Autor: Isaac Asimov
Editorial, any: Tom Doherty Associates, original del 1955
Gènere: Ciència Ficció
Número de pàgines: 253Llegit en: Anglès
Tota història està ambientada en un temps concret, o passa en diferents períodes. Aquesta no. L'acció d'aquest llibre no passa en un 'quan' com els que coneixem. Passa a l'Eternitat, una franja atemporal on treballen els eterns. Existeix tota una jerarquia d'eterns i s'encarreguen de controlar la realitat de la gent que viu en el 'temps', que ells compten per segles, i no per anys. Quan hi ha alguna cosa que no funciona, fan estudis, calculen realitats alternatives, i apliquen els canvis necessaris per generar una realitat en la que tot vagi com una seda. El nostre protagonista és l'Andrew Harlan, un reputat 'tècnic' que gaudeix de tracte preferencial per part del 'computador' en cap. Però les coses es començaran a torçar quan apareix a Eternitat una dona que farà perdre el cap a en Harlan. Els eterns no poden emparellar-se, i menys encara amb els 'temporals'. La Noÿs portarà problemes, fins i tot més enllà del que es poden imaginar.
En quin moment se'm va acudir llegir aquest llibre en anglès...? Em va semblar una bona pensada, però la veritat és que m'ha costat molt de llegir, he anat lent i m'he entrebancat contínuament. No és pas que sigui especialment difícil, però la ciència ficció ja pot costar per ella sola, en anglès era potser una mica massa. La història que presenta és molt interessant i ben pensada, el tema central són els viatges en el temps, i com li agradava fer a l'autor, tot basat en la seriositat i de la ciència. S'inventa una súper estructura per explicar com es fan els viatges en el temps, com es van crear, i moltes coses més. No hi falta tampoc la filosofia associada a tot plegat, i en aquest cas no és poca. Canviar la realitat a base de viatges en el temps no és cosa menor. Costa força situar-se al principi, però en general m'ha semblat una mica embolicat, i alguns salts en la trama m'han fet perdre una mica, però probablement l'idioma hi té molta culpa. En català no seria gaire més fàcil, però no m'hagués perdut.
Tinc la voluntat de llegir de tant en tant en anglès, però em sap greu haver fet aquesta tria perquè penso que aquest llibre m'hauria agradat més si l'hagués llegit de manera més fluïda. És un molt bon llibre de ciència ficció, amb molta reflexió, amb una història que sustenta la trama, amb acció i un bon final. Se m'ha fet pesat en algunes fases i he trigat tant a llegir-lo que ja em pujava la mosca al nas, i per això no el valoro més, però no em resta ganes de llegir Asimov, que de la poca SciFi que consumeixo, és probablement l'autor que més m'agrada.
Puntuació: @@@
8 Comentaris
A mi també em va agradar força quan el vaig llegir (en el meu cas en espanyol i ja fa força temps). No el recordo gens pesat ni embolicat sinó com una bona història que t'enganxa tant per la trama com, sobretot, per l'ambientació. Aquesta super-estructura que dius, (una "eternitat" amb diferents nivells temporals comunicats amb ascensors on els treballadors tenen lògicament també diferents nivells laborals, des dels de manteniment fins als executors, com en Harlan, que s'encarreguen dels canvis en el temps "real"), em va fer molt interessant la novel·la.
ResponEliminaDe totes maneres, he de reconèixer que Asimov també és un dels meus escriptors preferits quan es tracta de ciència ficció i que per tant, en el meu cas, és sempre una aposta segura. Justament ara tinc al cap llegir (en algun cas serà rellegir) tots els 15 llibres de la saga completa de la Fundació. A ritme d'un per mes, ja en porto un parell. Ja veus, un altre d'aquells reptes lectors que em poso a mi mateix de tant en tant... ;-)
Parlar d'Isaac Asimov, es parlar d'un escriptor amb lletres majúscules per molta gent. M'ha agrada't la trama d'aquest llibre però malauradament hauré d'esperar a la seva traducció per comprar-lo. Si tenia algun dubte, la teva ressenya me l'ha esvaït de cop.
ResponEliminaMoltes gràcies.
Fins aviat.
Tinc pendent llegir algun llibre d'aquest autor, però tinc tants llibres pendents que no se quan serà. El que sí que sé segur és que no serà en anglès :DD
ResponEliminaL'únic cop que vaig intentar llegir l'Asimov tenia 16 anys, va ser per un treball lliure a l'institut i maleït el moment que el vaig triar, perquè no el vaig acabar i vaig treure una mala nota.
