Autora: Empar Moliner
Editorial, any: Quaderns crema, 2005
Gènere: Relats
Número de pàgines: 171Llegit en: Català
Dones de fer feines, menjadors socials, botigues de mobles, construcció d'un refugi atòmic, maltractaments, la llei d'educació, l'aspecte físic, la tria d'una bona eina per una casserolada, fer-se apòstata, els que llegeixen el diari sense pagar, la manera de vestir dels homosexuals, els taxistes xerraires, el pes de les motxilles de la canalla per anar a escola, la negativa al correu comercial, l'exageració del feminisme, i així, fins a 40 escrits i temes diversos vistos i transcrits des de la mirada àcida, irònica i peculiar de l'Empar Moliner, que ara s'ha fet famosa com a tertuliana i monologuista polèmica, però que ja fa temps que corre per la paraula escrita. Més que relats, cròniques de la vida mateixa, res s'escapa a la seva mirada i a la seva curiositat endimoniada. I en la seva recerca de les situacions més variades, tot un tractat de psicologia humana.
Difícil definir aquest recull, perquè com deia no podem parlar de relats ni contes, no tenen estructura, ni principi ni final. Són retrats, descripcions de tot allò que ha cridat l'atenció de l'autora. No per casualitat durant l'obra s'autodenomina cronista, i parla sempre en primera persona. No dubta en esmentar el seu nom real, ni el d'altres persones reals. Per exemple, dedica un dels escrits a Quim Monzó. Tot i que tot això podria sonar a sopar de duro, les cròniques no es fan pesades, estan escrites sempre amb un toc irònic i aquella falsa ingenuïtat que mostra sempre la Moliner, i com que són curtes, la majoria de només quatre planes, es llegeixen amb molta facilitat i agilitat. Per no esmentar l'absoluta correcció lingüística, sense que el text sigui feixuc. Això és un punt a favor.
Tot i que és el primer llibre de l'autora que ressenyo, no és el primer que llegeixo d'ella. Per ser que en un altre moment podria dir que escrits d'aquest tipus no són relats i que no he trobat el que esperava, he de dir que ho he passat bé llegint-lo, que en cadascuna de les cròniques he trobat coses interessants i fins i tot he après. A més, aquesta manera d'explicar les coses de manera irònica i abstenint-se de fer judicis de valors evidents, fa la lectura molt atractiva i distreta. Si he de triar un escrit però, potser em quedaré amb el més llarg, 'Hadisha a l'època del xat', que descriu la situació d'una jove marroquina que s'ha de casar amb el seu promès, però no és verge. D'estructura no és diferent dels altres, però és el que més m'ha impactat. Un llibre molt ben escrit i distret de llegir. No hi busqueu grans històries ni gaire imaginació. La realitat és així, però alguns tenen més gràcia explicant-la que d'altres. I Empar Moliner en té força.
Puntuació: @@@
7 Comentaris
No és una autora que m'agradi massa,encara que només n'he llegit un d'ella. Potser ho hauria de tornar a intentar.
ResponEliminaPersonalment, no puc amb l'histrionisme i la posada en escena habitual de l'autora...
ResponEliminaNo he llegit gaire cosa de l'Empar Moliner, aquest que ressenyes tampoc, però just abans de Sant Jordi vaig tenir l'oportunitat de llegir el seu últim recull de relats "TOT AIXÒ HO FAIG PERQUÈ TINC MOLTA POR" i t'he de dir que em va agradar força. M'ho vaig passar bé amb el seu humor, força àcid i sarcàstic, que aconsegueix fer sorprenents uns fets que, de partida, són ben quotidians. Molt recomanable.
ResponEliminaSembla una bona elecció per la platja, per fer un banyet entre històries. Encara no he llegit res de l'Empar Moliner però tinc curiositat per tastar-la.
ResponEliminaAvui mateix podeu passar-vos per la llibreria Documenta de Barcelona, a partir de les 7 de la tarda, per compartir els contes de "Tot ho faig perquè tinc molta por" amb l'Empar Moliner. Jo hi seré!
ResponEliminaXexu, disculpa la "falca publicitària", però és que el teu apunt m'hi ha empès!
Salut i bons llibres!
SU
Fa temps que em tempta però no m'acabo de decidir, potser més endavant. No t'imaginava llegint l'Empar Moliner, no sé per què pensava, veient-la per la tele, que no és el tipus d'autora que llegiries.
ResponEliminaBen bé no sé per què m'ha agradat aquest recull que és molt descriptiu, però alguna cosa té la Moliner que t'atrapa. Escriu molt correctament i sap fer anar la ironia. Em va fer passar una bona estona. Moltes gràcies pels comentaris.
ResponEliminaJomateixa, és especial. Com deia, aquest no és un llibre literari, és un llibre descriptiu de la realitat, des d'una visió irònica i desenfadada. A mi em va agradar prou, i no acabo d'entendre per què.
Maurici, no et negaré que llegint algun dels contes et sembla sentir l'autora fent monòlegs, però no, no és la Moliner que coneixem ara de la tele.
McAbeu, em descrius el darrer llibre de l'autora com si fos aquest que he llegit jo ara. Tenia la impressió que el nou llibre devia ser de relats més llargs i més literaris, però potser vaig errat. A mi també em fa gràcia i vaig passar una bona estona llegint-lo. Ja saps, la Moliner té uns quants llibres més si t'interessa.
Roselles, doncs sí, un llibre curtet i ràpid per llegir-lo a estones i que no es faci pesat. Ja diràs el què si et decideixes a llegir l'autora.
SU, no vaig passar-hi, no. Tampoc no sóc tan groupie.
Botika, cal diferenciar què fan els autors en altres àmbits i les seves obres. La Moliner ja escrivia, i després es va fer famosa com a tertuliana. Els seus llibres no són massa llargs, sempre en pots provar algun, i si no et diverteix, ho deixes estar.