Autora: Muriel Villanueva
Editorial, any: Amsterdam, 2012
Gènere: Narrativa
Número de pàgines: 149Llegit en: Català
Premis: Just M. Casero 2011
La Raquel deixa el poble perquè hereta dos pisos l'un al costat de l'altre, els dels seus oncles bessons recentment traspassats. És moment de reordenar la seva vida, tornar a estudiar i centrar-se una mica. Com que té molt d'espai, decideix quedar-se un dels pisos i posar l'altre en lloguer. Només li sap greu per les plantes de la terrassa del pis que lloga, i per un gat taronja que la visita de tant en tant. De seguida troba un llogater, guapo, pel-roig i de la seva mateixa edat. Un artista anomenat Ricard. No sap massa bé d'on ha sortit, però confia en ell i li lloga el pis. De seguida estableixen una bona relació que els porta a obrir una gatera d'un pis a l'altre per tal que el gat pugui passar lliurement entre els dos pisos. Al mateix temps, la Raquel estableix una relació molt intensa amb l'Arnau, noi del veïnat força més jove que ella, que la fa rejovenir i sentir-se viva. Com es gestionarà aquest triangle? Mica en mica anirem sabent com els personatges han arribat fins aquí.
El llibre està escrit en forma de diari personal de la protagonista on cada capítol és un mes de l'any. Hi ha molt poques transicions i inicialment no sabem res de la vida de la Raquel, mica en mica anirem encaixant totes les peces del trencaclosques, fins i tot d'un mes a l'altre. I també anirem descobrint que no tot és el que sembla, aparentment és una història petita, però que té molts més matisos dels esperables. Sobretot a la part inicial hi ha moltíssimes referències culturals: llibres, pel·lícules, sèries, música. Per mi són una mica excessives, com introduïdes amb calçador. També em sobren moltes descripcions, especialment les de roba i les sexuals (completament gratuïtes), en alguns casos el text sembla un exercici d'escriptura.
Del llibre m'ha agradat la forma i que hagis d'anar construint la història a retalls, però no especialment la manera d'escriure de l'autora. O potser la que no m'ha caigut bé és la seva protagonista, que és la que suposadament escriu. De seguida veus que alguna cosa passa amb l'argument i que hi haurà sorpreses en una història que aparentment no té res d'especial. I efectivament n'hi ha. Un trama meritòria però que recorda una mica a altres obres més famoses que no citaré per no espatllar les parts clau, però no m'ha passat per alt. Sentiments contradictoris, per una banda reconèixer el mèrit de l'argument i l'execució però també una sensació desagradable per com s'expliquen algunes coses. La maduració del llibre en el meu cap acabarà de dictar sentència.
Puntuació: @@
Del llibre m'ha agradat la forma i que hagis d'anar construint la història a retalls, però no especialment la manera d'escriure de l'autora. O potser la que no m'ha caigut bé és la seva protagonista, que és la que suposadament escriu. De seguida veus que alguna cosa passa amb l'argument i que hi haurà sorpreses en una història que aparentment no té res d'especial. I efectivament n'hi ha. Un trama meritòria però que recorda una mica a altres obres més famoses que no citaré per no espatllar les parts clau, però no m'ha passat per alt. Sentiments contradictoris, per una banda reconèixer el mèrit de l'argument i l'execució però també una sensació desagradable per com s'expliquen algunes coses. La maduració del llibre en el meu cap acabarà de dictar sentència.
Puntuació: @@
5 Comentaris
Que te'l va recomanar el teu gat...? (és broma)
ResponEliminaPel que dius veig una mica per on van encarades les coses i de moment tampoc l'anotaré als pendents.
No coneixia aquest llibre però de moment et faré cas.
ResponEliminaOstres!Doncs només llegir-ne l'argument me'n has fet venir ganes. I encara més que hi hagi un gat com un dels protagonistes. m'has fet pensar en aquell de la biblioteca que també hi corria un gat. Ara no en recordo el títol.
ResponEliminaNo sé per què em pensava que aquest llibre era més conegut, quan el vaig veure de seguida em va sonar com que havia tingut anomenada, potser anava errat. Gràcies a les tres pels comentaris.
ResponEliminaJomateixa, si me l'hagués recomanat en Blog ja l'hauria fet fora de casa. No dona, que tampoc està tan malament el llibre, té alguns punts interessants. Però suposo que és prescindible.
Kweilan, doncs mira que potser a tu t'agradaria més que a mi, penso.
maria, no sé de quin llibre parles, però el gat aquí té un paper molt secundari, encara que depèn de com es miri. Importa més la gatera que el gat. És un llibre molt psicològic, a mi no m'ha acabat d'entrar, però també té el seu punt.
Sí que és veritat que la protagonista no resulta massa simpàtica (un tret que també he detectat en altres novel·les de la Muriel Villanueva), però a mi no em va desagradar, sobretot per la trama i la manera d'embolicar-la. És el risc de les novel·les introspectives, que si no es connecta amb l'autor malament rai... Sigui com sigui, ara ja saps què et pots trobar en els futurs llibres de la mateixa escriptora! ;)
ResponElimina