Autor: Jordi Sierra i Fabra
Editorial, any: Cruïlla, 2001 (primera edició 1997)
Gènere: Juvenil
Número de pàgines: 153Llegit en: Català
Una trucada de matinada mai és una bona notícia. Els pares de la Lluciana no s'esperen un cop tan fort quan el telèfon els desperta per anunciar-los que la seva filla és a l'hospital en coma després d'haver consumit alguna substància que se li ha posat malament. Tampoc l'Eloi s'ho espera. El xicot de la Lluciana aquell divendres no ha sortit amb ella i els altres amics perquè havia d'estudiar i ara se'n culpa. Aquí comença una cursa contra-rellotge per descobrir què ha pres i qui li ho va donar. La vida de la jove està en joc, una partida a vida o mort que passa per trobar una pastilla amb una lluna en relleu per saber com treure-la del coma, els metges no poden fer res ni poden consolar família i amics. Toca esperar, però l'Eloi no hi està d'acord, no pensa quedar-se quiet. Moure's el distreu de mals pensaments, i potser podrà aconseguir fer-hi alguna cosa.
Aquesta és una de les novel·les juvenils més conegudes del prolífic Jordi Sierra i Fabra. Protagonitzada per adolescents a les acaballes del segle passat, qualsevol persona de la meva generació s'hi pot veure molt reflectida pel que fa a la manera de fer dels joves de llavors. El llibre està estructurat a capítols molt curts i cadascun està titulat amb un moviment de partida d'escacs, a mesura que avança entendrem per què. Els capítols salten d'uns personatges a altres per donar múltiples visions de la història, fins i tot coneixerem els pensaments de la Lluciana. El text és senzill, fàcil de llegir i la història està ben construïda, tot i que a estones és molt alliçonadora, una mica massa moralista. Però trobo que és una bona obra per adolescents, és previsible què passarà, però no endolceix detalls i mostra la realitat tal com és. De fet, podria estar basada en un cas real i t'ho creuries. Probablement s'han viscut molts casos així a la vida real.
M'ha agradat llegir aquesta història que passa molt bé, tot i que m'ha semblat una mica un compendi de tòpics adolescents, sembla que no es deixa cap tema per tractar, les drogues, el conflicte generacional, els desordres alimentaris, tangencialment el sexe, etc. En alguns casos semblen introduïts amb calçador per poder-ne parlar, i quan li dóna per alliçonar queda una mica artificial. Tot i així, entenc que tingués èxit entre els joves de la meva generació i que encara pugui tenir corda, tot i que s'hauria d'actualitzar, però és fàcil sentir-lo proper, i la manera planera d'escriure de l'autor hi ajuda. Segueixo pagant deutes de lectura, però aquest llibre, tot i llegir-lo de massa gran, passa amb bona nota.
Puntuació: @@@
5 Comentaris
Doncs encara m'agrada l'argument...l'únic llibre que he llegit d'en Jordi Sierra és el de Només tu. Sé que és un escriptor que toca molts temes diferents. I coneixia els dies de gener, juliol, octubre i maig, però aquest no. Me l'apunto per una pròxima lectura. M'agrada.
ResponEliminaVaig llegir-lo quan era adolescent i recordo que em va agradar, tot i que després vaig descobrir que la literatura de Jordi Sierra i Fabra segueix una pauta molt similar i té poques sorpreses narratives. Però és un bon llibre per llegir en aquella edat, i potser pot apropar els joves a la lectura.
ResponEliminaD'aquest autor he llegit " dos dies de Maig" i tinc pendents els altres de la mateixa saga. Aquest sona interessant queda apuntant tant per mi com per la meva filla .
ResponEliminaPer deures d'estiu les meves filles han de llegir i fer el treball de més d'un llibre, així que l'apunto per elles, a més ja n'han llegit algun d'aquest autor i a més estan plenes de tòpics adolescents elles també ;D
ResponEliminaMoltes gràcies a les quatre pels comentaris. És un bon llibre, però potser sí que l'autor no té massa més registres, no l'he llegit encara prou per saber-ho, tot just és el segon. Veurem si me'n cau algun altre a les mans.
ResponEliminamaria, té un munt de llibres juvenils, i també en té per adults. Jo havia llegit el 'Quatre dies de gener'. Sense ser una gran obra, es deixa llegir i passa bé, sense massa sorpreses i girs argumentals. Aquest és força previsible, però està bé per les temàtiques que toca, encara actuals, però molt més actuals de quan data el llibre.
Núria Juanico, hi estic d'acord, és un bon llibre perquè s'enganxi un adolescent, i si després s'anima a provar altres coses, benvingut sigui. Com li deia a la maria, només he llegit el 'Quatre dies de gener' a banda d'aquest. Podríem dir que són llibres sense soroll, amb històries senzilles i molt realistes. Potser arriba un moment que esperes més de l'escriptor, però amb només dues experiències encara no puc dir res. No correré a comprar-me llibres seus però tampoc el defugiré si torno a ensopegar amb ell.
Bruixeta, és més probable que agradi a la teva filla, però no està malament per llegir-lo també de gran. Escriu bé aquest home, però com diuen per aquí, sense grans floritures.
Jomateixa, pot ser un bon llibre per fer totes les funcions que toca, una bona lectura estiuenca, una mica d'alliçonament, i fàcil per fer-ne un treball, trobo. Els pot agradar, i de pas tu també te'l pots llegir d'una revolada, que no és massa llarg.