Autor: Joël Dicker
Editorial, any: La Campana, 2014 (1a edició 2013)
Títol original, idioma, any: La Véríté sur l'Affaire Harry Quebert, francès, 2012
Gènere: Narrativa
Traductora: Imma Falcó
Número de pàgines: 682Traductora: Imma Falcó
Llegit en: Català
Premis: Gran Premi de Novel·la de l'Acadèmia Francesa, Premi Goncourt dels Instituts, Premi de la revista Lire.
En Marcus Goldman pateix la malaltia dels escriptors. El seu primer llibre va ser tot un èxit que el va catapultar a la fama i li va reportar uns beneficis quantiosos, però ara es troba davant la pàgina en blanc i no hi ha manera d'escriure res decent. A més, el seu editor li recorda els terminis del contracte, i aquests s'acosten perillosament. Tot buscant la inspiració, decideix anar a passar uns dies a la caseta que el seu amic i mestre Harry Quebert té a la tranquil·la Aurora, a Nou Hampshire. Quebert és un gran escriptor i fa classes a la universitat, allà es van conèixer, quan en Marcus era 'El Fantàstic'. Per casualitat, a la casa el jove troba una capsa amb records i apareix un nom que per ell és desconegut: Nola. La Nola va ser el gran amor d'en Harry, però hi havia un problema, tenia només 15 anys, i ell 34. Allunyats de totes les mirades, van construir un món propi, fins que ella va desaparèixer el 30 d'agost del 1975. Ara, 33 anys després, el cadàver de la Nola apareix i la història es precipita. La tranquil·la localitat tornarà a estar capgirada, com al 1975, i els seus habitants hauran de refer una història ben enrevessada en la que tots hi amaguen alguna cosa.
És fa difícil resumir l'argument d'aquesta obra per la gran magnitud de la seva trama. En ella es barregen diferents temps que se'ns mostren en constants salts, i a diferents veus. Per una banda tenim la història actual d'en Marcus Goldman que vol escriure el seu segon llibre, i ho acabarà fent a partir de la seva investigació sobre el cas Harry Quebert. Per l'altra, la història de la Nola i en Harry, que passa sobretot al 1975, però que per entendre-la ens caldrà saber fets anteriors i posteriors. Es podria dir que és novel·la negra perquè hi ha molta investigació, però guanya la partida una trama enganxosa i absorbent, enrevessada i farcida de personatges i de girs constants, ben escrita, àgil i no mancada d'humor. Per això, tot i la seva llargada, es llegeix amb molta facilitat i a bon ritme, i està escrita com si realment Joël Dicker fos Marcus Goldman que ens explica una història real. Molt bona combinació que t'acaba fent dubtar on acaba la ficció i on comença la realitat.
Aquest Harry Quebert és un gran llibre amb el que qualsevol lector pot passar una molt bona estona. És d'aquells que es poden recomanar sense témer massa de picar-nos els dits. Com a crítiques, potser és una mica llarg i embolicat, i algun tema està una mica agafat amb pinces, però se li pot perdonar per la bona sensació global que deixa. No és cap sorpresa que les apostes de La Campana siguin èxits, tenen molt bon ull a l'hora de publicar. Aquest ha tingut bona acollida gràcies al boca-orella, i penso que no és per menys. Una bona lectura, distreta, addictiva i amb tocs tràgics, romàntics, còmics... una mica de tot. Què més es pot demanar?
Puntuació: @@@@
12 Comentaris
També el vaig trobar força entretingut i addictiu, i fins i tot em vaig atrevir a regalar-ho, perquè estava segura que qui rebia el llibre com a mínim es distrauria (així va ser, i em va dir que s'ho havia passat molt bé). Com passa en gairebé tots els best sellers van sorgir molts detractors, però a vegades no cal ser tan primmirat.
ResponEliminaPer cert, hi ha un altre llibre que diuen que se li assembla molt, La ultima noche en Tremore Beach. No et puc dir en què s'hi assembla perquè no l'he llegit, però t'ho comento per si li vols fer una ullada, ja que veig per les arroves que aquest t'ha agradat tant.
Per un cop coincidim plenament, estic completament d'acord amb tot el que dius, fins i tot amb les possibles pegues, com l'allargada i la trama una mica massa enrevessada. Tot i això, encara no m'he plantejat llegir l'altre llibre que ha publicat, potser per por a perdre la bona opinió que m'ha quedat d'aquest.
ResponEliminaReconec que em va tenir enganxat des de la primera pàgina, però hi han coses que em van fallar molt... Per exemple l'amor entre la Nola i Quebert em va semblar molt artificial...
ResponEliminaUna abraçada
L'he deixa escapar varies vegades.... no sé si al final caurà, la llista és llarga.
ResponEliminaA MI TAMBE AN VA ATRAPAR..PERO MASSAS "PRISMES"...PEL MEU GUST HAN SOBREN UN PARELL O TRES.
ResponEliminaEm va agradar molt quan el vaig llegir, cosa que no m'ha passat tant amb el que han publicat últimament i que havia escrit abans d'aquest.
