Autor: Tom Perrotta
Editorial, any: Periscopi, 2014
Títol original, idioma, any: The Leftovers, anglès, 2011
Gènere: Narrativa
Traductora: Marta Pera Cucurell
Número de pàgines: 409
Llegit en: Català

Ja fa tres anys de la Desaparició Sobtada, però el món no s'ha recuperat de la sotragada. Sense previ avís, ni motiu aparent, milions de persones van desaparèixer sense deixar cap rastre, generant uns buits que no es poden omplir amb res. Ningú sap on són, ni si són en algun lloc, però és necessari assumir que probablement ja no tornaran. El que importen ara són els que es van quedar, i entre ells hi ha creences de tot tipus. Diverses sectes i religions han aparegut per homenatjar els desapareguts, i s'estan fent fortes. Mentrestant, la vida ha de continuar i compartir espai amb aquestes noves tendències. La Desaparició Sobtada no va deixar indiferent ningú, com a exemple tenim l'alcalde de Mapleton i la seva família i entorn, de la mà dels quals coneixerem com funciona la nova societat dels que no van desaparèixer. I no serà fàcil lidiar amb els fanatismes, els prejudicis i mantenir la pau.

The Leftovers és el llibre en que s'ha inspirat la sèrie televisiva d'HBO. Es tracta d'una distòpia ambientada en una actualitat alternativa després de la desaparició d'uns quants milions de persones aparentment a l'atzar i explica com ho viuen una sèrie de personatges relacionats entre ells però que només interactuen en moments puntuals. Descriu les sectes i noves religions aparegudes després de la catàstrofe, i un món més fanàtic i extremista, tot i que la majoria de gent intenta recuperar la normalitat. Es tracta d'una lectura molt amena i absorbent, t'enganxa perquè vols saber què ha passat. Potser no obtens les respostes que esperes, però quedes atrapat a la xarxa narrativa de l'autor que descriu perfectament la nova realitat i com la viuen els protagonistes. No és un llibre d'acció, sinó de descripció, però no és en absolut pesat, al contrari, voldries saber encara més.

Si una cosa se li pot criticar és que el gruix de la distòpia és al principi, i gradualment ja no tenen tanta importància les diferències i se centra en com les viuen els personatges, però llavors ja estàs massa ficat a la història com per retreure-li res. M'hagués agradat que hi hagués més marro, altres creences, més il·luminats, però no és que es quedi curt. L'he gaudit força tant per la forma com pel contingut i encara em convenç més de mirar la sèrie. Una obra força recomanable sense un gènere massa concret ja que és una realitat actual, però molt condicionada. Un autor a tenir en compte.

Puntuació: @@@@