Autors: Salvador Macip i Sebastià Roig
Editorial, any: animallibres, 2015
Gènere: Juvenil
Número de pàgines: 202Llegit en: Català
La mare de la Sil no acaba d'entendre per què la nena li ha sortit tan rebel, i per què està tan obsessionada amb els temes paranormals. El que no es pot imaginar, ni tampoc la jove, és que en realitat és una mèdium amb el poder de veure els morts. Ho descobreix de sobte, mentre va cap a l'institut amb el seu amic Pep i se li apareix un buldog que ningú més pot veure. No entén com, però sap que l'animal es diu Charlie J. Fatburger. I no serà l'única aparició, aviat entra en escena l'antic escriptor i caçador Robert Ruark, en Bob. Alguna cosa està passant, els aparells electrònics fallen, cobren vida, i ningú no entén res. Però en Bob ho té clar: són els tikoloshes, uns dimonis vinguts d'un altre món. Ell ja va tenir oportunitat de contenir-los quan era viu, i ara es disposa a tornar-hi, però no podrà sense l'ajuda de la Sil, en Pep i el seu germà Marc. I d'en Charlie, és clar. Ves que en l'aparició dels tikoloshes no hi tingui alguna cosa a veure el robatori d'una banya de rinoceront...
A la contraportada del llibre hi diu que es tracta d'una comèdia paranormal, i no li falta raó. És una història esbojarrada i frenètica on tot és possible, ja que al públic al que va adreçat ja li agrada que hi hagi acció, sense plantejar-se massa la seva coherència. La combinació d'elements és del tot estrambòtica, per això la sorpresa està garantida. Els capítols són curts i van saltant d'un escenari a l'altre, fins que convergeixen en un tram final que combina el terror, el suspens i l'humor, a parts iguals. És una escriptura planera i fàcil de seguir, és clar, va adreçada a nens de 10 a 14 anys, diria. La història s'adapta a aquesta edat, però alguns elements sembla que apuntin cap a gent més gran, amb una mica més d'ironia i picardia, però sense abandonar l'estil.
Estem davant d'un bon llibre per canalla, però és més difícil que convenci a gent més gran (tampoc ho busca). És divertit i distret, però una mica poca-solta si mires de fer-te una idea global de la història i trobar-li un fil argumental coherent. Però ja se sap, als llibres juvenils tres nens i dos fantasmes poden salvar el món d'una terrible amenaça, no és nou, i a més és motivador per algú d'aquesta edat, però als que estem una mica caducats ja no ens cola. Doneu-lo a llegir a qui toca i probablement quedi més que satisfet.
Puntuació: @@
6 Comentaris
Jo el volia comprar per a qui toca, però resulta que encara no el tenien a la llibreria, o potser ja els havien venut tots, qui sap? Ho seguirem intentant.
ResponEliminaHi ha algun llibre d'en Macip que no hagis llegit¿?
ResponEliminaNo me l'espantis, que és el lector més fidel que tinc! :)
EliminaGràcies per la crítica, XeXu! I per atrevir-te amb un llibre que no era per a la teva franja d'edat :). Però sí que és cert que hi ha referències per als adults que se'l llegeixin, des dels Goonies a Gremlins. En tot cas, esperem que els nanos es diverteixin amb aquesta anada d'olla, que és la idea.
ResponEliminaEl recomanaré als meus alumnes.
ResponEliminaEn paraules del mateix autor, el llibre és una animalada. Una mica boig sí que és, però també graciós i distret. Tinc ganes de saber què n'opina el seu públic objectiu. Doneu-los-el a llegir, a veure què diuen! Gràcies a tots pels comentaris!
ResponEliminaJomateixa, doncs pel bé de l'amic Macip, esperem que s'haguessin acabat, oi? És el típic llibre que llegiràs amb l'excusa que el compres per les teves filles, que ja et conec!
Pons, doncs per estrany que sembli, encara en queden. Però sé que estàs patint, no has de passar ànsia, que els que queden ja els llegiré i ressenyaré tard o d'hora.
Salvador, si vaig llegir el llibre d'en Biel i en Picapoc, com no havia de llegir aquest! Però realment es nota que no està adreçat a adults. No vaig captar les referències, em sap greu, potser les tinc massa oblidades ja, encara que mai hauria de ser un mal moment per veure els Goonies! Espero que tingui èxit en la franja d'edat que va adreçat, ja ens explicaràs què tal.
Kweilan, a veure si els agrades, una estona distreta passaran.