Autor: Roald Dahl
Editorial, any: Puffin Books, 2013 (original de 1961)
Gènere: Infantil
Número de pàgines: 150Llegit en: Anglès
Aquesta història comença, com tantes altres, de manera trista. Els pares d'en James Henry Trotter van morir en un estrany incident amb un rinoceront, i des de llavors el pobre James, que només té 7 anys, es veu obligat a viure amb les seves dues tietes, unes persones cregudes, egocèntriques, i que només el fan treballar a la casa tot el dia, i no el deixen sortir mai de la seva propietat a dalt d'un turonet. Però un bon dia en James ensopega amb un vellet que surt dels arbustos del jardí, i que li ofereix una bossa que conté unes estranyes 'llavors' verdes. Segons el vellet, aquestes estranyes perletes li atorgaran poders màgics. Quina mala sort quan, mentre marxa pensant què en farà, li cauen totes just al peu d'un presseguer. Com és natural, el pobre noiet es queda molt trist, pensant que ha perdut la seva única oportunitat d'arreglar la seva situació, però no s'espera que, a causa de la seva malaptesa, de l'arbre en creixerà un préssec gegant que li canviarà la vida.
Segueixo explorant el fantàstic univers de Roald Dahl, en el que fantàstic s'ha d'entendre en sentit ampli. Aquest llibre potser és el més infantil dels que li he llegit i explica una història delirant amb un préssec gegant, insectes bondadosos de mida també desproporcionada i un James del que és impossible no enamorar-se a primera vista, com sol passar amb els protagonistes de l'autor. La seva manera d'escriure és entranyable i enganxa, se'm fa perfectament comprensible que la canalla l'adori, i mantinc que també se'l pot adorar de més ganàpia. El seu humor, la seva ironia i la seva manera de descriure els fets el fan un contista de primera. En aquest volum explora també les cançons que els personatges s'inventen al moment, per descriure una situació concreta, amb tota naturalitat. Pura màgia pels quatre costats. Naturalment, se li perdonen les llacunes argumentals, el problema de llegir-lo de gran!
Aquest llibre no estaria al nivell de 'Charlie i la fàbrica de xocolata', però he de dir que he gaudit molt llegint-lo també, i que l'idioma no és cap problema per entendre'l bé. A destacar la manera com es burxen el Centpeus i el Cuc de Terra, els seus diàlegs són molt divertits i dels millors moments de la història. La imaginació de Dahl és notable, però tot i això hi ha algunes parts que no m'han acabat de fer el pes, necessàries per omplir l'argument durant el llarg trajecte que farà el préssec, però que m'han semblat una mica... inconnexes? No sabria com dir-ho, fora de context. Tret d'això, una història divertida, molt distreta i entranyable, res que no sabés ja de Roald Dahl!
Puntuació: @@@
5 Comentaris
Diria que aquest el veig llegir de petit, o en vaig veure una peli d'animació? No ho recordo, el cas es que em sona molt el concepte d'un préssec gegant que serveix de barca de provisions.
ResponEliminaPotser és un bon llibre per practicar la lectura en anglès? perquè la meva filla volia llegir-ne de més complicats que els que els manen a escola i potser aquest estaria bé, no?
ResponEliminaUn conte inoblidable de l'infantesa. Roald Dahl és únic, es troba molt lluny dels típics escriptors infantils que pretenen ser soporíferament educatius. Recordo els seus personatges com a bones persones, pero algo trapelles. Com "La meravellosa medicina d'en Jordi", on el nen protagonista decideix fer una poció per matar a la seva àvia, que és molt dolenta.
ResponEliminaUna abraçada,
Aquest del préssec no el coneixia.M'agraden les històries d'en Roald Dahl. Me l'apunto per una pròxima lectura.
ResponEliminaPons, efectivament hi ha una pel·li animada, que suposo que és d'en Tim Burton, per variar. El préssec serveix de menjar, però sobretot serveix de transport... amb tracció a les 500 gavines!
ResponEliminaJomateixa, se'ns dubte és una bona aposta per practicar anglès, però les teves filles ja són més grans del que toca per llegir el llibre, no vol dir que no els pugui agradar, com a mi, però el llegirien per practicar, no per 'literatura'.
Jan, completament d'acord. Dahl sempre fa personatges molt bons, i molt dolents, però tots plegats tenen un puntet trapella, molt gamberro. Gens convencional, diríem. Aquest punt d'humor, de vegades una mica negre, no és comú en llibres infantils, i això el fa diferent. Aquest que esmentes no l'he llegit encara, el poso a la llista com a proper objectiu Roald Dahl!
maria, no sé si és dels més coneguts, jo coneixia la pel·li d'animació, tot i que no l'he vista, i per això em sonava el nom. Està prou bé!