Autor: Jair Domínguez
Editorial, any: Amsterdam, 2014
Gènere: Terror
Número de pàgines: 320Llegit en: Català
Què pots esperar de dos germans antisocials, marginats i sense sentiments? Doncs no massa res de bo. En David i la Judit són aquests germans, tan diferents físicament com semblants en la seva anormalitat. Després de perdre els pares en un terrible accident, cap dels dos no queda especialment afectat, però en David descobrirà el món de les gravacions gore i el porno extrem i quedarà fascinat. Des de llavors, on hi hagi un accident mortal, allà seran els dos germans per enregistrar l'agonia dels accidentats. Vídeos snuff, execucions, tortures, com més va, més entregat està el David a aquesta causa i en fa la seva manera de viure. I per damunt de tot: la Cinta, una gravació de pocs minuts que diuen que destrueix la ment d'aquell que la visiona. Naturalment, poder arribar a veure aquesta cinta serà un dels objectius vitals del David. Quan està sobri, és clar.
He catalogat aquest llibre en el gènere de terror perquè una meitat ben bona es dedica a relatar amb tot luxe de detalls accidents a la carretera, execucions i mutilacions de tota mena. Arriba a fer força fàstic. Mica en mica, tot el garbuix de violència pren sentit per construir la història del David i d'altres personatges rellevants. Fa por pensar que hi pugui haver persones com les que narra aquest llibre. Tot i això, si aconsegueixes superar la nàusea (no garanteixo que tothom pugui), el llibre està ben escrit i en un estil força àgil i absorbent. La segona part m'ha semblat una mica inconnexa amb la primera, s'hi descriuen escenaris de més llarga durada que semblen afegits a la història sense tenir massa importància, i per contra algunes trames interessants s'exploten poc. El conjunt es completa amb poemes escrits per en David i algunes reflexions de collita pròpia de l'autor al llarg de tot el text.
De la mateixa manera que el personatge que interpreta l'autor en els mitjans (Crackòvia, La Segona Hora, Frikandó Matiner) genera reaccions entre l'amor i l'odi, el seu llibre et fa sentir de la mateixa manera. He de reconèixer que a mi em fa gràcia en Domínguez, per això vaig anar a buscar el seu llibre, però l'he maleït més de dues i més de tres vegades mentre el llegia. No és per cors sensibles, això està clar. No puc dir que no m'hagi agradat, però tant detall potser no era necessari. Encara que si no fos així, no seria ell, suposo. Recomanable per gamberros, per amants del gore, i per aquells que sàpiguen separar molt bé ficció de realitat, tenint en compte que el que descriu transpira realisme. La resta, ni ho proveu.
Puntuació: @@@
10 Comentaris
Em sembla que passo. Bé, no m'ho sembla: segur que passo. M'agraden les sortides d'en Jair Dominguez a la Segona hora però aquest llibre no em convenç gens, gens i gens.
ResponEliminaMassa sang i fetge pel meu gust. Em recorda una mica una barreja de ''tesis'' i d'aquella pel.lícula que no recordo el nom on queies fulminant al veure la cinta. Me l'apunto,però me'l miro a distància.
ResponEliminaQuan he vist la portada, m'ha vingut al cap que t'ho havies repensat i que al final portaves cap aquí una ressenya d'un conte infantil com alguns et demanaven al Bona Nit.
ResponEliminaDesprés ja he vist que res més lluny de la realitat. De totes maneres, i malgrat que a mi no em desagrada el gore al cinema, no veig clar que m'interessés al llegir-ho. Trobo que se'm farien pesades massa descripcions d'accidents i mutilacions. El deixo passar, aquest.
quina bona pinta!
ResponEliminaDe moment el deixaré passar de llarg. No crec que ho suportes gaire dignament
ResponEliminaDoncs jo he començat l'any amb el cor una mica sensible, com sempre després de festes. Així que crec que aquesta lectura no la compartirem.
ResponEliminaHola Xexu,
ResponEliminaVeig que has començat "fort" aquest 2015. Llegint el teu apunt (sempre interessant), m'ha vingut al cap que potser podries posar a la teva llista de properes lectures un llibre que em va agradar molt: "Mars del Carib" de Sergi Pons Codina (https://edicions1984.wordpress.com/tag/sergi-pons-codina/).
No és obligatori fer-me cas, eh!
Una abraçada,
SU
Hola Xexu,
ResponEliminano sóc habitual de fer ressenyes de llibres. Però t'adjunto aquesta d'en Marc Moreno que vaig fer fa un any.
http://rcasas22.wordpress.com/2013/12/05/arguments-per-novel·la-negra/
Bones lectures
Ja veig que aquest llibre no us ha convençut gaire, i no m'estranya. No és que estigui mal escrit, però ja us he dit de què va, i entenc que a molta gent pot no agradar-li o disgustar-la fins i tot. Tot i així, és un llibre que crec que s'hagués publicat fins i tot si el seu autor no fos mediàtic, però no en aquesta editorial. Gràcies a tots pels comentaris.
ResponEliminaMireia, no és el mateix, és clar. A mi l'autor em fa molta gràcia i pensava que seria un llibre amb molta conya i que faria riure, i també té una mica d'això, però l'excés de fàstic que fa em supera una mica. Què hi farem, el seguirem escoltant a la tele i a la ràdio i prou.
maria, a tu la sang i fetge ja t'agrada, però potser no d'aquest tipus. Els referents que cites estan ben triats, però va al seu propi rotllo.
McAbeu, de conte infantil té més aviat poc... La portada, si la mires de prop, és força inquietant, en realitat. En aquest cas no t'insistiré gens ni mica perquè el llegeixis, ja en trobarem d'altres aquest any segur. Em sorprèn, però, que t'agradi el gore al cinema, ets molt eclèctic!
Pons, hahaha, potser a tu et pot agradar i tot! Total, en Domínguez és un provocador com tu.
Bruixeta, jo vaig pensar que si tot el llibre era així potser no l'aguantaria. Després canvia una mica, però no és menys delirant.
Jomateixa, si tens el cor sensible, ni festes ni res, deixa'l passar, i tal dia farà un any. Veus, una lectura que no t'agrada de les meves, i va en Pons i sembla que s'hi mostra interessat. Si és que sou molt incompatibles!
SU, conec el llibre, penso que li vaig veure ressenyar a en Macip, o en vaig parlar amb ell, i per la descripció que me'n va fer el vaig descartar. No em va fer prou peça, no sé si m'agradaria aquesta història. Però qui sap, potser caurà algun dia, no se sap mai.
Rafel, aquest també el vaig llegir, i tot i que els llibres d'en Moreno no són el millor que he llegit (aviat llegiré un altre dels seus, aquest cop compartit), aquest que vas ressenyar em va agradar més que l'últim que ha tret. Almenys en tinc millor record.
Ok, Xexu! Només era un suggeriment.
ResponEliminaBones lectures i GRAN abraçada!
SU