Autor: Alan Bennett
Editorial, any: Labutxaca, 2010
Títol original, idioma, any: The Uncommon reader, anglès, 2008
Gènere: Narrativa
Traductor: Ernest Riera
Número de pàgines: 95Traductor: Ernest Riera
Llegit en: Català
La vida de la reina d'Anglaterra és molt atrafegada, sempre amunt i avall, sempre mantenint la flegma i sense temps per ella mateixa. Però un bon dia, seguint els seus gossos pels jardins de palau, arriba a una zona per la que no sol passejar-se i ensopega amb la biblioteca mòbil del senyor Hutchings, que fa marrada allà tots els dimecres. Allà coneix en Norman, un jove servent de la cuina reial que no havia vist mai i que és un àvid lector. Gairebé per compromís la reina s'endú un llibre, però aquesta lectura la meravellarà. A partir de llavors la monarca només llegeix a totes hores, ha de recuperar el temps perdut, com ha pogut estar tots aquests anys sense llegir? Per fomentar el seu hàbit la reina comptarà amb la complicitat d'en Norman, però amb el rebuig de la plana major de la cort i de la política anglesa. I és que la reina ara només pensa en llegir, i llegir...
Aquesta novel·la curta ha adquirit força popularitat i contribueix a mostrar una imatge més humana de la hieràtica Elisabet II. La veritat és que li fa un massatge a la reina, ja que la deixa molt bé, a banda de convertir-la en una obsessiva de la lectura, però això no ho considerarem dolent en aquest blog. Bàsicament el llibre narra l'evolució natural que fa qualsevol lector i en molts punts ens hi podem sentir identificats, però per la notorietat de la protagonista, la seva passió li porta força maldecaps. De pas, fa una repassada a la literatura britànica així com la va descobrint la reina. Te alguns punts divertits, però s'acosta més a una reflexió sobre la lectura i la literatura. La idea central és que els llibres són llibres independentment de qui els llegeix, i que la passió lectora no entén de classes.
El llibre es pot llegir en un parell d'estones, però no diria que passa com l'aigua, el vocabulari és una mica encarcarat de vegades. La història és entranyable i té punts que agradaran a tots els lectors, però és difícil oblidar que t'està parlant de tota una reina real, de fet en cap moment intenta que ho oblidis, i és un personatge que em genera certa antipatia, per tant em crec poc les floretes que li tira. És d'aquestes obres que s'han de llegir, i tant és si t'agrada més o menys. Als lectors ja ens agrada que ens parlin de llibres i de llegir.
Puntuació: @@@
8 Comentaris
Me'l llegiré, estic esperant que el tinguin a la biblioteca. Llàstima que hi hagi la noblesa involucrada, però és difícil que un llibre que parla de literatura no m'agradi.
ResponEliminaJo me'l vaig llegir ara fa uns sis anys i en tinc un bon record.
ResponEliminaMés o menys el ressenyava així. ;-)
http://elsllibresdelceller.blogspot.com/2008/08/estic-llegint_17.html
Me l'apunto. M'agraden els llibres que et fan incentivar més la lectura.
ResponEliminaFa tant de temps que no el recordava massa, he hagut d'anar a buscar la ressenya. Em va agradar prou... Els llibres que parlen sobre llibres i gent que llegeix sempre els hi trobo el punt
ResponEliminaTambé l'apunto, encara que tindrà que esperar força, ara mateix tinc tants llibres que vull llegir que la meva plana major acabarà protestant també, perquè no acabi llegint tot el dia sense fer res més.
ResponEliminaEm va agradar força. I vaig trobar que tenia la durada justa: tot i no que té 100 pàgines, arriba un moment en què se't comença a fer pesat, que l'autor ja està donant voltes al mateix. Però just en aquest moment, el llibre s'acaba. I acaba molt bé.
ResponEliminaJo m'ho vaig passar molt bé llegint aquest llibre, és una novel·la curiosa i original. És que a mi, els llibres que parlen d'altres llibres m'agraden!!
ResponEliminaEs tracta d'un llibre tan curt que qualsevol el pot llegir, i si no t'agrada massa l'acabes igualment. Als lectors ja ens sol agradar que ens parlin sobre la nostra malaltia, tot i que això és agreujar-la encara més. Però la reina es posa tan boja que espanta una mica i tot. Gràcies a tots pels comentaris.
ResponEliminaLoreto, la gràcia precisament és que la protagonista sigui un personatge tan insigne. De fet, si fos una persona qualsevol que descobreix la lectura no tindria gaire sentit. És el preu que s'ha de pagar per la història.
Jordi Policarp, el llibre es pot recomanar, però a mi tampoc m'ha meravellat. Si pots recomanar aquesta lectura és perquè difícilment se li farà infumable a ningú, però tampoc la vendria com una obra imprescindible (cap ho és, de fet). El final et genera un somriure, això sí.
maria, en aquest veuràs com la lectura pot arribar a obsessionar, res que no sapiguem!
Mireia, és normal, no? Ens agrada llegir sobre les coses que ens agrada fer, i llegir és una de les que més.
Jomateixa, tens sort que la teva plana major també passa bona part del temps llegint, mentre els tens distrets tu ho pots fer també. Aquest és molt curtet, el pots introduir entre totxo i totxo.
Captaire, probablement tinguis raó, tot i que el personatge sigui d'aquest calibre, al final ja no queden més coses a dir, dones voltes sobre el mateix tema i pot cansar. Diríem que passen les coses que han de passar, i que no en poden passar més. Per això està bé que sigui curtet, i sí, el final és d'aquells que et deixa amb un somriure, bon punt.
Casiopea, a tots els malalts ens agraden els llibres que parlen de llibres. Està bé i a mi també em va agradar, però probablement no em va entusiasmar tant com a tu.