Autor: Robin Cook
Editorial, any: Plaza & Janés, 1998
Títol original, idioma, any: Acceptable Risk, anglès, 1994
Gènere: Terror
Traductora: Eduardo G. Murillo
Número de pàgines: 469Traductora: Eduardo G. Murillo
Llegit en: Espanyol
La Kim no es pot dir que sigui una fera en les relacions socials, i ara a sobre ha partit peres amb en Kinnard, torna a estar sola. Ha heretat una antiga propietat a Salem, allà on va haver-hi la famosa cacera de bruixes al segle XVII. Dóna la casualitat que una avantpassada de la Kim, l'Elizabeth Stewart, va ser una de les dones acusades de bruixeria, i amb l'herència la nostra protagonista començarà a interessar-se pel seu passat. Tot es precipitarà quan el seu cosí Stanton, de manera interessada, li presenta l'Edward Armstrong, un eminent científic amb qui de seguida congeniarà. I més encara quan l'Edward descobreix a l'antiga finca dels Stewart un fong que produeix substàncies amb propietats al·lucinògenes, que podria ser el causant de les acusacions per bruixeria de fa tres segles. Pot ser el negoci del segle si es demostren les propietats de la troballa, però ves que l'Edward i el seu equip no vulguin córrer massa amb la investigació...
Per si algú no ho sap, aquest és l'autor del qual he llegit més llibres a la vida. Quan era jovenet me'ls empassava tots, a casa en tenim un munt. Si m'agraden aquests llibres és per la temàtica, que gairebé sempre és científica, i acaba derivant cap a tocs terrorífics (la ciència fa por, ja se sap!), o cap a conspiracions o males pràctiques mèdiques. Però si bé gaudeixo amb els temes, la qualitat literària d'aquest autor deixa molt a desitjar. Potser tampoc hi ajuda la traducció, que ara ja ha quedat una mica antiquada, però aquells diàlegs totalment encarcarats i artificials, i aquells personatges que no saben existir si no tenen un alt nivell adquisitiu posen una mica dels nervis. Aquest volum concret, explica una història ben lligada i que atrapa, però està igualment plagada dels defectes recurrents de l'autor.
He de dir que aquest es pot comptar entre els llibres bons de l'autor, penso que també és dels més coneguts, i això ja diu molt. He passat una bona estona llegint-lo i val a dir que atrapa, però el llegeixo més aviat per nostàlgia que per ganes, no em fa vibrar tant com abans. A més, sé que els llibres més nous fluixegen encara més, però no em farà mal seguir llegint-ne algun de tant en tant. Per amants dels thrillers de temàtica mèdica, és recomanable, perquè el contingut us importarà més que el continent, segur que el trobareu una bona aposta. Però no espereu una bona ploma, aquest no és l'autor, i ara ho puc dir amb més propietat perquè n'he llegit molts altres. Robin Cook sempre tindrà un raconet al meu cor. Un raconet a la història de la literatura... ja veurem.
Puntuació: @@@
6 Comentaris
El vaig llegir fa més de 15 anys! La mateixa edició i tot. El meu pare també és un fan de Robin Cook i a casa seva n'hi ha una pila de llibres seus. Els nostres gustos no són gaire similars, però em vaig animar amb aquest perquè l'argument em va semblar prou terrorífic. Recordo que va estar bé, el tema dels fongs en el pa de civada em va semblar convincent (si més no en aquell moment), però que el final em va emprenyar, que el vaig trobar precipitat, i li vaig fer la creu a l'autor. I encara dura aquesta creu, que no em costa gaire de mantenir perquè segueix sense atreure'm la temàtica mèdica/científica. I ja remates si dius que la qualitat literària brilla per la seva absència.
ResponEliminaAixò de rellegir per nostàlgia et fa endur més d'un pal, eh? No cal que t'ho digui.
Medicina? Puaj!
ResponEliminaTot i que és molt conegut reconec que encara no l'he llegit.
ResponEliminaMe l'apunto per una pròxima lectura. ^^
Fa anys en vaig llegir dos : Miedo Mortal i Como si fuera Dios. Recordo que em va agradar força, de fet tenen un lloc de privilegi als estants dels llibres
ResponEliminaJo també el vaig llegir fa temps i recordo que vaig patir força i em va agradar molt.
ResponEliminaAquest autor és gairebé un clàssic en el seu gènere, però insisteixo que literàriament és més aviat fluixet. La demostració perfecta de que de vegades no cal ser especialment bo per fer passar una bona estona als lectors. Moltes gràcies pels comentaris.
ResponEliminaRoselles, a casa és la mama la que se'ls llegia tots, i mon pare els recollia després, és clar. Quin vici que vam tenir durant una bona temporada. Aquest sempre el vaig deixar pendent, no sé per què, i mira, tants anys després per fi he complert, i prou content. Així que no és una relectura, era un deute! Però sí, recordes un autor amb afecte, i et pot decebre una mica al llarg del temps, va com va. Ja veig que ni et planteges una altra oportunitat, i no hi fa res, serà per lectures. Si no t'atreu la temàtica, probablement no et dirà res un llibre seu. Però aquest no m'ha semblat que fos un final precipitat, potser perquè ja em semblava que m'estava durant massa!
Pons, no t'agrada la medicina? Però si són els que més en saben de morts curioses i originals!
maria, aquest potser t'agradaria i tot!
Bruixeta, doncs en tens la tira i mitja més per llegir si t'agraden. He llegit els dos que dius, però no en recordo els arguments. Només sé que 'Como si fuera Dios' és dels que em va quedar millor impressió, aquest i 'Ceguera asesina'.
Jomateixa, i no li has donat cap altra oportunitat?