Autor: Lluís Llort
Editorial, any: RBA-La magrana, 2012
Gènere: Intriga
Número de pàgines: 217Llegit en: Català
Ja fa 14 anys que l'Agustí va desaparèixer. Els pares i els germans han fet de tot, no han parat de buscar-lo, han sortit a la tele, han contractat un detectiu privat... però res, l'Agustí s'ha fos. I tot de sobte, un dia qualsevol, truquen a la porta i la Maria Antònia s'endú un bon ensurt. És el seu fill, i ja no és un nen de 18 anys com quan va marxar, és tot un home. Com és natural, la tornada del fill desaparegut revoluciona tota la família, molts retrets, moltes preguntes. Per què no ha trucat ni un sol cop? Però ni tan sols ara l'Agustí sembla disposat a explicar res, els va donant informació amb compta-gotes. Però per què segueix amagant-se si ja és a casa? Sembla que no ha tingut una vida fàcil aquest 14 anys lluny de la seva família, però tant com per ni tan sols parlar-ne? No ho entenen, però nosaltres que sabrem la veritat, estarem segurs que més els val no saber-ho.
La història de l'Agustí se'ns anirà explicant a poc a poc en diferents capítols que fan constants salts en el temps, movent-se entre l'actualitat amb la seva família retrobada, i diferents punts en el passat que ens ajudaran a entendre què ha passat. Tot i l'explicació desordenada, la trama se segueix perfectament i està molt ben lligada perquè no sapiguem res abans no toca. L'escriptura sòlida de Llort es mostra construint un relat perfectament explicat i versemblant, molt documentat i creïble, tot i mostrar gran diversitat d'escenaris i situacions poc comunes. El qualifico d'intriga perquè hi ha una història tèrbola darrere, però no em sembla només per passar l'estona, és un llibre d'indubtable qualitat literària.
Aquest autor em segueix convencent a cada llibre que li llegeixo, m'atreviria a dir que per mi és un dels millors escriptors catalans de l'actualitat. Si una cosa se li pot criticar a aquest 'Si quan et donen...' és que triga força a explicar les parts més fortes de la història de l'Agustí, fins el punt que arribes a pensar 'no m'ho explicarà, i m'emprenyaré'. Però no, i tant si ho explica, però força concentrat a la darrera part, i déu n'hi do. El principi potser es llegeix més lentament, però atrapa, tant per argument com per estil, però quan comença el marro ja no pots parar. En definitiva, un molt bon llibre, que no és de novel·la negra, però amb una intriga disfressada de quotidianitat que se't fica dins i estàs perdut. Llort em té més que guanyat.
Puntuació: @@@@
13 Comentaris
L'apunto com a proposta per al club! m'ha convençut!!
ResponEliminaDoncs no conec ni l'autor i veig que valdrà la pena conèixer-lo!
ResponEliminaem va enganxar molt amb "Herències col·laterals", no he llegit res més d'ell, però aquest té tota la pinta de tornar a enganxar-me de valent. Apuntat!
ResponEliminaÉs un molt bon llibre, aquest, estic d'acord! El Llort és un crac.
ResponEliminaNi coneixia el llibre ni l'autor, però després d'aquesta ressenya i sabent que sovint coincidim en la mena de llibres que ens agraden, me l'apunto per llegir-lo properament!
ResponEliminaPer cert, pels qui esteu pensant en comprar-vos-el, he sentit que a la tardor surt en format butxaca, que sera més barat.
ResponEliminaJo? llegint autors catalans? No, encara no estic preparat
ResponEliminaAmb aquest argument ha d'estar molt ben escrit per que sigui creïble. Esperaré que surti edició de butxaca.
ResponEliminaJa veig que aquest llibre ha despertat més interès. És una bona aposta, un autor que s'està fent un nom, però per mi ja és marca de qualitat. Veurem com continua la seva carrera, l'aniré llegint. Gràcies a tots pels comentaris.
ResponEliminarits, esperem que us agradi tant com a mi, penso que és molt bona lectura, amb ritmes i registres variats.
Gemma Sara, dóna-li una oportunitat, i ja em diràs què tal. En tinc dos seus de ressenyats, més un escrit a 8 mans, tria!
Bruixeta, no ho dubtis ni un moment, si l'Herències et va convèncer, aquest no et decebrà. Ja pots anar-lo a buscar.
Salvador, recomanació teva, i t'estic molt agraït. No sempre hem coincidit en gustos, però que m'hagis descobert en Llort és bona cosa. Tu que el coneixes, ja li pots dir que ha guanyat un nou fan. Ah, molt bona cosa que surti en butxaca, tot i que l'original no és massa gran tampoc, senyal que és bo!
Maurici, tinc la impressió que podria agradar-te no només el llibre sinó la manera d'escriure de l'autor en general. Cert que sovint coincidim, per això no em fa por recomanar-te'l, i espero que m'ho vindràs a dir quan l'hagis llegit, segur que sí! Espero que et convenci tant com a mi.
Pons, quan estaràs preparat. Accepta-ho, Pratchett és mort, mort, em sents? Supera-ho!
Botika, a tu no te'l recomanaria amb tant entusiasme com he fet amb altres comentaristes. Em sembla un bon llibre, ben escrit i amb bon argument, però com que ja ens anem coneixent, no hi insistiré, potser tu no li trobaries massa res.
Aquí si que puc llegir i funcionar bé.
ResponEliminaMe l'apunto. No he llegit res d'aquest autor i m'ahradaria fer-ho.
A mi tb m'agrada molt aquest autor. Molt bona ressenya!!!
ResponEliminaA mi tb m'agrada molt aquest autor. Molt bona ressenya!!!
ResponEliminaTorno a ser aquí i he de dir que, tot i la feinada (i les alegries) de tenir dos fills a casa, aquest llibre m'ha durat 3 dies! L'he devorat, així de clar.
ResponEliminaÉs una d'aquelles novel·les que dius: coi, com m'agradaria escriure una cosa així!