Autor: Lluís Llort
Editorial, any: RBA-La Magrana, 2015
Gènere: Intriga
Número de pàgines: 187Llegit en: Català
Avui és nit de metro. El Marçal està completament decidit a trobar el seu pare, que va marxar fa vuit anys, però ell el trobarà, sens dubte. Deixa a casa la seva mare el seu repel·lent germà, i s'introdueix al món desconegut que hi ha sota l'asfalt. El seu pare ja li va explicar moltes coses que hi passen allà sota, és per això que el van acomiadar de TMB i que el van eliminar del mapa. Avui és el dia de retrobar-lo. I no hi anirà sol, encara que no tenia pensat que ningú l'hi acompanyés, però una trobada casual amb un antic company d'institut, l'Abel, farà que s'acabi integrant en el seu grupet i que acabi descobrint un món totalment desconegut pels que viuen a fora. Una visió totalment diferent i inquietant de la que tenim del transport subterrani de la ciutat, i un subsol ple de túnels, passadissos, habitants i trens fantasma. En Marçal, molt segur d'ell mateix en un principi, descobrirà que en realitat no sap res de res del que hi passa sota els nostres peus.
Aquest és potser el llibre més fluix dels que li he llegit a l'autor, però no per això manté algunes de les virtuts que em fan considerar-lo un dels millors escriptors que tenim aquí casa en l'actualitat. Està escrit amb un estil diferent, molt més a raig, cosa que em fa pensar en que podria ser una obra més primerenca, apareguda després de dues històries molt més treballades i sòlides com 'Herències col·laterals' o 'Si quan et donen per mort un dia tornes'. La seva qualitat literària és indubtable, juga igualment bé amb les paraules i està ben documentat, basat en llegendes urbanes sobre el metro i en el funcionament real de la xarxa, però la seva consistència no es deixa veure fins la part final del llibre. Tot el relat inicial, tot i que absorbent i intrigant, és un espiral frenètic que deriva en un conjunt de situacions que freguen l'esperpent i en algun cas el mal gust, aquell que et fa arrufar el nas en algunes ocasions i pensar que alguna cosa falla. No és, però, un llibre que deixes per desagradable. I a més val la pena llegir-lo fins el final, moment en que t'hi tornes a congraciar.
La meva fe en Llort segueix intacta, i això vol dir que no és un mal llibre, però diria que no està al nivell dels altres. Tinc dificultats en valorar-lo perquè en algunes parts m'ha agradat molt més que en altres, però cal puntuar-lo en conjunt. És una bona opció de lectura pels que gaudeixen l'autor, però poc recomanable per aquells que s'angoixen pensant en allò que hi ha amagat sota terra, als qui no els agrada la foscor i la intriga una mica asfixiant. Mentre esperem una entrega millor, aquesta tampoc decebrà.
Puntuació: @@ i mitja
6 Comentaris
Després d'haver conegut l'autor, pots estar ben segur que aquest caurà, com tota la resta!
ResponEliminaUn cop més: gràcies per descobrir-me un magnífic escriptor!
I sí, al final ha caigut. I també, m'ha deixat el mateix regust que descrius a la teva ressenya.
EliminaGràcies i a reveure!
Aquest és en "Llort desencadenat", per dir-ho d'una manera. S'ha deixat anar del tot. Té punts genials, al meu parer, i com que es permet ser més "gamberro" que en altres novel·les, l'efecte sorpresa és bo. És un bon contrapunt a altres llibres seus. I no pateixis, que el proper serà molt "canònic" :)
ResponEliminaJa havia llegit alguna altra ressenya d'aquest llibre, crec que m'agradaria però ara no em ve de gust llegir coses angoixants.
ResponEliminaCom ja vaig dir a la ressenya, no és pas un mal llibre, però algunes coses em donaven massa mal rotllo per acabar valorant-lo molt. De totes maneres, Llort segueix sent de les millors plomes que tenim a l'actualitat. Els següents cauran, segur. Gràcies pels comentaris.
ResponEliminaMaurici, m'alegra que em diguis això, sempre és bo recomanar alguna cosa que agradi als altres. Llort és un valor segur, i probablement també gaudiràs d'aquest 'Sota l'asfalt'. Ja l'anirem comentant.
Salvador, ai que et toco la fibra perquè tu vas ser un dels revisors del llibre, hahaha. És veritat que sembla més desencadenat i que no està tan revisat ni la història és tan treballada, però ja va bé explorar altres maneres d'escriure, i podríem dir que l'escriptura és molt tu, amb el seu toc. Quina por que em feu tots dos... a veure si t'haurà sortit competència i del que t'hauràs de preocupar és d'ell i no d'en Murakami...
Botika, sempre ho pots provar amb altres llibres de l'autor, probablement t'agradaran més del que t'agradaria aquest, i al final segur que t'animaràs a llegir-lo.
" Tot el relat inicial, tot i que absorbent i intrigant, és un espiral frenètic que deriva en un conjunt de situacions que freguen l'esperpent i en algun cas el mal gust, aquell que et fa arrufar el nas en algunes ocasions i pensar que alguna cosa falla.(...) I a més val la pena llegir-lo fins el final, moment en que t'hi tornes a congraciar." Aquí ho claves.
ResponEliminaConfesso que amb aquest llibre vaig apartar el meu Mr. Hyde i tot va ser dr. Jekyll, influenciada (acovardida) per la bona crítica general. Per mi la teva és, de totes les que vaig llegir (i van ser unes quantes) la que més s'ajusta al llibre. Entenc que és qüestió de gustos, però també corre força amiguisme que fan més mal que bé. Si a mi em diuen que és un dels millors Llort blablabla penso "no el penso llegir més!". Si tu em dius que és fluix i que podria ser una obra primerenca, penso "ah val, doncs potser provi les seves altres obres més treballades de les que en Xexu en parla millor". En fi, entomo el mea culpa, de tot s'aprèn.