Aprofitant que alguns us heu estranyat per la puntuació que va tenir el llibre de Calders a la darrera ressenya, he pensat que pot ser un bon moment per explicar com funciona això de les arroves en el blog. Aquest afegitó final de cada ressenya no està present des del principi dels temps, vaig començar a puntuar a partir del primer aniversari del blog. No ho veia clar, però vaig pensar que seria un bon complement a les paraules. No obstant, no sempre és aixÃ.
La puntuació és la part més subjectiva de cada ressenya, podrÃem dir que l'objectivitat es va perdent a mesura que aquesta avança: sinopsi, valoració de les peculiaritats del llibre i opinió personal. I finalment, una nota, que de vegades no coincideix del tot amb la valoració que sembla que faig de l'obra, perquè a la puntuació valoro coses que no és lògic explicar a la ressenya, és una impressió general molt personal. Tant si m'agrada un llibre com si no, trobo que hi ha escrits més meritoris que altres, i per exemple els reculls de relats no solen ser tan puntuats perquè atorgo un valor més gran a una novel·la, i dintre de la narrativa llarga, tampoc no tots els textos em semblen igual de meritoris. Els criteris són els meus propis, cadascú tindrà els seus però el número d'arroves em ve marcat per una reflexió final. Un cop acabat, senzillament penso 'aquest és un tres arroves', i potser la ressenya és entusiasta, però penso que no es mereix més per altres condicionants. Ara que, en aquesta casa tres arroves és una puntuació gens menyspreable, després torno sobre aquest tema.
Alguns m'heu suggerit de convertir les arroves en categories, és a dir, que ja que el blog està força arregladet, que es puguin consultar també quins llibres han tingut cinc, quatre, o cap arrova només amb un clic. Tinc molta reticència a això, perquè en definitiva el blog és una mena de base de dades de les meves lectures que m'encanta compartir, però que em serveix sobretot a mi. De vegades miro ressenyes antigues i no estic d'acord amb la puntuació que vaig posar, perquè dins del cap els llibres maduren de diferent manera. Alguns guanyen amb el temps, i altres perden. Penso que pel fet de ser un valor tan subjectiu, al cap del temps no seria fiable, depèn massa del moment en que llegeixo un llibre.
Finalment, dir que em sembla que sóc massa estricte, generalment no sóc generós amb les puntuacions perquè les cinc arroves són prà cticament inexistents (sóc molt exigent, què voleu!), i quan en dono quatre vol dir que m'ha agradat molt (o força), llavors tot el que estigui per sota d'això sembla que no m'ha agradat prou, i no sempre és aixÃ. També depèn de què demanes al llibre, un tres arroves pot ser una proposta fantà stica depenent del que es busqui. Miraré de fer un esforç per ampliar l'espectre fins a cinc arroves per tenir més marge, a veure si sé ser una mica més benèvol.
I bé, que de vegades sóc una mica cap quadrat, però que s'accepten suggeriments. Tot el que sigui millorar ja m'agrada.
9 Comentaris
Crec que ho tenia prou ben entès, ara que ho expliques, segurament jo no hagués pogut dir-ho com tu, però mentre llegia anava pensant que sà que ja és nota que és aixÃ.
ResponEliminaM'agrada molt això de com els llibres envelleixen dintre teu.. crec que ja n'havÃem parlat algun cop. I a mi també em passa, suposo que deu passar a molta gent. Potser estaria bé posar-ho a les ressenyes, sobretot quan et trobes un llibre la valoració del qual hagi canviat força. Aquestes vegades que mires enrere i trobes que ja no hi està s d'acord... però vaja, això no arriba a la categoria de suggeriment, ja que podria ser una feina molt poc útil.
No tinc cap suggeriment a fer-te en això de les arroves perquè t'he de confessar que és la part de les teves ressenyes que m'interessa menys. És evident que serveix per, amb un simple cop d'ull, escatir que t'ha semblat un llibre determinat però per a mi una "puntuació" no ofereix la informació que em cal. Tu mateix ho dius, és subjectiva i depèn de les circumstà ncies del moment i per això és la teva i no té perquè ser la meva o potser sÃ, però no ho podem saber. En canvi, al llegir la ressenya (que també és la teva i també pot ser subjectiva o dependre de les circumstà ncies del moment) sà que veus les raons que t'han portat a fer-la i tens més eines per jutjar i per tant és el que de veritat m'interessa.
ResponEliminaPer cert, t'he dit que no et faria cap suggeriment però rellegint el teu post si que te'n vull fer un. No facis això de "fer un esforç per ser més benèvol". Ja he dit que a mi això de puntuar no em fa gaire el pes però si tu ho vols fer no trobo gaire bona idea que ho facis pensant en altres coses que no sigui simplement la impressió que t'ha deixat el llibre, ja que en aquest cas el resultat encara tindria menys valor.
Coincideixo plenament amb el comentari del McAbeu i, a més a més, com a autor amb tres arroves, t'he de dir que avui aniré a dormir més content!
ResponEliminaLa veritat és que feia tant temps que no em mirava el significat de les arroves del lateral que creia que la puntuació només arribava a les 4 arroves.
ResponEliminaCrec que està molt bé que siguis crÃtic, ja ens hi hem acostumat i si puntues d'una altra manera ens despistarà s.
