Autora: Montse Sanjuan
Editorial, any: Pagès editors, 2015
Gènere: Novel·la negra
Número de pàgines: 275
Llegit en: Català

Lleida torna a estar commocionada per la mort violenta d'una parella benestant i la desaparició del seu fill petit, del que no hi ha cap rastre que es pugui seguir per trobar-lo. La sergent Grimm té un altre cas espinós entre mans, la ciutat se li ha tornat a tenyir de sang. Amb l'ajuda del seu equip començarà a estirar el fil de relacions de la parella, i també del pare de la criatura, l'ex-parella de la Raquel Ballart, la dona assassinada. On és el petit Marc? Qui se l'ha emportat? És viu? Són les preguntes que ressonen, i la prioritat per l'equip de mossos. Les investigacions els portaran fins a Coma-Ruga, passant per diversos pobles propers a Lleida. Sembla que la mort de la Ballart afavoreix una quanta gent, però qui ha estat capaç de perpetrar un crim tan atroç? L'Anna Grimm no pensa parar fins a trobar el petit desaparegut i els culpables d'assassinat. Però ficar el nas segons on pot arribar a costar-li car.

La segona entrega de la investigadora Anna Grimm deixa millor sabor de boca que el seu predecessor. La sensació global és la de llegir una obra més completa, sòlida i madura. I això sense deixar de banda l'estil planer que els converteix en llibres fàcils de llegir i força absorbents. En aquest cas, a més, tenim accés no només als pensaments de la sergent, sinó també a una mena de dietari que ens narra la visió d'un altre personatge que, acostumats a llegir novel·la negra, ja podem intuir que té molt a veure amb el crim comès. Aquest dietari ens permetrà entendre bé com s'ha arribat on s'ha arribat. Els capítols curts ajuden a fer la lectura encara més fluïda, i la història és bona, tot i que m'ha semblat grinyolar en algun punt, però no sabria dir per què.

Per trobar-li algun defecte, perquè val a dir que m'ha agradat força, diré que hi ha una insistència en que la sergent Grimm és una dona dura i malcarada, però això no es reflecteix en les seves actuacions i pensaments. En realitat és indecisa, insegura, confia en el seu instint, però la seva vida és un caos i perd confiança. No hi ha cap mal en que el personatge sigui així, al contrari, el fa humà, i això no li treu ni mica de talent a l'hora de portar el seu equip o resoldre crims. Però llavors no cal insistir en una cosa que no és, només per mirar de bastir el personatge! A banda d'això, bones sensacions i una història que fa bo de llegir. Podríem dir que 'progressa adequadament', per tant, que passi el següent!

Puntuació: @@@ i mitja