Autor: Sebastià Bennasar
Editorial, any: Alrevés (Crims.cat), 2013
Gènere: Novel·la negra
Número de pàgines: 203Llegit en: Català
El que havia de ser una visita de cortesia per impartir un seminari a la Vall de Boí, s'acaba convertint en un malson. El comissari Jaume Fuster pensa que passarà uns dies tranquils i agradables convidat pel seu amic Miquel, però de seguida s'adona que no serà així. Penjat en una església Patrimoni de la Humanitat apareix un cap humà que encara goteja sang. El cos no trigarà a aparèixer, i sembla que la víctima no ho va passar bé una estona abans de morir. Tampoc no serà l'única sorpresa que trobaran els mossos de la Vall, i en Fuster de retruc, que s'hi veu embolicat sense remei. Sembla que algú ha decidit complir una vella profecia medieval i, si és cert, tota la contrada es pot convertir en un bany de sang que tacarà l'abundant neu que ja hi ha. I en mig de tot això, un grup ecoterrorista, llops, i tot de personatges que han fet més d'una malifeta. Quin sidral que hi ha muntat al país dels crepuscles!
Novel·les com aquesta demostren que es pot fer bona novel·la negra ambientada al nostre territori. Però és que Bennasar no escatima recursos. Com el mateix llibre destaca, ens trobem una trama digna de novel·la d'acció i sang i fetge americana, barrejada amb l'ambient gèlid típic de les històries nòrdiques que es van posar de moda fa un temps. Però tot plegat posat a la coctelera de l'autor que n'acaba traient un producte marca de la casa, molt ben narrat i que no li manquen tocs d'humor que s'agraeixen. Humor ben negre, això sí. La història no és gens simple, i més que un crim de pa sucat amb oli trobem un autèntic psicòpata i d'altres personatges sense escrúpols capaços de qualsevol aberració, i l'autor no ens les estalvia. Un llibre sòlid i ben construït, que aconsegueix atrapar-te i et fa interessar. Original en el plantejament, és d'aquestes històries que no podries esperar que passin prop de casa.
Tot i les lloances, també n'he de destacar alguns punts en negatiu.Tot i que no és com els llibres més recents de l'autor, que compten amb tres o quatre trames independents que se'ns expliquen barrejades, aquest llibre inclou alguns arguments paral·lels que no acaben de tenir prou importància per la història general, i en alguns casos no s'entén per què hi insisteix. Per altra banda, tot i que m'encanta el parlar de ses Illes, i m'és agradable també llegir-lo, se m'ha fet molt estrany veure com personatges del Pirineu, o de Barcelona, parlen en mallorquí allà dalt a les muntanyes. Descomptant això, és una molt bona novel·la negra que fa bo de llegir, però tenint en compte que a Bennasar li encanta la sang, i no ens n'estalvia ni una gota.
Puntuació: @@@ i mitja
6 Comentaris
Tot i que, per al meu gust, hi ha un excés de sang, a mi també em va atrapar força aquesta novel·la. A més a més, és un autèntic plaer llegir llibres en ubicacions que es coneixen bé i no haver de tirar de Google Maps per buscar Ystad, Fjallbacka o Visby, entre altres...
ResponEliminaúltimament no tinc ganes de novel·la negra
ResponEliminaTens raó, en algunes escenes em va fer esgarrifar. I ara no ho recordo molt bé, però crec que al final vaig trobar alguna mort que vaig pensar... "Ja no calia", però com dius tu, li agrada molt la sang.
ResponEliminaEl tinc pendent....
ResponEliminaHe descobert Bennasar amb l'última que ha publicat, On mai no creix l'herba, i aquesta caurà un dia o un altre segur. M'agrada el seu estil tot i que trobo un cert excés de violència que per altra banda segurament és molt real.
ResponEliminaEls que l'hem llegit coincidim que de vegades l'autor es passa de sanguinari, no ens estalvia ni una gota de sang. Una cosa que em vaig deixar de dir és que el final potser fluixeja una mica, però bé, crear una història d'aquest tipus i que tingui un final espatarrant també deu ser difícil. Gràcies a tots pels comentaris.
ResponEliminaMaurici, no coincideixo amb tu en això, generalment les novel·les ambientades a la nostra terra se'm fan molt poc creïbles. És mèrit de l'autor haver escrit un llibre atractiu, que atrapa, i escrit en terres catalanes, tot i que tampoc puc dir que conegui gaire aquella zona. Ja fa temps que evito la geografia sueca. Fins i tot quan hi vaig anar no em va impressionar, imagina't la literatura...
Pons, haurem de demanar a Pratchett que n'escrigui alguna... oh wait...
Jomateixa, com comentava més amunt, trobo que el final fluixeja una mica, de sobte se'ns revelen massa coses i sembla que no hi ha dubte de l'assassí ni de què ha passat. A més, el personatge que fa les revelacions se'l treu una mica de la màniga. I sí, algun mort se'l podria estalviar, però tot i així el conjunt està prou bé, no?
Bruixeta, doncs vinga, a llegir, que volem conèixer la teva opinió.
Botika, he llegit que aquest últim té una estructura molt semblant a 'Les mans del drac', històries separades que ni s'arriben a barrejat, com si fossin diferents relats trenats en un sol llibre, i no m'acaba de fer el pels. Crec que de moment no faré l'esforç de llegir-lo, però en general, m'agrada aquest autor, escriu força bé.