Autora: Agatha Christie
Editorial, any: Columna-Proa, 1996
Títol original, idioma, any: Death on the Nile, anglès, 1937
Gènere: Novel·la negra
Traductor: Gonçal Oliveros
Número de pàgines: 300
Llegit en: Català

La Linnet Ridgeway ha esdevingut una de les joves més riques d'Anglaterra, i no se n'està de demostrar-ho. La seva millor amiga, la Jacqueline De Bellefort, que generalment ha tingut mala sort a la vida, recorre a ella per demanar-li ajuda. Ha conegut un home fabulós, en Simon, i s'hi vol casar, però ell s'ha quedat sense feina i no poden. Li demana a la seva adinerada amiga que contracti el seu futur espòs per facilitar les coses. La Linnet accedeix, però quan coneix en Simon Doyle s'interessa per ell en un pla que no és el laboral. Serà la Linnet qui s'acabarà casant amb en Simon, i en el seu viatge de noces, a Egipte, és on comença de veritat aquesta història negra i criminal. En un creuer pel Nil coincideixen un conjunt de personatges, inclosa la Jacqueline, que es coneixen d'una manera o altra. Això fa olor de mort, oi? No falla! El que ningú ha previst és que entre els passatgers també es compta un belga una mica arrogant: el bo d'Hercule Poirot.

A les obres d'Agatha Christie és molt important la situació dels escenaris i la descripció dels personatges. La famosa 'Mort al Nil' segueix el patró que ja li he vist en altres llibres, presenta els personatges i ens deixa entreveure les possibles relacions entre ells, gent d'alta societat en al seva majoria. Hi haurà un mort, això és segur, i caldrà que el detectiu de guàrdia, en aquest cas Poirot, dedueixi qui és l'assassí basant-se en les pistes i en les converses i actes dels sospitosos. En aquest cas, es val molt també de la cronologia dels fets, com és habitual. En aquest llibre la part introductòria, és a dir, fins que apareix el cadàver, és una mica llarga i a estones innecessària, però tractant-se de Christie, ens obliga a fixar-nos en els detalls. No saps mai per on te la colarà, així que llegeixes amb cent ulls, i tot i així, és probable que moltes coses et passin per alt. L'estil de la narració està una mica antiquat, i tanta formalitat embafa una mica, però cal tenir en compte que té 80 anys. I tot i l'estil arcaic, quan Poirot es posa a investigar, és impossible deixar-lo.

Que no serveixi de precedent, però en aquesta ocasió, he encertat la resolució del crim, cosa que no em sol passar mai, ni amb Christie ni amb cap altre autor de lladres i serenos. Potser és que l'obra és tan famosa que n'he vist alguna adaptació que no recordo, o coneixia el final ves a saber com. O potser és que a dia d'avui no és tan sorprenent, però val a dir que és un gran llibre de misteri, molt ben construït i narrat, i en el seu moment devia ser la bomba. Semblant a qualsevol altre de l'autora, però amb aquell puntet intangible que fa que el pugui valorar millor, sempre sense oblidar que és un llibre antic i se li nota. Com deia, amb la introducció una mica llarga, i la típica rabieta que fan aquests aristòcrates anglesos, però completament absorbent. A més, poder llegir aquesta autora en català és un al·licient més. Poirot és l'amo. Prepotent i cregut, però l'amo de totes maneres!

Puntuació: @@@@