Autor: Xavier Bosch
Editorial, any: labutxaca, 2015 (Publicat per Proa al 2014)
Gènere: Intriga
Número de pàgines: 317
Llegit en: Català

Què ha passat aquí? En Santana, en Daniel Santana, el famós periodista, en un llit d'hospital, pràcticament invàlid, gravant un vídeo per penjar al youtube i assegurant al seu agressor que el trobarà? Ens hem perdut alguna cosa! Qui ha atemptat contra en Santana, i sobretot per què? Aviat sabrem que l'incident té alguna cosa a veure amb un home molt i molt ric que té intencions de construir un parc temàtic a la nostra terra. Però el nostre heroi, heroi per anomenar-lo d'alguna manera, no sabrà estar-se quiet ni tan sols convalescent. A l'Institut Stoner on s'està recuperant coneixerà en Gratu, un xaval paraplègic que mata el temps investigant pel seu compte al mateix centre i ha descobert unes curioses coincidències en l'administració d'un antidepressiu de darrera generació. Ja tenim les trames muntades, ara només queda descabdellar-les.

Encara que en aquest llibre trobem personatges coneguts de les dues anteriors novel·les de l'autor, no m'atreviria a dir que aquí en Santana és el protagonista, més aviat és un secundari de luxe. El que sí que es manté és el patró de la novel·la, la voluntat de desgranar què hi ha darrere d'alguns casos d'actualitat practicant la ficció-realitat. Llegint a Bosch et penses que estàs llegint un cas real, i la veritat és que el percentatge de realitat que hi ha darrere la novel·la deu ser molt alt, i a més els escenaris són perfectament coneguts. L'estil és molt planer i fàcil de llegir, tot i que el llenguatge de vegades és desigual, a estones hi ha un desplegament de figures literàries i d'altres llenguatge barroer, i no parlo dels diàlegs, és clar. És fàcil enganxar-se a la història perquè tot i que els noms són desconeguts, és com si estiguessis veient la cara B d'un informatiu real. També he de dir que en l'afany d'explicar coses que el comú dels mortals desconeixem, de vegades estira de la manta gratuïtament i sense continuïtat.

Ja imaginava què podia trobar en aquesta tercera entrega de la sèrie d'en Santana i no m'ha decebut. Si de cas, a estones hi ha massa dispersió de les trames, la història se'ns explica desordenada, però al final totes les peces encaixen. Parlant del final, tractant-se d'una trama tan realista és difícil trobar-ne un de versemblant i que estigui a l'alçada, els casos han de quedar en res perquè la realitat ja la coneixem i res no ha canviat després de destapar-los. No he trobat que sigui millor que els altres dos, potser pel coneixement de la fórmula, però tampoc és pitjor i et proporciona una bona estona de lectura. Em queda la sensació, però, que a l'autor li demanarien una mica més de polidesa si no fos qui és. Les històries que explica s'ho valen, i amb això em quedo.

Puntuació: @@@