Autora: Vesna Goldsworthy
Editorial, any: Angle Editorial, 2016
Títol original, idioma, any: Gorsky, anglès, 2015
Gènere: Narrativa
Traductor: Jordi Martín Lloret
Número de pàgines: 203Traductor: Jordi Martín Lloret
Llegit en: Català
Que ningú llegeix llibres és un fet. I de comprar-los ja ni en parlem. Per això la llibreria londinenca Fynch's amb prou feines cobreix despeses, i en Nikola, un refugiat serbi que hi treballa, ho sap molt bé. Tot canviarà quan, un dia qualsevol, el bilionari d'origen rus Roman Gorski apareix per allà i els fa un encàrrec sorprenent. Està a punt d'establir-se en un palauet proper i vol comptar amb la biblioteca privada més impressionant de tot Europa. El pressupost és pràcticament il·limitat, i tant l'amo de la llibreria com en Nikola no poden refusar l'oferta. Però d'on ha sortit aquest home carregat de diners? Quines intencions té i per què vol aquesta biblioteca tan enlluernadora? Són preguntes que anirem resolent al llarg de la trama i de diversos escenaris d'una Londres plagada de russos i opulenta com pocs ciutadans la coneixen. I potser el que menys la coneixia és el nostre protagonista serbi. Però l'arribarà a conèixer molt bé.
Aquesta història de poc més de 200 pàgines és una versió actualitzada de la famosa novel·la El Gran Gatsby. De fet, tenen molts punts en comú, per exemple la similitud dels noms dels protagonistes, i naturalment la història subjacent, tot i que aquella estava ambientada als EUA, i aquesta a Londres, i amb uns protagonistes de l'Europa de l'Est. La veu narrativa la porta el personatge secundari, allà Nick Carraway, i aquí Nikola Kimovic. Gorski passa a l'actualitat que coneixem, gairebé 100 anys després de la novel·la que li serveix de patró. Les referències a l'art i a la cultura russes són molt presents, i està escrita amb una prosa molt acurada i meticulosa. Una altra coincidència entre els dos llibres és que en aquest també costa molt arrencar, sembla que la història no avança i es fa farragosa, però a la segona part es van encaixant les peces i passa millor.
Es tracta d'un d'aquells casos en que saps que estàs davant d'un bon llibre, però a tu no t'acaba d'entrar. El fet d'haver llegit ja 'El Gran Gatsby' li ha restat el factor sorpresa, però tot i així el llibre costa i se m'ha fet llarg, s'ha d'anar mastegant. I no perquè el llenguatge sigui especialment florit, però sí força elaborat, i el ritme de la trama és lent. Valoro els llibres per la sensació que m'han aportat, i sóc conscient que aquest el valoraré per sota del que a molta gent li semblaria correcte, per això penso que se li ha de donar una oportunitat. Un llibre sòlid, ben escrit i amb una història que pot semblar una mica inversemblant, però distreta. Un digne homenatge d'un llibre que ha passat a la història de la literatura americana. Però ni aquell em va impressionar, ni aquest ho ha fet tampoc.
Puntuació: @@
5 Comentaris
A mi tampoc em va fer el pes El Gran Gatsby, potser perquè el vaig llegir massa jove, qui sap. En tot cas, ara mateix no estic per lectures amb llenguatges gaire elaborats, perquè si a vegades ja m'adormo amb la novel·la negra, imagina't amb llibres d'aquesta mena!
ResponEliminaDos @ amb la llista de pendents que tinc... bé, així ja no cal que l'anoti :D
ResponEliminaQuan he llegit que era una versió de El gran Gatsby ja m'he imaginat la nota abans de veure-la. Crec que ja ho vam parlar algun dia, sobre El gran gatsy i El vigilant en el camp de sègol, que opinàvem que són dues obres de molt soroll per ben poca cosa. Bé, en fi, que aquest no me'l llegiré pas.
ResponEliminaA mi el Gran Gatsby no em va agradar, per tan aquest....
ResponEliminaMoltes gràcies pels vostres comentaris. Ja dic que el llibre probablement és més bo del que jo l'he puntuat, és un bon llibre, però no l'he gaudit prou, només és això.
ResponEliminaMaurici, és un llibre que s'ha d'anar mastegant, amb moltes referències de literatura i altres gèneres, i un bon llenguatge elaborat. Evidentment, si no estàs en fase per llegir coses així, més val deixar-lo passar. I si no et va agradar El Gran Gatsby, tampoc hi trobaries res que t'atragués especialment.
Jomateixa, si només et fixes en les arroves t'estàs perdent unes consideracions que potser podrien interessar-te, però tampoc sé si és del teu estil.
Roselles, són obres que van marcar èpoques, pioneres en l'estil o el que explicaven. Només per això ja se les ha de tenir en consideració, però això no vol dir obligatòriament que ens hagin d'agradar. Potser llegides fora d'època i de context perden molt. Però és cert que les dues em van semblar fluixetes, pretensioses i pesadetes. Em passa com amb els Beatles, no hi puc fer més. Els reconec el mèrit de ser pioners en el fenomen fan i de canviar la música. Però la seva música és força lamentable...
Pons, no hi surten marcianets ni visites a planetes llunyans, res a fer. Ep, però hi surten molts russos, eh!