El presoner del cel

Autor: Carlos Ruiz Zafón

Editorial, any: labutxaca, 2013

Títol original, idioma, any: El prisionero del cielo, espanyol, 2012
Traductor: Josep Pelfort
Gènere: Narrativa

Número de pàgines: 381
Llegit en: Català

Són dies tranquils per la família Sempere. Corre l'any 1957, en Daniel ja és pare de família i regenta la llibreria amb el seu pare i el seu amic Fermín Romero de Torres. Sembla que els fets convulsos que van viure en un passat no tan llunyà queden enrere, fins i tot el faldiller d'en Fermín ha posat seny i aviat es casarà amb la seva promesa Bernarda. És llavors quan un inquietant ancià es persona a la llibreria i deixa un estrany missatge pel pintoresc ajudant dels Sempere. No tot ha estat revelat encara, en Fermín guarda una història que ha amagat durant molt temps, una història força tèrbola, i ha arribat el moment que en Daniel la conegui, d'alguna manera ell també en forma part. Asseguts en un bon restaurant, en Fermín explicarà a en Daniel tot allò que encara no sap, i de retruc també ho sabrem nosaltres. Mica en mica les peces del trencaclosques van encaixant, però les arrels són tan profundes que costarà arribar al fons.

Un cop més ens trobem la prosa senzilla i planera de Ruiz Zafón, podríem dir que facilota, fins i tot. Capítols curts i una fluïdesa que permet i propicia una lectura molt ràpida. La història tampoc és avorrida, és interessant i absorbent, i bona part d'ella s'escapa dels patrons habituals que l'escriptor repeteix llibre rere llibre. Naturalment, no manquen els seus tics de grandiloqüència, aquest barrejar una escriptura planera amb intents de descripcions profundes i poètiques, i aquest retrat d'una Barcelona fosca que cap de nosaltres reconeixem. També els personatges misteriosos que semblen gairebé sobrenaturals, però en aquest cas tot plegat es minimitza una mica. Agafada en global, la història que va començar amb L'ombra del vent i que continuava amb El joc de l'àngel i aquest, és una mica complicada i és fàcil perdre's. L'autor encara deixa coses a l'aire per l'anunciat quart volum de la saga. Veurem si resol de manera que quedi tot clar al lector, però em temo que caldria llegir-los tots de cop i seguits.

Aquest llibre m'ha congraciat una mica amb l'autor, al qual vaig creuar després de El joc de l'àngel perquè creia que ens prenia el pèl sempre amb la mateixa història. No penso que sigui un gran escriptor, però sí un narrador notable que sap atrapar al públic, crec que m'ha anat bé deixar passar molt temps abans de tornar-lo a llegir, no per recordar la història, però sí per no tenir els seus defectes tan presents. Havia promès que no llegiria El presoner del cel, però ho he fet i ara penso que llegiré el següent llibre, s'ho ha guanyat. Bona història i prou ben explicada, lleugerament diferent als altres. No una gran obra, amb alguns temes que grinyolen una mica, però un llibre que fa bo de llegir i que passa com l'aigua, això no se li pot negar.

Puntuació: @@@

Publica un comentari a l'entrada

14 Comentaris

Quadern de mots8/4/14 08:07
Jo em vaig quedar amb "El joc de l'àngel" després de la bona lectura del primer llibre, el segon se'm va fer una mica pesat així que, de moment, ho deixo aquí.
ResponElimina
Respostes
maria8/4/14 08:08
No sé pas que he fet. És la tercera vegada que intento escriure una resposta al post.^-^. A veure si va?
ResponElimina
Respostes
Anònim8/4/14 08:30
Es Zafón el meu escriptor més odiat? Segurament si
ResponElimina
Respostes
ninona8/4/14 10:44
A mi no em desagrada Zafón. És diferent, sempre una mica embolat i exageradament sobrenatural. Li havia llegit les seves novel·les "juvenils" i em va captivar absolutament amb L'ombra del vent; no tant per la història en sí sinó per l'ambient: jo volia entrar al cementiri dels llibres oblidats.
El joc de l'àngel va ser una putada i en acabar em vaig sentir una mica com si m'haguessin pres el número, però El presoner del cel em va reconciliar.
Ni de bon tros com L'ombra del vent, però molt més proper i terrenal, fa de bon llegir i acaba servint d'unió entre els dos primers.
ResponElimina
Respostes
jomateixa8/4/14 11:30
Doncs a mi m'havia passat el mateix amb l'autor i havia decidit no llegir-lo, però potser li donaré una altra oportunitat a veure què tal.
Tinc una amiga que s'ha llegit les seves juvenils i diu que li agraden més.
ResponElimina
Respostes
McAbeu8/4/14 12:16
Ja saps, perquè me'l vas recomanar tu i ja n'hem parlat, que fa poc que he llegit "L'ombra del vent" i que em va agradar força. No he intentat llegir el segon perquè, com he comprovat llegint els altres companys que comenten i tu mateix dius, no vull que em decebi comparant-lo amb el primer. De moment doncs ho deixaré així però si algun dia em cau a les mans potser m'hi atreviré sabent que en el tercer la cosa millora.
ResponElimina
Respostes
Assumpta11/4/14 03:43
Després de llegir la ressenya, he llegit els comentaris dels demés blogaires i he de reconèixer que no he pogut deixar de somriure en veure l'opinió generalitzada de "presa de pèl" que tots teníem amb "El juego del ángel", sobre tot la NINONA i la JOMATEIXA ho deixen claríssim :-DD

En MAC fa bé de no voler-lo llegir ;-)

I ara tu ens dius que aquí s'ha esforçat una mica i aconsegueix que et reconciliïs amb ell... Doncs mira, me n'alegro. Em sabia greu pensar que el primer llibre hagués estat allò de "sonó la flauta por casualidad" i que tot hagués estat un bluff (es diu així?).