ResponEliminaMe'l vaig llegir en cinc dies, quan el comences és impossible de deixar.
ResponEliminaJa veig que aquest llibre us va cridar tant l'atenció com a mi i que molts l'heu llegit. Crec que el boca-orella va funcionar bé, i jo ara hi contribueixo, perquè també l'he deixat força bé. Penso que s'ho mereix. Moltes gràcies per compartir les vostres impressions.
ResponEliminaRoselles, crec que aquest s'ha convertit en best seller per mèrits propis, no trobes. Quan un llibre està bé, s'acaba fent un lloc, si li donen una empeneteta, és clar. Però a alguns els empenyen encara que no estiguin bé. No és aquest el cas, i com dius, fins i tot es pot pensar en regalar-lo sense patir massa en equivocar-se, cosa que no es pot dir de tots els llibres. Aquest altre que comentes, per exemple, no em sona de res, i diria que no l'he vist enlloc, però estaré a l'aguait a veure si se'm planta davant, per fer-li un cop d'ull almenys.
Botika, això demostra que aquest és un llibre per a tots els públics, que pot agradar a tothom, perquè tu i jo no solem estar massa d'acord, o més aviat, no compartim gustos. L'altre llibre seu corre per casa des de Sant Jordi, però encara no li ha tocat el torn. En té molts a davant encara. Jo sí que el vull llegir, però d'aquí a una temporada.
Jan, aquest defecte és perfectament criticable, també ho vaig pensar. Mira que és llarg el llibre, però no dedica temps a explicar per què es van enamorar. Només per aquella primera trobada i ja està? Quin amor tan pur i tan gran, sense cap mena de procés. Una mica enganxós, oi? Hi ha coses a criticar, però la impressió general és molt bona. Si no li fallessin aquestes coses, precisament aquest amor tan artificial, alguns fets agafats amb pinces, i una mica de llargada, potser hauria optat a les 5@, cosa que pocs llibres aconsegueixen en aquesta casa.
Bruixeta, si veus que diuen els altres comentaristes, sembla que majoritàriament ha agradat, no és mala aposta. Jo de tu li faria un forat, però això va molt a sensacions, ja saps.
Oliva, no sé a què et refereixes amb això de 'prismes'. Massa girs? Massa voltes? Potser sí, s'embolica una mica massa, però el llibre ja va d'això, de que no estiguis segur de res fins el final.
maria, no em diguis això, que ja el tinc en llista d'espera. Bé, com a casa aquest ens ha agradat molt, vam comprar també el segon, que és el primer, i a veure què tal. Segurament la comparació amb en Harry Quebert el deu perjudicar. S'ha de llegir partint de zero.
Loreto, ja veig que la teva valoració és encara més positiva que la meva.
Jo també m'hi vaig enganxar, i encara que reconec que m'agraden els girs finals, en aquest gairebé n'hi havia massa :D
ResponEliminaAixí i tot sí que és molt recomanable.
A mi em va enganxar molt fins les tres quartes parts del llibre. El final em va grinyolar una mica.
ResponEliminaA mi em va enganxar, innocent! Sóc llegidora de mena i de seguida vaig veure que em volia portar a l'hort amb aquell barreig de fets artificiosos com una mala mescla de Lolita i El exorcista. L'estil és desigual. La Nola i el seu enamorat què fan? Només li fa de mecanògrafa?, Només li prepara el menjar? Se'n va a la illa de Marta's Vineyard i allà, què fan?
ResponEliminaÉs un llibre quasi sense adjectius, superficial i sobrepassat. Em vaig deixar enganyar per l'editora de La Campana que el va anunciar com alguna cosa inesperada i gratament sorprenent.
No sento gens dir que per mi és un nyap, una mentida, sub-subliteratura.
Salutacions!
Jomateixa, hi ha tants girs finals que al final et fots de lloros ben marejat. Però sí, val la pena llegir-lo.
ResponEliminaKweilan, sí, el final és molt embolicat i passen tantes coses que sembla que alguna cosa falla, oi? Algunes de les trames són poc justificables, o això em va semblar, però igualment fa molt bo de llegir.
Glòria Abras, és cert que algunes coses del romanç es mantenen a l'ombra, no sé si és que te les has d'imaginar, o és que realment no hi ha res més enllà del que diu, però sembla difícil que sigui així. Entenc que es dóna per entès tot el que passa darrere de les explicacions. Però no estic tan d'acord amb el que dius després. A mi em sembla que la Campana publica coses que tindran èxit, i aquest llibre n'ha tingut. No cal que sigui alta literatura per ser un llibre bo i que distregui. La majoria de gent que l'ha llegit, i en són molts, em diuen que els ha enganxat. Que sí, que algunes coses grinyolen, i que és una història una mica passada de voltes, però també té qualitats. I la de distreure i atrapar és una que valoro molt en els llibres, perquè en definitiva busco això, passar una bona estona llegint, i no aprendre o pensar que estic llegint una cosa que era obligatori llegir.