Autora: Marina Espasa
Editorial, any: L'Altra Editorial, 2016
Gènere: Narrativa
Número de pàgines: 206Llegit en: Català
La vida no és gaire emocionant quan estàs a la recta final d'una tesi sobre el temps circular a la literatura. La Minerva porta mesos tancada escrivint, i no avança a massa bon ritme. I per un dia que surt, i li comencen a passar coses estranyes. Com és que hi ha tants cérvols últimament per Barcelona? En l'etiqueta d'una cervesa, impresos a les parets... no s'hi havia fixat abans. Però hi ha qui sí que ho sabia, i es dedica a 'caçar cérvols'. Encara es complica més la cosa quan coneix en Ricard, un botiguer de Gràcia. En Ricard forma part dels Ganduls del Sud, la banda (organització, secta o digues-li com vulguis) rival dels Atletes del Nord. La Minerva encara no ho sap, però per herència també és una Gandula i acabarà acompanyant en Ricard a un viatge molt especial on descobrirà els poders màgics que tenen els cérvols.
És força difícil descriure aquest llibre. Ja vaig llegir la primera novel·la de l'autora i ja sabia que té tendència a l'abstracció, podria incloure's gairebé dins el gènere de la fantasia. La trama comença en una Barcelona ben real, però va recargolant-se fins el deliri i atorga propietats quàntiques als cérvols. Una mica difícil d'empassar pel meu gust. L'he trobat original, però intercala passatges que trobo innecessaris o que em semblen fora d'un argument principal que es va difuminant fins a perdre's. Potser està aquí la gràcia precisament, però jo no li acabo de trobar. És indubtable que Espasa té un gran domini del llenguatge i molts coneixements de literatura, fa un bon ús de les referències, i les picades d'ull també són gracioses, segur que més d'una se'm deu haver escapat. A destacar el 'cameo' de Patricia Heras, la protagonista de la pel·lícula documental Ciutat Morta.
He de dir que el llibre no m'ha acabat d'entrar, i quan això em passa amb llibres que estan tenint prou volada, sempre penso que és culpa meva. Genera certa expectativa al principi i t'intriga què està passant amb els cérvols. Després l'argument es complica i l'interès augmenta, però a la segona part la història es va difuminant i no arriba enlloc, o si més no, no arriba a cap lloc que m'hagi satisfet. Tot i estar ben escrit, costa una mica, probablement perquè l'interès deixa d'acompanyar. Llegiré amb ganes altres ressenyes per saber què m'he perdut, però no és un llibre que recomanaria.
Puntuació: @@
4 Comentaris
l'he llegit, incapaç de fer una ressenya... el vaig acabar més per auto-obligació que per gust i ganes. Tu dius que no t'ha acabat d'entrar, a mi no em va entrar ni amb calçador.
ResponEliminaUf, amb el que dius tu, i la bruixeta... doncs millor, que ja en tinc massa de pendents.
ResponEliminaNo n'he sentit dir res de bo d'aquest llibre, i mira que l'editorial no sol publicar mals llibres. Està clar que el deixaré passar.
ResponEliminaPD: he respòs al teu extens comentari! :D
Dubtava si llegir-lo o no perquè el primer de l'autora no em va desagradar, però després de la teva ressenya crec que el deixaré passar. Pel que dius, tinc la sensació que em passaria el mateix que a tu, així que prefereixo no agafar-lo.
ResponElimina