Autor: Montse Sanjuan
Editorial, any: Pagès editors, 2014
Gènere: Novel·la negra
Número de pàgines: 260Llegit en: Català
No és pot dir que, a la ciutat de Lleida, una sergent dels mossos tingui habitualment gaire feina, però el panorama està a punt de canviar, i molt, per l'Anna Grimm. Capficada encara per la desaparició de la seva germana, ja fa més d'un any, l'avisen de l'aparició d'un cadàver al Museu Diocesà de Lleida. No serà l'últim i sembla que s'enfronta a un mateix assassí. Però les víctimes, tret de ser homes d'edats similars, no semblen tenir cap lligam que pugui establir una connexió entre els crims. I ella que es pensava que això només passava als llibres de lladres i serenos! La sergent, amb l'ajuda del seu equip, haurà de posar els cinc sentits per resoldre el cas, al mateix temps que no perd detall de les investigacions per la recuperació de la seva germana Clara. Alguna cosa li diu que segueix viva, però on?
Aquest és el primer llibre de la Montse Sanjuan, més coneguda per aquests verals com a Kweilan. Com ella mateixa insinua al principi, si li hem de buscar una semblança la trobarem en els llibres de Henning Mankell i altres autors suecs, però portats a la nostra terra i amb un estil personal. Són, en realitat, dues històries paral·leles amb l'únic lligam de la sergent, una que li toca a l'àmbit familiar i l'altra és la investigació en curs. Les dues són interessants i ben pensades, per bé que una mica previsibles, descomptant els detalls concrets, però de seguida veus per on van els trets. També he trobat una mica fluixos els detalls de la investigació, però això potser la converteix en més realista, res de fantasmades. Fa de bon llegir i passa amb facilitat, els defectes estructurals o argumentals que pugui tenir són fàcilment corregibles perquè la Kweilan escriu molt bé, això ja ho sabia.
No m'hagués pensat que l'opera prima de l'autora seria una novel·la negra, la feia escrivint algun altre gènere, però amb el llibre en mà, no dubtaria ni un moment a posar-li aquesta etiqueta, cosa que sí faig amb altres obres presumptament policíaques. Potser li falta una mica d'espurna d'aquella que t'arrapa a les solapes del llibre, però està ben construït i l'argument és prou complex per una primera novel·la. Personalment no hauria repartit el pes de les dues històries de la mateixa manera que l'autora, però és una valoració subjectiva que algú altre pot discutir perfectament. Per passar una bona estona, sense escarafalls ni estridències, però amb unes trames interessants i ben explicades.
Puntuació: @@@
13 Comentaris
(últimament em passa que cada cop que intento deixar un comentari no hi queda i ho he de repetir. Passa a algú més?)
ResponEliminaSí, i no només en aquest blog.
EliminaVeig que estem bastant d'acord.
ResponEliminaLes meves filles em diuen que alguns llibres em semblen previsibles o endevino massa aviat les coses perquè ja n'he llegit massa sobre crims. Potser tenen raó ;D
No l'he llegit, però me l'apunto a la llista de previstos. Pel tema (m'agrada força la novel·la negra) i sobretot per l'autora.
ResponEliminaPasso. Ara no estic per novel·les negres, ni sueques ni catalanes.
ResponEliminaq grande mi pana
Eliminasóc el pitjor dels desastres, o reconec. Acabo de descobrir aquest bloc gracies a un comentari d'en Pons a Tumateix llibres... En fi... ja ho diuen els meus gatots que no toco vores...
ResponEliminaEt dic el mateix que allà : L’ impressió que m’enduc es bona... el tindrem en compte.
Quines ganes de llegir-lo!! :-))
ResponEliminaJustament ara n'estic llegint un de novel·la negra i d'una escriptora també, la Mary Higgins Clarck... i no pensis que és alta literatura ni res semblant, però enganxa, tens ganes de saber com s'ho faran per anar a descobrir el final... (La meva germana me'n va regalar dos per Reis, aquest que llegeixo ara ja és el segon)
A mi em passa com a la JOMATEIXA hehehe... n'he llegit tants de novel·la negra, o detectius, o misteri, o investigació o diguem-li com vulguem, que moltes vegades (moltíssimes) ja encerto el culpable. Però si em fa passar una bona estona, no m'importa ;-))
La Kweilan també escriu?? Ostres no estic al dia.
ResponEliminaAvui mateix acabo de veure el llibre penjat a l'illa de llibres i ara veig que tu ja te l'has llegit.^-^
L'argument l'he trobat interessant i m'agrada això de que el protagonista sigui una mossa, una policia del nostre país. El buscaré i aquest si que me'l vull llegir. Té molts punts això de que et faci pensar amb en Mankell.
