Autors: David Bueno, Salvador Macip, Eduard Martorell
Editorial, any: laGalera, 2014
Gènere: Juvenil
Número de pàgines: 256
Llegit en: Català

El Lupus és una malaltia auto-immune que pot causar episodis greus de febrades, dolor muscular, dificultats respiratòries i molts altres símptomes. La Lara, una noia de 14 anys, té la mala sort de patir-la i fa dies que es troba hospitalitzada i no respon als tractaments. L'acaben de traslladar a la UCI, els metges temen per la seva vida. En aquest ambient tan fred i en la soledat de la nit, la Lara rep la visita de la Carme, una metgessa o infermera que li fa companyia i fa que s'oblidi del patiment explicant-li els orígens de la vida, l'evolució i el funcionament de la natura i dels éssers vius. Una classe de ciències naturals personalitzada i interactiva. Mica en mica, la Lara deixa d'auto-compadir-se i s'interessa per tot el que li explica la Carme, vol saber més, vol aprendre. Però la conversa, a banda de ser molt interessant, l'ajuda a no pensar en la malaltia, ni tampoc en el Gerard... 

Ja al primer capítol aquest llibre em va fer pensar en 'El món de Sofia' i en 'La porta dels tres panys'. Pensava que havia fet un gran descobriment, fins que vaig recordar que aquests llibres se citaven a la promo del llibre, i també se citen al final mateix. Efectivament, es tracta d'un llibre de divulgació novel·lada. A través d'un fil conductor, en aquest cas la malaltia de la Lara i les conseqüències psicològiques que li provoca, els autors fan una bona repassada a les ciències naturals. Està destinat a un públic juvenil, però explica la natura d'una manera tan senzilla que fa bo de llegir a qualsevol edat, ideal per refrescar conceptes. L'estructura de l'obra obliga a què la part novel·lada sigui força fluixa, però el que importen són els conceptes. Els diàlegs entre les protagonistes són força artificials i inversemblants, la Lara és una rata sàvia i no em sembla que parli com una adolescent real. Tot i això, el llibre es devora a gran velocitat perquè és molt planer, interessant, i també perquè la lletra és gegant!

Si obviem el que deia dels diàlegs, m'ho he passat molt bé llegint el llibre i refrescant la memòria. M'ha semblat una mica desordenat, com si se saltés d'uns temes a altres sense seguir un patró concret, però possiblement hi és. Cap al final es parla una mica d'ètica i la lectura s'alenteix una mica, però tampoc decau. Bona obra divulgativa que penso francament que està a l'alçada dels llibres amb els que es compara, si es va poder fer amb la filosofia o la física, per què no ho havíem de fer els biòlegs també!

Puntuació: @@@