Autor: Jordi Nopca
Editorial, any: L'Altra, 2015
Gènere: Relats
Número de pàgines: 247Llegit en: Català
Premis: Documenta 2014
El recull de 10 contes que li va valdre el premi Documenta a Jordi Nopca és ple d'històries quotidianes, retrats hiper-realistes de vides vulgars, relacions trencades, alcoholisme i gent que es consumeix. Dit així no sembla gaire engrescador, però cal introduir-se en les històries per entendre que podríem ser qualsevol dels personatges, que ens podríem veure immersos en una relació sorgida en un centre comercial, o planificant un viatge a través de la literatura originària de la nostra destinació, o fins i tot fent veure que tot ha canviat quan tot continua igual. Són 10 històries de llargada semblant, tret d'alguna excepció, que es poden confondre entre elles perquè comparteixen un viatge a les profunditats dels seus personatges, però que totes tenen alguna peculiaritat que les fa especials, tacades aquí i allà per alguns fets més excepcionals i delirants.
Més que les històries, que també, el que destaca de Nopca és la seva manera d'explicar-les. La seva escriptura és treballada, rebuscada fins i tot, però et fa pensar que estàs llegint un text de gran qualitat. Es permet jugar amb les paraules i mostra riquesa de referències. Es pot arribar a pensar que s'està exhibint, però li perdones perquè t'agrada com ho fa. Descriu molt bé les situacions i els personatges sense que es faci pesat, i això és una virtut. Respecte als contes, en alguns casos m'ha semblat que alguns canviaven molt el seu argument a la meitat, o més aviat que el final tenia poc a veure amb el gruix del text. Això de vegades té sentit, i d'altres no tant.
He de reconèixer que m'he entrebancat una mica llegint aquest llibre, i penso que no l'he arribat a gaudir com podria. No és culpa seva, sóc jo que tinc el cap en altres bandes. És un llibre reposat i per anar fent, perquè no hi ha grans escenes, ni gaire acció, amb alguna excepció. Si m'he de quedar amb algun conte, seria 'Navalla suïssa', el més llarg de tots, probablement el que m'ha agradat més. Són tots actuals i exposen una realitat que coneixem bé. Però per sobre de tot, les maneres de Nopca, un altre exemple de que el com pot arribar a ser més important que el què.
Puntuació: @@@
10 Comentaris
Des que en Nopca va escriure "El talent" (a LaBreu), el tinc travessat. No el perdono. No el puc perdonar. Literàriament, esclar.
ResponEliminaEntre l'entrada i el comentari, no crec que el llegeixi. I mira que em cridava l'atenció, tan per la portada com pel títol!
ResponEliminaFeia temps que no llegia tants llibres de relats curts com aquest any, així que aquest també l'anotaré als pendents.
ResponEliminaFa bona pinta per portar-l'ho com una segona lectura.^^
ResponEliminaTengui tengui de St. Jordi, però encara no l'he començat, alguna oportunitat l'hi donaré, tres @ està prou bé, encara que no se't veu gaire entusiasmat!
ResponEliminaNo l'he llegit. No m0'acaba d'atraure.
ResponEliminaT'he deixat un comentari a "El cas Harry Quebert".
Salut!
Xexu, a mi també em va agradar molt "Navalla suïssa"!
ResponEliminaDarrere d'aquests contes hi ha molta feina i, em sembla, un bon escriptor.
Em sap greu que l'Allau el tingui atravessat (jo no he llegit "El talent"!).
Abraçada lectora, sempre...
SU
En Xexu ho diu molt bé: es pot pensar que s'està exhibint. El tio és un fatxenda que va de sobrat. Es nota que li tinc mania?
ResponEliminaEs nota, Allau!!! Però no passa res, eh!
EliminaVinga, a llegir i, sobretot sobretot, a viure...
SU
Ja veig que en Nopca desperta algunes simpaties, però que també té detractors. A mi em sembla que escriu bé, però jo mateix tinc exemples d'artistes que ho fan bé però que em cauen malament, i per aquest motiu no m'agraden. Cadascú té els seus Nemesis! Moltes gràcies pels comentaris.
ResponEliminaAllau, a mi el talent no em va desagradar. Una bogeria de llibre, molt estrafolari, però ja se li endevinaven aquests tics de voler demostrar molt que escriu molt bé.
Jan, només podràs saber si t'agrada Nopca si el llegeixes. A mi em sembla especial, ho fa bé, però li has de perdonar algunes coses perquè t'agradi.
Jomateixa, ja veig que estàs canviant les tendències lectores. Jo només un de tant en tant, però va a temporades.
maria, potser sí, però és prou dens com per tenir-lo de lectura única, no es pot dir que siguin relats lleugers.
Gemma Sara, doncs tens raó. El llibre va anar de més a menys, no perquè els relats posteriors no fossin bons, sinó perquè l'estil és semblant, i el que al principi sorprèn i enganxa, després es pot arribar a fer una mica pesat. Jo crec que és un bon recull, però també hi influeix que ara els llibres se m'eternitzen perquè faig mil i una coses que m'impedeixen llegir a bon ritme.
Glòria Abras, sigues molt benvinguda. Ja vaig veure el comentari, ja el contestaré.
SU, penso que és el millor dels contes, com que és més llarg està més treballat. Però és cert que són relats amb molta feina darrere, penso que ho fa bé, però també estic una mica d'acord amb l'Allau, s'agrada molt. Ens pot agradar a nosaltres, però a mi la gent que s'agrada a ella mateixa se'm fan una mica indigestos. És una percepció, també em sembla que és un paio molt introvertit, però bé. M'ho he passat prou bé i això és el que compta.