Autor: Daniel Closa
Editorial, any: Capital Books, 2016
Gènere: Itriga
Número de pàgines: 334Llegit en: Català
Premis: XXIX Sebastià Juan Arbó
Era qüestió de temps. De temps i de probabilitats. Un patogen pràcticament eradicat gràcies als antibiòtics com és Yersinia pestis, el bacteri que causa la pesta, gràcies a una empententa humana i a l'adquisició de mecanismes de resistència torna amb força. Res no pot aturar-lo, ja no tenim armes contra ell perquè cap antibiòtic funciona. Què farà la humanitat contra un enemic tan terrible? S'inicia una cursa contra rellotge en la que el Centre de Control de Malalties d'Atlanta, grans corporacions farmacèutiques i fins i tot una petita empresa biotech catalana hi jugaran un paper destacat. NewABio està a punt de tancar portes, no aconsegueixen sintetitzar cap molècula activa, però el seu panorama canviarà quan la Mar, una filòloga i traductora amiga de la Ruth, que és una de les científiques de l'empresa, li fa arribar un vell manuscrit on un tal Artal d'Eine, que va viure la funesta epidèmia de pesta que va assolar Europa, explica com va poder sobreviure. I si aquest manuscrit fos la clau per superar la pandèmia que ara amenaça al món sencer?
En Daniel Closa el coneixem per la seva faceta divulgadora, en la qual excel·leix, però també ha fet incursions en la literatura de ficció, com és el cas d'aquest llibre, en el que no abandona les temàtiques científiques i les incorpora a una història que ens fa pensar fàcilment en autors reconeguts de thillers mèdics com en Robin Cook. La trama d'aquest camí de la pesta és una cursa contrarellotge sense protagonistes clars, escrita en capítols curts emmarcats en diferents localitzacions al món. Anirem saltant d'un lloc a l'altre per saber com es desenvolupa l'acció en cada cas, cosa que manté la tensió en tot moment. A pinzellades, i en els moments precisos de la història, tindrem accés també al manuscrit de l'Artal. El ritme és bo i el llenguatge planer, de vegades una mica desigual en el registre, però facilita que et quedis clavat en la lectura.
Un llibre que fa servir la ciència com a fil conductor de la intriga és molt difícil que no m'agradi a mi, així que he passat una bona estona llegint-lo. Està ben documentat, ben pensat, i com el mateix autor assegura, té menys de ficció del que a ell li agradaria. Una història per pensar-hi. Per trobar-hi alguna pega, diria que abusa una mica de les casualitats i que hi ha alguna de les línies argumentals que, pel meu gust, queda coixa i que m'agradaria saber-ne més, però potser seria matèria per un altre llibre. En global, una mena de literatura que no abunda a la nostra terra, i només per això ja té un valor important. Si a més atrapa i interessa al lector encara millor. Bé Closa en ficció, però els tics didàctics no li treu ningú!
Puntuació: @@@
5 Comentaris
Veig que el llibre del Dani ha saltat molts llocs de la teva llista de pendents perquè fa quatre dies que ha sortit a la venda. Es nota que hi ha favoritismes
ResponEliminaSembla molt interessant, al final em fas dubtar una mica, però el poso a la llista igualment. Tindrà que esperar força, però és una molt possible lectura.
ResponEliminaAquesta "super-adaptació bacteriana" és una mica inversemblant (no impossible, i més si té una "empenta" humana), però em recorda a un problema, real, que actualment amenaça a la nostra sanitat: La NO vacunació. Sembla que últimament està de moda no vacunar-se, i aquest acte, purament egoista (excloent un minúscul segment de la població que no pot vacunar-se per diferents motius) ha permès la reaparició de malalties antigament erradicades, com la Diftèria. Pel que he llegit en la ressenya, l'argument del llibre no és exactament aquest, però no deixa de ser una situació que, per causes no tant diferents (el ús exagerat d'antibiòtics pot ser considerat com a un "equivalent" a la NO vacunació), acaba desembocant en un desastre.
ResponEliminaGràcies als tres pels vostres comentaris. És un llibre per passar una bona estona si t'agraden els thrillers mèdics. No té res a envejar a en Cook, per exemple. És més, els personatges d'en Daniel són molt més propers i no fan tanta ràbia.
ResponEliminaPons, encara hi ha graus, xaval. El llibre del Dani va caure ràpidament a casa, i ha saltat directament a les meves mans. Va com va. Ja veuràs com aquest fenomen no trigaràs en tornar-lo a observar.
Jomateixa, si t'agrada aquesta mena d'intriga amb rerefons científic, és una molt bona opció per llegir. Espero que tard o d'hora li toqui el torn!
Uri MG, estem parlant de literatura, però el que descriu el llibre passarà tard o d'hora. No vol dir que hi hagi una pandèmia, que podria ser, però algun patogen es farà resistent i causarà morts allà on ja no n'hi havia. Ara tenim moltes altres eines, però el fet de prendre tants antibiòtics, i de vegades sense motiu, juga a la nostra contra. Amb tot, el llibre està força bé i porta a l'extrem situacions de tornada al passat pel que fa a la lluita amb els microorganismes, que poden passar. No és ciència ficció, però li podries donar una oportunitat.
Ep! Aquest sí que m'interessa, per qüestions professionals també, si la part científica t'ha convençut a tu ja ho dono per bó. Me l'apunto.
ResponElimina