Autora: Muriel Villanueva
Editorial, any: Amsterdam, 2012
Gènere: Narrativa
Número de pàgines: 149
Llegit en: Català
Premis: Just M. Casero 2011

La Raquel deixa el poble perquè hereta dos pisos l'un al costat de l'altre, els dels seus oncles bessons recentment traspassats. És moment de reordenar la seva vida, tornar a estudiar i centrar-se una mica. Com que té molt d'espai, decideix quedar-se un dels pisos i posar l'altre en lloguer. Només li sap greu per les plantes de la terrassa del pis que lloga, i per un gat taronja que la visita de tant en tant. De seguida troba un llogater, guapo, pel-roig i de la seva mateixa edat. Un artista anomenat Ricard. No sap massa bé d'on ha sortit, però confia en ell i li lloga el pis. De seguida estableixen una bona relació que els porta a obrir una gatera d'un pis a l'altre per tal que el gat pugui passar lliurement entre els dos pisos. Al mateix temps, la Raquel estableix una relació molt intensa amb l'Arnau, noi del veïnat força més jove que ella, que la fa rejovenir i sentir-se viva. Com es gestionarà aquest triangle? Mica en mica anirem sabent com els personatges han arribat fins aquí.

El llibre està escrit en forma de diari personal de la protagonista on cada capítol és un mes de l'any. Hi ha molt poques transicions i inicialment no sabem res de la vida de la Raquel, mica en mica anirem encaixant totes les peces del trencaclosques, fins i tot d'un mes a l'altre. I també anirem descobrint que no tot és el que sembla, aparentment és una història petita, però que té molts més matisos dels esperables. Sobretot a la part inicial hi ha moltíssimes referències culturals: llibres, pel·lícules, sèries, música. Per mi són una mica excessives, com introduïdes amb calçador. També em sobren moltes descripcions, especialment les de roba i les sexuals (completament gratuïtes), en alguns casos el text sembla un exercici d'escriptura.

Del llibre m'ha agradat la forma i que hagis d'anar construint la història a retalls, però no especialment la manera d'escriure de l'autora. O potser la que no m'ha caigut bé és la seva protagonista, que és la que suposadament escriu. De seguida veus que alguna cosa passa amb l'argument i que hi haurà sorpreses en una història que aparentment no té res d'especial. I efectivament n'hi ha. Un trama meritòria però que recorda una mica a altres obres més famoses que no citaré per no espatllar les parts clau, però no m'ha passat per alt. Sentiments contradictoris, per una banda reconèixer el mèrit de l'argument i l'execució però també una sensació desagradable per com s'expliquen algunes coses. La maduració del llibre en el meu cap acabarà de dictar sentència.

Puntuació: @@