Moltes gràcies, XeXu. No saps la il·lusió que em fa que hagis llegit el llibre i que n'hagis publicat la ressenya. M'apunto tot el que dius perquè com sempre a les teues critiques ho argumentes tot amb molt bon criteri.
ResponEliminaVull tornar a repetir que el món blocaire és en part culpable d'aquesta novel·la ja que les ganes que tenia per publicar les ressenyes, els comentaris generosos sempre em van animar a fer una historia més llarga i d'aquesta necessitat en va sorgir La sergent Anna Grimm. Una abraçada!!!
Pels que fa un temps que correm per la catos i coneixem la Kweilan és un plaer veure com les seves paraules al final han aconseguit reunir-se en un llibre. Una de les lectores més espectaculars que he conegut ara ens fa llegir a nosaltres, no podia fer menys que llegir el seu llibre, per tot el respecte que li tinc. Com ella mateixa diu, el seu blog ha tingut molt a veure amb la decisió de posar-se a escriure. I què caram, que la Kweilan ens cau bé! Moltes gràcies a tots pels comentaris, especialment a ella per passar també a dir la seva. Sé que li feia una mica de por la meva ressenya, per què serà, hehehe.
ResponEliminaJomateixa, a mi també m'ha passat això que dius, fa molta ràbia. M'hi he fixat i només em passa en blogs que tenen aquest sistema de comentaris incrustats, i si no tenen verificació, com és el cas dels meus blogs. Lamento que t'hagi passat, perquè a mi em fot molt quan em passa. Sí que estem prou d'acord en la lectura. Segurament no he llegit tanta novel·la policíaca com tu, però em sembla que, per més que en llegeixi, jo mai endevinaré els culpables!
McAbeu, tinc la impressió que aquest serà un cas més dels ja molts en els que compartim impressions respecte un llibre. Aquest s'ha de llegir pel sol motiu que és de la Kweilan, amb això n'hi ha prou, però a més està prou bé. Quan el llegeixis, si et sembla bé, passa per aquí i el comentem, o per mail si ho prefereixes.
Pons, ranci. Segueix mirant Padre de Familia.
Bruixeta, sigues benvinguda aquí, doncs, en aquest raconet ens encanta parlar de llibres i sé que tu ets una àvida lectora. Et recomano el blog d'una altra gran lectora, la Kweilan, l'autora del llibre de la ressenya. El seu llibre et pot agradar o no, però ella és una persona digna d'admirar. Ara el blog està més paradet, però és una referència dins la catosfera literària.
Assumpta, llegir una mica de novel·la negra sempre està bé. Ja veig que sóc l'únic que no endevina l'assassí ni de casualitat, quines detectius que tenim per aquí. El que em preocupa és que sabeu massa i a veure si us agafarà per preparar el crim perfecte... A veure si pots llegir aquest de la Kweilan, segur que et farà gràcia només perquè és d'ella, i a veure si te'n surts de descobrir els culpables de cada cas. Crec que ens ho posa fàcil, però llegeix-lo i ens ho dius!
maria, realment estàs a la parra, eh! Fa molt temps que ho va anunciar i aquest any, fa uns mesos, ha sortit el llibre. El que ha costat que arribi a Barcelona! Perquè t'arribi allà a les teves terres hauràs de resar una mica, però prova-ho. O compra'l per correu. A mi algunes coses m'han recordat a Mankell, certament, jo crec que és una inspiració per ella.
Kweilan, ja saps que sempre faig les ressenyes des de la sinceritat, i aquest cop era complicat per l'afecte que et professo. El meu criteri... és el meu, tinc les meves opinions i miro d'expressar-les constructivament. Sobre l'argument i l'estructura tinc unes quantes coses més a dir, però no eren material per la ressenya, perquè són molt, molt subjectives, i és el teu llibre, no el meu. Si vols que en parlem més a fons només ho has de dir. No són crítiques, són preferències com a lector, en podríem dir. Ja saps que com a ressenyaire i com a amant dels llibres ets una referència per tots nosaltres, per això m'alegro molt que el teu projecte hagi tirat endavant. I que no sigui l'últim, continua endavant. T'ha sortit una bona història, però segur que es pot millorar. Ànims.
Torno a comentar per donar-vos les gràcies pels vostres comentaris. Sempre m'he sentit molt estimada a la xarxa i això ho confirma. Però sobretot et vull donar les gràcies a tu, XeXu per tot el que dius. I sí que em feia una mica de por la teua ressenya però com que sé que m'aprecies molt...estava tranquil·la també. Una abraçada!!!
ResponEliminaTot just ahir la vaig acabar. Una novel·la negra que està prou bé, sense molt a destacar i poca cosa a criticar, més enllà d'una certa sensació que és un xic previsible.
ResponEliminaAmb tot, me l'he empassat prou ràpid, cosa que vol dir que m'ha enganxat força. Seguirem l'autora...