Jo tiro a ser indulgent i penso tot el contrari, que potser hauria de ser una mica més dura en segons quins. Encara que tens molta raó quan dius que depèn de quan el llegeixis o de qui el llegeixi agrada més o menys un llibre.
Aixà que has de dir el que penses en el moment sense pensar-hi tant (fà cil de dir però potser no de fer...)
Ara estic perdent memòria, però reafirmem una cosa. N'has posat mai un de 5 @? Em sona 4@ per en Murakami, però 5 ara no hi caic.^-^
ResponEliminaPrefereixo les puntuacions estrictes. Llavors mires segons quins blocs i tots son puntuacions altes. No fotem! Quina credibilitat té aquesta persona si tot li encanta posant 9 i 10?! Que no coneixen la campana de Gauss? Lo normal es tenir unes poques de molt dolentes, unes quantes dolentes, bastants de normals, algunes de bones i unes poques de molt bones.
ResponEliminaDe totes maneres, ho has dit moltes vegades, no puntues la qualitat del llibre sent objectiu, puntues segons el teu punt de vista, i això es personal. Jo faig el mateix, i com que som diferents el que a un no li agrada, a un altre potser si. Per exemple, tinc clar que res de Murakami en molts anys per molta missa que puguis dir
Moltes grà cies per llegir i comentar aquest post que no parla de llibres sinó del blog, un plaer tenir seguidors tan fidels que participen com vosaltres.
ResponEliminaCarme, seria complicat modificar els posts, obligaria a repassar-los sempre, i en cas que hi hagués categories per les arroves, em conec i sé que ho faria periòdicament. Com dius, una feina força inútil que no portaria enlloc, si la meva opinió canvia amb el temps, m'ho puc quedar per mi. La majoria de coses que hagi explicat en la ressenya seran vigents, la puntuació és anecdòtica. I deixant de banda el moment personal en que has llegit el llibre, no hi ha millor moment per ressenyar quan encara tens la lectura fresca.
McAbeu, en definitiva, ja ho dius, la puntuació demostra què m'ha semblat el llibre, però no parla del tot del llibre pròpiament dit. A la ressenya dono moltes més eines per valorar el llibre, algunes de subjectives, però també objectives. I no cal que hi estigueu d'acord, ni tan sols en les que jo considero objectives, però us en podeu fer una idea millor. Això intento.
No, el fet de ser més benèvol no respon a cap altre factor que no sigui el llibre. Em resulta difÃcil fer-ho entenedor. El que vull dir és que segons la llista de puntuació es pot aconseguir 5@ (sÃ, no és una llegenda urbana!), però no les dono mai. Això vol dir que a efectes prà ctics la mà xima puntuació són 4, i d'aquà cap avall. Si no fos tan estricte amb les 5@, potser moltes puntuacions podrien pujar una mica més, ja que algunes em semblen una mica injustes. Però no pateixis, que no crec que sà piga fer-ho... les 5@ seguiran sent prà cticament una utopia...
Maurici, les teves tres arroves són un bon exemple de que vaig passar una molt bona estona llegint els seus contes. Algú que en sà piga més que jo en podrà valorar la seva qualitat o les seves caracterÃstiques de conte, però jo en vaig gaudir.
Jomateixa, la teva primera frase ja demostra el que intento dir al post. Passar de les 4@ és prà cticament impossible, per això un llibre amb aquesta puntuació sol tenir una ressenya força entusiasta. M'agradaria que hi hagués llibres de més puntuació, però em costa molt posar-la. Ni els llibres dels trons han passat d'aquÃ!
maria, el mateix Murakami ha tingut 5@ amb 1Q84 i també els de Patrick Rothfuss, que són brutals. Però no és massa comú, no...
Pons, desconfio una mica de la gent a qui li agrada tot molt, em sembla una gran manca de criteri. Hi ha llibres que són una merda, i punt. O que ens semblaran una merda, encara que agradin a altra gent. Suposo que la campana de Gauss és aplicable, com a tot arreu prà cticament. Ja veig que tens ben estudiada la meva manera de fer, està clar que s'assembla a la teva, la puntuació és molt personal. I aixà ha de ser, penso, i no sempre coincideix amb el que dius d'un llibre, perquè hi juguen altres factors. I Murakami és un bon exemple, jo li puc posar molta puntuació, però als que no els agrada, no cal que s'hi matin gaire. Llegint la ressenya poden saber què hi trobaran, i que m'agradi a mi no vol dir que agradi a altres.
Estic 100% d'acord (i em sento molt identificada) amb això que dius que els llibres van madurant i un dia et trobes repassant ressenyes anteriors i et sorprèn que la puntuació o l'opinió que en tenies en aquell moment i la que tens en el present. És curiós, oi?
ResponEliminaCom diuen alguns companys per aquà dalt, jo havia entès les arroves més o menys com les expliques i a mi també em passa sovint que trobo que sóc poc generosa valorant els llibres, com si em fes por donar un 5 estrelles (arroves). :)
Jo puntuo els meus llibres de l'1 al 10, mai he donat un 10 a ningú. Será que el llibre 10 s'està fent esperar jajaja.
ResponEliminaNo sé és tot tan personal... i mai podem llegir igual una cosa amb una edat, amb una situació o amb una altra.
Crec que l'important és transmetre el que ens ha despertat un llibre, la resta és decisió de cadascú :)