent interès, però crec que més aviat per la saturació de la forma, cansa aquest estil formal tota l'estona, encara que sigui còmic. És distret i fàcil de llegir, zero complicacions. És probable que torni a llegir l'autor, tot i que sempre em sol deixar la sensació que descric de llibre en davallada. Ah, no entenc aquesta edició allargada de Seix Barral, alçada de llibre tapa dura i ampla de butxaca, una mica incòmode. Als incondicionals de Mendoza no crec que els decebi. Per mi fluixet.
Puntuació: @@
9 Comentaris
Jo em considerava un incondicional de Mendoza (La verdad sobre el caso Savolta, Ciudad de los prodigios, Una comedia ligera, El misterio de la cripta embrujada, etc.), però ja fa temps que no aconsegueix novel·les rodones com les d'abans, ni tan sols la que va guanyar el premi Planeta.
ResponEliminaAra crec que ja només sóc incondicional de Jesús Moncada...
No es pot ser incondicional de ningú...
ResponEliminaNo he llegit res d'aquest autor, de moment el deixo amb dubtes. Potser ho provo més endavant.
No em va agradar tan com el Sin Noticias de Gurb, però el vaig trobar prou bo. Es molt curt i no té cap pretensió. I lo millor son les calificacions de les diferents situacions, veure CT87
ResponEliminaEncara no he llegit res de l' Eduardo Mendonza. Ostres aquest veient la nota fluixeta que li poses em fa una mica enrere.
ResponEliminaPel que fa el tema tapes no els entenc els de les editorials. De vegades et trobes llibres de butxaca amb una tapa dura i a un preu molt, molt assequible. Abans aquests de la tapa gruixuda era impossible de comprar-los. En fan de totes mides^-^
Recordo haver rigut molt llegint "Sin noticias de Gurb" fa un munt d'anys... Què bo!! :-))
ResponEliminaEl van regalar a en Josep Lluís i em va agradar molt més a mi que a ell. Potser és perquè no tenia ni idea de què aniria ni amb què em trobaria. Probablement ara ja esperaria un llibre per riure i potser ja la meva reacció ja no seria tan espontània...
llàstima!
ResponEliminada molt que no llegeixo res de Mendoza i l'any passat em van recomenar molt La bolsa o la vida. Aviam si amb aquest hi ha més sort!
Em passa com altres lectors d'en Mendoza, els primers llibres em van agradar molt i els més nous deceben. Tot i que aquest ja té anys, el vaig llegir fa molt de temps i pràcticament ni me'n recordava. Això vol dir que, com dius, és fluixet... Coincidim!!!
ResponEliminaMendoza és prou popular, qui més qui menys ha llegit algun llibre seu. Tinc la impressió que té molts fans, però veig que també sou una mica crítics amb ell. Potser és que ha esgotat una mica massa la seva pròpia fórmula. Gràcies a tots pels comentaris.
ResponEliminaMaurici, diria que jo n'he llegit quatre, 'Sin noticias de Gurb', 'El misterio de la cripta embrujada' i 'El asombroso viaje de Pomponio Flato' a banda d'aquest, i en cap cas em sembla que tingui llibres rodons. Passes l'estona, però a mi m'acaben cansant i deixant de fer gràcia, fins i tot el primer que he dit, que si no has llegit et recomano, ja que sembla que a tu t'agradava molt. En canvi, no he llegit res de Jesús Moncada, i de moment no m'hi atreveixo.
Jomateixa, no hi ha cap mal en ser incondicional d'algú! Com tampoc hi ha cap mal en canviar d'idea. Per exemple, jo seguiré llegint tots els llibres que tregui Sánchez Piñol, fins el moment que ja no m'agradi, llavors ja tindré alguna altra referència. Això em va passar amb Matilde Asensi, crec. Si algun dia t'avorreixes molt ho pots provar amb Mendoza, però només si t'avorreixes molt, eh!
Pons, quan vaig veure el teu comentari em vaig maleir a mi mateix perquè era una de les coses que volia destacar, si una cosa té de divertida aquest llibre són les qualificacions que posa el comandant, dos punts per sobre de tal i tres per sota de pasqual, molt ben trobades, aquí sí que es mereix elogi!
maria, molt probablement no em veuràs posar notes massa millors a un llibre d'aquest autor. Són només per distreure's, i si congenies bé amb el seu humor, potser passes una bona estona, però a mi em van cansant a mesura que llegeixo, i aquesta davallada fa que la puntuació final no sigui massa lluïda. De llibres n'hi ha de totes les mides, cada editorial té les seves, però les de Seix Barral em resulten una mica incomprensibles, excessivament allargats per l'amplada del llibre. Però això va a gustos, és clar.
Assumpta, aquest que dius l'he llegit dos cops i la segona em va decebre força. Curiosament, és un dels pocs llibres que hem llegit els quatre de casa, o almenys que havíem llegit quan vivíem junts. Els altres casos eren 'Els pilars de la terra' i 'El vuit' (crec que això ja ho havia explicat), perquè vegis. I si el vam llegir tots és perquè era un llibre graciós que passava a Barcelona, i era en part ciència ficció i en part gamberrada. La idea és bona i curiosa, però el record que en tinc és el mateix que amb aquest, riure una mica, adonar-te que l'autor té un estil propi, però que mica en mica se't vagi fent pesat i et cansi. Qui sap, potser el tornaré a llegir algun dia. Ni que sigui per l'estrany honor que comparteix a casa meva.
rits, per aquí diuen que els darrers llibres valen menys la pena que els antics, així que a veure què tal aquest que et van recomanar. Com deia, em sembla que l'autor té incondicionals que sempre li riuen les gràcies. A mi personalment em va cansant, no hi puc fer més.
Botika, jo crec que tots els de Mendoza són fluixets, però perquè no busca res més que distreure amb històries una mica estrafolàries, fa conya de tots els gèneres i demostra que es pot fer. En realitat té mèrit el que fa, però a mi em va cansant, sempre comencen bé, m'atrapen, però després perdo l'interès.
No puc amb aquest autor des de que vaig haver de llegir "Sin noticias de Gurb" en l'institut. Diguem que entenc que es vulguin crear obres més originals però la manera d'escriure-ho em va posar dels nervis.
ResponEliminaSi dius que tampoc no passarà a la història aquest...