Autor: Jean-Paul Didierlaurent
Editorial, any: Columna, 2015
Títol original, idioma, any: Le liseur du 6H27, 2015
Traductora: Mercè Ubach
Gènere: Narrativa
Número de pàgines: 204Traductora: Mercè Ubach
Gènere: Narrativa
Llegit en: Català
En Guylain viu una vida anodina i sense cap al·licient. No li agrada el seu nom i encara menys li agrada la seva feina, una feina que aquest humil ressenyaire no s'atreveix a esmentar, pels mateixos motius que disgusta al nostre protagonista. El seu pare és mort, i la seva mare es pensa que treballa a una editorial. Des de ben petit l'han tractat com el raret a tot arreu, i no pensa fer res per espolsar-se aquesta fama. Des de fa un temps es dedica a llegir en veu alta al tren del matí, mentre va a la feina, fragments inconnexes de llibres, i s'ha creat una audiència fidel, per sorpresa seva. Una audiència que agraeix més del que es pensa començar així el dia. Però malgrat que tot i no adonar-se'n, en Guylain juga un paper important en la vida de la gent que l'envolta, els viatgers del tren, els seus companys de feina, per ell no començaran a canviar les coses fins que no troba un llapis de memòria USB un dia al tren. Aquest llapis li canviarà la vida, aquesta vida que detesta tant. I és que hi ha trens que convé no deixar passar, com el de les 6:27!
Aquest llibre és el que anomenaríem una història petita, sense grans fets, ni grans girs argumentals, farcida d'humanitat, de personatges reals, és a dir, sense sucre, tal com són les persones. Però tot i això, a aquesta història l'envolta una mena de màgia que fa pensar en la pel·lícula Amélie. El protagonista fa el bé a altres persones, només perquè li surt així, gairebé sense adonar-se'n. És raret, sí, però es fa estimar. Hi ha molts punts en que la història es podia allargar i no faria nosa, però que sigui tan escassa li genera una mena d'aura etèria que ajuda al conjunt. Es llegeix ràpid i sense entrebancs, tot i que fa servir un llenguatge una mica poètic i florit, però agradable. A més, la lletra de l'edició de Columna és ben grossa!
Potser no valoraré aquest llibre tant com es mereixeria, és una història agre-dolça, precisament en aquest ordre, i per tant poca sorpresa, però com deia té alguna màgia que atrapa. Penso que té fusta d'agradar molt a alguna gent, i tampoc deixar indiferent a tants altres. M'ha agradat i l'he llegit ràpid. M'ha semblat una història típicament francesa, com si sabés què significa això, però m'ha fet pensar en altres llibres i pel·lícules d'aquesta terra. Un món petit, reduït i desangelat, ple de rutina, però que és on es destapen els sentiments, l'amistat, les fòbies i el fet de trobar una ànima bessona quan penses que no hi ha ningú més com tu. Mereix una oportunitat.
Puntuació: @@@
Potser no valoraré aquest llibre tant com es mereixeria, és una història agre-dolça, precisament en aquest ordre, i per tant poca sorpresa, però com deia té alguna màgia que atrapa. Penso que té fusta d'agradar molt a alguna gent, i tampoc deixar indiferent a tants altres. M'ha agradat i l'he llegit ràpid. M'ha semblat una història típicament francesa, com si sabés què significa això, però m'ha fet pensar en altres llibres i pel·lícules d'aquesta terra. Un món petit, reduït i desangelat, ple de rutina, però que és on es destapen els sentiments, l'amistat, les fòbies i el fet de trobar una ànima bessona quan penses que no hi ha ningú més com tu. Mereix una oportunitat.
Puntuació: @@@
7 Comentaris
A mi també em va agradar, les històries petites que tenen màgia m'agraden. Em fan somriure i pensar.Trobo que té certa ironia però amb un toc ingenu que fa que els personatges d'agradin
ResponEliminaÉs com una merenga... tant dolç i tant ben intencionat que enfarfega.
ResponEliminaAhir el vaig tenir a les mans, però li va guanyar la partida "el dia del cérvol" i "Campanades de boda". Poder en un altre ocasió...
ResponEliminaUmm, m'has temptat!
ResponEliminaHa sortit fa poc en butxaca, estic esperant el moment per anar a la llibreria a donar-li un cop d'ull, a veure si l'edició val la pena. Com el descrius és just el que penso que m'hi trobaré si el llegeixo, i em ve de gust una història així.
ResponEliminaA mi sí que m'has fet ganes de llegir-lo. No sé quan serà, però l'anoto a la llista.
ResponEliminaSembla que aquesta portada no deixa indiferent. Avui justament llegia a twitter algú dient que aquest llibre tenia màgia a cada pàgina, així que veig que no estic tan malament. Ja ho sabeu, és una bona opció, i just la setmana després que jo me'l comprès ha sortit en butxaca! Si és que sóc molt espavilat. Moltes gràcies pels comentaris!
ResponEliminaMireia, ja saps que tu tens el copyright de l'expressió 'històries petites', eh! No me l'apropio, jo la vaig aprendre de tu i la faig servir, perquè em sembla una bona descripció. Ironia amb un toc ingenu, això també t'ho compro com a descripció d'aquest llibre. Ben vist.
Lleixes, a ni no em va semblar tan dolç, precisament. És força agre en algunes fases. Suposo que ho dius perquè els personatges, tot i semblar uns desgraciats, són feliços o es mostren així. Bé, és part de la màgia, però entenc que, igual que a alguna gent els agradarà molt més que a mi, també a altres els deixarà més indiferents.
Bruixeta, per què triar! Jo també tinc 'El dia del cèrvol' en rampa de sortida!
Laura T, parlant de llibres sóc el dimoni!
Roselles, espero haver estat fidel al llibre amb les meves impressions. No són fàcils de descriure aquestes històries, però penso que tens molt clar què hi pots trobar i dubto que t'equivoquis. Si el portes a casa ja diràs.
Jomateixa, tu rai, que no tens res acumulat per llegir, en qualsevol moment el pots encabir. És irònic.