ResponEliminaAra fa uns mesos vaig saquejar una biblioteca personal i me'n vaig endur molts Asimov, pensant que algun dia m'hauria de treure aquesta espina. No sé si aquest el tinc, però l'argument ja em fa arrufar el nas, sincerament no m'atrau gens, el trobo complicat encara que el llegís en català. Vull començar amb La fundació, l'hauré de llegir algun dia, m'obligo a fer-ho, però es que en tinc tan poques ganes...
Només he llegit Jo robot i em va agradar. La ciència ficció no és una de les meves temàtiques favorites i començar una saga tipus La fundació em fa una mica de mandra. Aquest que has llegit tu sí que el trobo interessant, el que tinc claríssim és que en anglès no. A més, no té gaires pàgines.
ResponEliminaAquest any ja m'he llegit les dues preqüeles de la Fundació, o sigui que es suficient Asimov per aquest any, vull dir que amb aquests dos dies i mig que queden d'aquest any no llegiré més d'aquest autor, però l'any vinent, es probable perquè a mi també m'agrada, però segurament tiraré més cap a la saga dels robots.
ResponEliminaMoltes gràcies a tots pels vostres comentaris en aquesta entrada. Asimov és molt conegut, i molt llegit. Té una manera d'explicar les seves històries molt característica, que atrau força. Un autor per anar llegint de tant en tant, la seva obra és extensíssima!
ResponEliminaMcAbeu, ho expliques perfectament, i amb la teva descripció s'entén perfectament per què és un llibre amb un plantejament interessant. Parla de viatges en el temps, però hi posa 'ciència' per dotar de contingut el que explica. Malauradament, segur que m'he perdut molts detalls per llegir-lo en anglès, i crec que amb la teva explicació he entès alguna coseta del funcionament d'Eternity que no m'acabava de quedar clara. Ja veus, la idea general s'entén, però els detalls se m'escapen.
M'encanten els teus reptes lectors. Amb Pedrolo ho vas aconseguir perfectament, i no dubto que amb Asimov podràs també. Jo no podria seguir-te el ritme, és clar, el que fas és espectacular. Jo només he llegit la trilogia de la Fundació, la central, diguem. Voldria llegir-ne alguna altra part, però vaig ensopegar amb aquest i el vaig portar a casa. Veurem si m'animo a llegir algun altre llibre seu aquest any!
Jordi Policarp, és un llibre antic, no et costarà trobar-lo en espanyol! En català penso que també hi és, jo senzillament vaig ensopegar amb ell a la llibreria anglesa i no em vaig poder resistir. Però m'ha costat, ho reconec. Si t'agrada Asimov, aquest no et decebrà.
Jomateixa, desconec si t'agradaria. És ciència ficció, així que és molt personal que t'agradi o no, però li podries donar una oportunitat. Per començar, però, jo no et recomanaria començar per aquest, potser millor llegir 'La Fundació'.
Roselles, per què forçar-te a res! De vegades val la pena fer cas del nostre instint, i més si ja hi vas tenir un primer contacte i vas arrufar el nas. Per més bo que sigui un autor, la lectura és una cosa molt personal, i més encara quan és de gènere. Dins la ciència ficció Asimov, és obligatori, tot i que alguns et diran que és tovet. Però per què llegir aquest gènere si no t'ha d'agradar. Et pots estalviar un disgust. De totes maneres, vas ven encaminada, si t'hi animes, comença per 'La Fundació'. Ep, i en parlem a la ressenya pertinent!
Botika, 'Jo, robot' a mi també em va agradar. El tema dels robots Asimov el portava molt bé. Aquest és una bona història, però que tracta de temàtica molt diferent, per la variació pot estar bé. I 'La Fundació' està molt bé, sobretot el primer llibre. Després s'embolica una mica, però crec que val la pena.
Pons, ara ja no tens excusa, tens 365 dies i mig, te'n regalen un i tot, perquè puguis llegir Asimov un altre cop. Ja veuré les ressenyes al teu blog, però jo encara tinc pendents altres parts de 'La Fundació', així que si em decideixo a llegir-lo en els propers temps, primer no serà en anglès', i després segurament serà relacionat amb el tema de la psicohistòria.
En el meu cas, Asimov també és el meu escriptor favorit de ciència ficció. Li destaco especialment el seu llenguatge clar i concís sobre tota la resta de les coses.
ResponEliminaEn el cas de The end of Eternity, em sembla un tros de novel·la. Personalment, hem van agradar més que Gods themselves i tot (malgrat que la majoría de crítics diuen el contari)
M'agradaria fer-li una ressenya al meu blog, però actualment hauria de rellegir-me la novel·la, car que la tinc un xic oblidada. Com deies XeXu, tenim tot l'any per endavant (i amb un dia més!)