Autora: Tina Vallès
Editorial, any: Proa, 2013
Gènere: Relats
Número de pàgines: 187Llegit en: Català
Premis: Mercè Rodoreda 2012
El parèntesi més llarg
Llegit en: Català
Premis: Mercè Rodoreda 2012
Els 17 relats que componen aquest recull parteixen de la quotidianitat i de situacions puntuals en les que qualsevol de nosaltres es pot trobar. Estirar-los amb ironia, humor i amb molta imaginació és la tasca que fa la Tina Vallès, coneguda per aquests verals per ser una blogaire d'aquelles prehistòriques, ara ja dedicada a la seva faceta d'escriptora, pel que en sé. Així doncs sabrem què passa pel cap d'una embarassada que va cap a parir en un taxi, les pel·lícules que es munta un home que detecta un canvi en els hàbits de la seva dona, com surt del mal pas tota una senyora octogenària que es deixa les claus dintre casa, o l'estratègia per aconseguir un producte important que t'has deixat de comprar quan tens una llarga cua de clients darrere a la caixa del súper. No tot és humor, també hi ha reflexió i profunditat, però compta molt la manera d'explicar-ho. L'autora ha trobat la seva.
Tots els contes del recull tenen una llargada similar, són curtets i es llegeixen de manera àgil. És literatura basada en l'experiència i en l'observació, afegint-hi bones dosis d'imaginació. I allà on no cal imaginació, sí que cal explicar-les amb gràcia, i com deia, la Tina Vallès té un estil propi, fa servir molta figura literària i algunes repeticions que donen èmfasi al relat. No és una escriptura simple, com no ho són els personatges retratats en cadascun dels relats, però fan molt bo de llegir. Els personatges són importants, generalment hi ha un protagonista clar, i la resta són secundaris. La persona narrativa varia, però sempre hi ha un personatge central.
No sabia què em trobaria en llegir aquest llibre però he quedat gratament sorprès. Els relats m'han agradat i la manera d'escriure també. No s'ha d'esperar grans històries, ni fantasia ni res d'això, però de vegades la vida ja és prou enrevessada ella sola com per inventar-se massa cosa, no cal anar massa lluny per viure situacions que freguin el surrealisme. Predominen els personatges una mica neuròtics i algun que altre desequilibrat, però donen molt de joc i faciliten els tocs d'humor. Una lectura agradable i fàcilment recomanable. Ideal per llegir a estones, i que siguin estones ben aprofitades.
Puntuació: @@@
8 Comentaris
Caram, gràcies, XeXu. Avui torno a treballar a començar el dia llegint-te no saps com m'anima!
ResponEliminaSurt a onze pàgines per relat. Ideal per llegir-lo al transport públic.
ResponEliminaEstic d'acord, és un bon llibre de contes (i això que a mi no m'agraden els contes!).
ResponEliminaAquest no el descarto. Normalment combino els llibres de relats curts amb llibres llargs i així vaig fent alguna pausa.
ResponEliminaComenço a preocupar-me perquè estem coincidint en gustos sovint, hehe.
ResponEliminaComparteixo la teva opinió, em va agradar molt llegir petites històries poc a poc, tot i que no hi estic acostumada.
Doncs la veritat és que no coneixia aquest llibre! Gràcies!
ResponEliminaUna abraçada
No coneixia aquesta autora. Acabe de llegir un relat seu, 'Sant saldo', i m'ha semblat divertit. Li seguirem la pista...
ResponEliminaVicent
Un plaer llegir una escriptora que va començar com qualsevol de nosaltres, escrivint un blog, i que ja porta uns quants llibres escrits. Un estil molt fresc i agradable que farem bé de seguir. Haurem d'anar a buscar l'absenta, no? Gràcies pels comentaris, especialment a l'autora, que es va passar també per aquí.
ResponEliminaTina Vallès, no sé si havies passat abans per aquest blog, però has de saber que no reparteixo elogis gratuïtament, així que pots estar segura que el que he dit és exactament el que m'ha semblat el llibre, i ho vaig passar bé llegint-lo!
Josep, he de dir que per mi tots els llibres són ideals per llegir al transport públic, és on llegeixo més, amunt i avall.
Salvador, t'he sentit dir un munt de vegades que no t'agraden els relats, però com vols que et creiem, si has llegit tots els llibres de relats que ressenyo??
Jomateixa, doncs aquest segurament que el gaudiràs entre algun dels trons o aquestes frikades que et recomana en Pons.
Botika, això no pot ser, eh! Però no pateixis que segur que el següent a tu no t'agrada, ja són massa coincidències!
Jan, fa temps que coneixia l'autora, però no m'havia llançat a llegir els seus llibres. Una grata sorpresa.
Microfragments, no he llegit aquest que dius, però suposo que deu ser del mateix estil. Si t'ha agradat, ja saps que en ella pots trobar una bona aliada per passar l'estona com déu mana.