Autor: Martí Sales
Editorial, any: Males Herbes, 2015
Gènere: Biografia
Número de pàgines: 174Llegit en: Català
És difícil parlar d'un llibre quan no l'has entès, ni el que explica, ni com ho explica, ni massa bé per què. En aquest 'Principi d'incertesa' l'autor ens explica episodis tèrbols de la seva vida, de manera aparentment inconnexa i no mancada de metàfores. L'escriptura, les relacions, les addiccions, tot es barreja i tot es confon. Difícil trobar-se i empatitzar amb la lectura si la teva realitat és molt diferent a la que t'expliquen, i no parlem de mons inventats o inversemblants. La incertesa sí que és compartida, però ens serà difícil penetrar al món interior de Sales. Es tracta senzillament d'uns escenaris i unes vivències que se'ns escapen i es fan esquives. Per això aquest cop no puc dir que he gaudit de la lectura, ni puc fer una ressenya amb l'estructura habitual: no sabria què dir-ne.
En puc destacar un bon domini del llenguatge en diferents registres, i alguns fragments interessants pels temes que s'hi tracten, però ja comença amb un exemple pràctic de la teoria del caos en el que et perds i és molt difícil retrobar-te. No ha aconseguit atrapar-me en cap moment perquè no m'hi he sentit identificat, i reconec que m'he saltat algunes pàgines perquè no aconseguia entendre en absolut què estava passant. En definitiva, un llibre que passa de llarg sense deixar-me empremta, que potser té moltes virtuts que jo no he sabut veure, però no és per mi, no m'arriba ni em diu res.
Puntuació: @
8 Comentaris
L'hi vaig llegir un altre (que ja no recordo com es deia) i em va passar el mateix. No t'hi encaparris.
ResponEliminaNo m'atrau...
ResponEliminaAlguns de ciència ficció ja em costen, doncs amb la ressenya que has fet d'aquest ja ni m'ho proposo.
ResponEliminaBé, un que no caldrà posar a la llista.
Faig meu el comentari de jomateixa... un menys a tenir en compte
ResponEliminaOstres, segur que en Sales va ser molt valent escrivint aquest llibre.
ResponEliminaFins i tot és molt probable que volgués arribar a un públic minoritari. I que en el seu cap (com potser els hi passa alguns dels artistes) tot tingui un sentit. Però malgrat el format, la plasticitat, el domini de la llengua el que és vital és que la teva obra connecti amb la gent encara que sigui d'una forma parcialment incompressible Si això no passa, potser no estem davant d'un geni i ens trobem davant d'alguna persona amb aspiracions de geni. Caldrà veure quina trajectòria segueix.
Una petita decepció, com tantes n'hi ha. Gràcies a tots pels comentaris.
ResponEliminaAllau, gairebé estrany que coincidim en l'opinió. Jo només m'atreviré a dir que l'autor no és per mi, segur que agrada a altra gent.
maria, no m'estranya.
Jomateixa, aaaaaai, que no llegim les ressenyes! Encara que sigui de Males Herbes no és ciència ficció, gens ni mica. Però no el llegeixis.
Bruixeta, no és ciència ficció, però dubto que t'agradés a tu tampoc.
Jordi Policarp, segur que va ser valent, però això no vol dir que a mi m'interessi el que ell explica. És evident que per ell té sentit, i que no pretenia fer un best seller d'aquest llibre, però he de dir que el prefereixo en les traduccions que fa... Si és un geni, és molt incomprès per mi. Tinc la impressió que podria escriure un text sense solta ni volta i que podria rivalitzar amb aquest, però ja ho he dit més amunt, senzillament, no és per mi, espero que sigui per algú altre. No hi he connectat gens, certament.
A mi em va passar exactament com tu, tot i que no vaig acabar de donar-li una oportunitat perquè vaig renunciar-hi al cap d'unes quantes pàgines. Qui sap? Potser per a alguns lectors l'obra està plena de sentit, però en aquest cas sembla que no són la majoria...
ResponEliminaAquest llibre cal llegir-lo amb unes nocions bàsiques de la figura de Francisco Casavella. Encara que, inclús amb elles, la pèrdua és inevitable. El format tan mínim tampoc no ajuda a entrar-hi. Jo l'he llegit i coincideixo força amb les diverses opinions llegides. Tot i que Casavella m'agrada molt...
ResponEliminad.