Autor: George R.R. Martin
Editorial, any: Gigamesh, 2015
Títol original, idioma, any: A Knight of the Seven Kingdoms, anglès, 2015
Traductora: Cristina Macía
Gènere: Fantasia
Número de pàgines: 280 Traductora: Cristina Macía
Gènere: Fantasia
Llegit en: Espanyol
Uns 90 anys abans que Robert Baratheon guanyés per les armes el Tron de Ferro, els Targaryen governaven els Set Regnes sense més pretendents que les pròpies branques bastardes de la família. Sota el regnat del feble Aerys I, amb la seva mà no tan feble Brynden Rius, conegut com a Corb de Sang, un escuder s'acaba de quedar sense el cavaller al qual servia. En Dunk, sortit del Cau de Puces, el lloc més infecte de Port Reial, enterra el seu mestre ser Arlan de l'Arbre de la Moneda i es troba completament sol. Ser Arlan el va nomenar cavaller, però és un cavaller errant, sense més possessions que una espasa i un cavall. La 'sort' li canviarà quan, de camí a un torneig de justes, única possibilitat que té de guanyar algun diner, en Dunk coneix un vailet massa espavilat a qui anomenen Egg. Aquest llibre ens explica les aventures d'en Dunk, el cavaller gegant, amb una estatura poc comú, però no massa llest, i el seu escuder Egg, que també és de Port Reial, però no precisament del Cau de Puces.
He trigat una mica a encarar aquest llibre que no fa altra cosa que fer venir salivera mentre esperem el sisè volum de Cançó de Gel i Foc. Es tracta d'una preqüela, no hi trobem els personatges que han fet famosa la saga, però sí totes les famílies que ens són conegudes. El protagonista, ser Duncan l'Alt, és anomenat en els llibres posteriors, i l'Egg també tindrà un paper en la història dels Set Regnes. Costa una mica situar-se al principi de cadascuna de les tres històries que componen el volum, però Martin aconsegueix atrapar-nos amb les seves lluites i les seves intrigues. Llegint entre línies s'aconsegueix entendre coses de la saga que queden una mica inexplicades, i això és molt llaminer. L'escriptura és densa i tornem a trobar la narració centrada en un personatge, en aquest cas en Dunk, del qual podrem saber no només què fa, sinó també què pensa.
Tot i que és George R.R. Martin en estat pur, entenc que aquest llibre pugui decebre una mica perquè no hi trobem el que esperem trobar, però a diferència d'altres spin off d'algunes sèries, aquest l'he trobat molt digne, m'ha agradat. No és potser una lectura fluïda, i a mi per exemple m'ha costat adaptar-me a llegir-lo en espanyol, però s'accelera en els punts àlgids, que en té, hi hi passen coses molt interessants. En la tercera història, que retira a novel·la negra o a intriga, l'excés de personatges juga a la seva contra, però en conjunt és un bon llibre de cavalleries, on la fantasia només hi és de paraula. No és Gel i Foc, però és una fantàstica opció per aquells impacients que no poden esperar al sisè. T'ha d'agradar el gènere. Si n'ets fan, difícilment et decebrà.
Puntuació: @@@ i mitja
Tot i que és George R.R. Martin en estat pur, entenc que aquest llibre pugui decebre una mica perquè no hi trobem el que esperem trobar, però a diferència d'altres spin off d'algunes sèries, aquest l'he trobat molt digne, m'ha agradat. No és potser una lectura fluïda, i a mi per exemple m'ha costat adaptar-me a llegir-lo en espanyol, però s'accelera en els punts àlgids, que en té, hi hi passen coses molt interessants. En la tercera història, que retira a novel·la negra o a intriga, l'excés de personatges juga a la seva contra, però en conjunt és un bon llibre de cavalleries, on la fantasia només hi és de paraula. No és Gel i Foc, però és una fantàstica opció per aquells impacients que no poden esperar al sisè. T'ha d'agradar el gènere. Si n'ets fan, difícilment et decebrà.
Puntuació: @@@ i mitja
4 Comentaris
Tens raó, a mi no em va decebre gens.
ResponEliminaAquest llibre no té (ni aspira a tenir) la complexitat de trames i personatges de la saga gran però el que llegim és allò mateix, explicat de la mateixa manera i que també t'enganxa igual. Certament, és un bon aperitiu mentre esperem el sisè.
A mi em va agradar molt. en els relats no es poden esplaiar tant com en les novel·les, però així i tot em van enganxar molt.
ResponEliminaTenint la sèrie no trobo a faltar massa al George R.R. Martin, on hi ha coses més coherents e interessants que en els últims dos volums de la saga.
ResponEliminaPer una banda et queixes que només llegeixo fantasia i per l’altra m’estàs instant a que en llegeixi més, no ho trobes contradictori?
Moltes gràcies als tres pels comentaris. Ja veig que per aquí no hi ha tant aficionat a Martin com jo em pensava. Però és clar, com que hi ha la sèrie, ja ningú llegeix els llibres!
ResponEliminaMcAbeu, aperitiu el defineix molt bé. Estem llegint Martin i això està claríssim, el seu món, les seves maneres, però no és la saga. És una història jo diria que complementària. Jo crec que he entès algunes coses del passat que no s'acaben d'explicar a Cançó. En resum, si t'agrada l'autor, t'agrada aquest llibre.
Jomateixa, diem relats perquè comparats amb la saga són molt poques pàgines, però les tres històries són gairebé novel·les curtes! A mi també m'ha agradat força.
Pons, ets un blasfem. El llibre 4 és una mica més fluix, però perquè surten personatges que no coneixeu, i si no us ho donen tot mastegat ploreu. No diràs que la cinquena temporada de la sèrie era una meravella. Comença molt fluixa i és només als capítols finals que remunta, amb molt bona forma, això sí. Però els llibres sempre millor, no hi poc haver coherència sense el guió del llibre.
T'incito només a llegir bons llibres, no aquestes merdes que llegeixes tu. No ho dic de veritat, només és per ofendre.