Ara bé, tot i que me n'alegro, de moment no el tinc pas previst... qui sap... i, una cosa és segura, si per un casual el llegís, seria de biblioteca, això sí... perquè comprar-lo jamais de la vie! que jo vaig ser tan burra que em vaig comprar "El juego del ángel"... He llegit TOTS els seus llibres, TOTS!! i l'únic que em compro és la mer** aquella!! How is it possible??... Ja és mala pata, eh?
ResponElimina
Respostes
Sergi12/4/14 02:42
Ja veig que Ruiz Zafón no deixa indiferent, molta gent l'ha llegit i qui més qui menys s'ha fastiguejat amb 'El joc de l'àngel'. Curiós que tots pensem igual respecte aquest llibre. De fet jo pensava que era una cosa de tots els llibres, però reconec que aquest és el que més em va ofendre perquè em semblava que em prenien el pèl. Sort que aquest m'ha reconciliat una mica amb l'autor, m'he tret el mal gust de boca. Gràcies a tots pels comentaris.

Quaderns, com veus, no ets l'única a qui 'El joc de l'àngel' l'ha fet enrere i deixar de llegir l'autor. Segur que tens una llarga cua de llibres per llegir, però si algun dia et ve de gust, potser podràs tornar-te a apropar una mica a l'autor.

maria, si 'L'ombra del vent' ja no et va agradar, realment és que aquest autor no és per tu. No cal que ho provis més, serà una pèrdua de temps. I perquè tu diguis que un llibre el deixes passar de llarg...

Pons, em nego a creure que sigui el més odiat. Vull veure la teva llista d'escriptors odiats per comprovar-ho.

Ninona, benvinguda al blog. Em sembla que la teva opinió coincideix plenament amb la meva. Has descrit talment les meves sensacions amb aquests llibres, has clavat els tres! En tot cas, a mi l'ambient fosc i feréstec de Barcelona no m'acabava de fer el pes, però el llibre em va encantar. I també volia anar al cementiri dels llibres oblidats, és clar! Va ser el primer que vaig llegir. Posteriorment vaig llegir els juvenils, que em van semblar acceptables, però massa semblants, i amb 'El joc de l'àngel' em va fer emprenyar de debò. Ara, per sort, me'l torno a mirar d'una altra manera.

Jomateixa, a tu sí que t'insistiré que el llegeixis si tens un forat. La sensació que descrius em recorda a la meva, penso que si llegeixes aquest et tornaràs a enganxar. Jo, com l'Assumpta, els he llegit tots, i no és el meu escriptor preferit, però a banda de l'àngel dels ous, tota la resta és molt acceptable.

McAbeu, tenint en compte la velocitat de la teva lectura, potser ets l'únic a qui recomanaria que llegís 'El joc de l'àngel'. Agafa aire, posa cara de concentració, i llegeix-lo d'una revolada. Després de deixar anar uns quants renecs i maleir-me els ossos, llavors llegeix 'El presoner del cel' i em perdonaràs. No del tot, ja et faré algun favor, però haurà de ser petit, ja veuràs. A més, si els llegeixes així de seguits potser entendràs millor la història i ens la podràs explicar.

Assumpta, sorprenent que un llibre posi d'acord a tanta gent lectora. Llàstima que sigui per mal! Res, que en Mac l'haurà de llegir per poder parlar amb propietat. I tu hauràs de llegir aquest de la ressenya quan tinguis l'oportunitat, a veure si, com a mi i als altres, et canvia la perspectiva. Si et dic la veritat, no recordo res de l'àngel, suposo que és de la mala impressió que em va causar. Però el mal record el tinc present, i l'enrabiada també. Per això jo he estat el primer sorprès en canviar d'idea. Agafa'l a la biblioteca, segur que el tenen. Així si no t'agrada, el tornes i ja està.
ResponElimina
Respostes
Assumpta12/4/14 14:51
Jo sí que recordo coses de l'àngel

.....

ATENCIÓ... SPAM!!!

...

Recordo un munt de morts inútils... moria més gent que a un mal western, i alguns et preguntaves "aquest també havia de morir?"... una sèrie de situacions absurdes... barreges de coses que podrien ser reals amb coses totalment "inexplicables"...
Però bé, el record més clar que tinc és la quantitat bèstia de morts que hi ha durant tot el llibre.

---- FI DE L'SPAM ----

:-P
ResponElimina
Respostes
McAbeu12/4/14 16:47
Poder maleir-te els ossos i que em deguis un favor, ni que sigui petit, potser és suficient al·licient per intentar-ho. :-DD
No et dic quan serà perquè no ho sé però em sembla que et tornaré a fer cas i, més tard o més aviat, inclouré aquest dos llibres a la meva llista de llegits d'enguany. I si després me'n penedeixo... prepara't!!
ResponElimina
Respostes
Anònim25/4/14 13:29
Bones!
Les novel·les juvenils de Zafón em van agradar molt, de fet espero que d'aquí uns anys se'ls llegeixi la meva filla.
L'ombra del vent em va agradar, però un dia que el rellegia per sobre vaig al·lucinar, perquè el vaig trobar molt pelma. Algú l'ha rellegit?
I amb El joc de l'àngel ja vaig dir "prou Zafón, fins aquí hem arribat". El tercer ronda per casa i el meu home diu que si que li va agradar, més que el de l'àngel, però no li va entusiasmar. Jo no m'arrisco.
ResponElimina
Respostes