Autora: Fiona Barton
Editorial, any: Columna, 2016
Títol original, idioma, any: The widow, anglès, 2016
Gènere: Intriga
Traductora: Núria Parés
Número de pàgines: 503Traductora: Núria Parés
Llegit en: Català
En Glen Taylor acaba de morir. A l'estrada, la seva vídua, la Jean Taylor, està a punt de declarar i s'acabarà tot. La policia i la premsa hi són presents, i és que en Glen era un dels homes més investigats dels últims anys. Aparentment, un pobre diable, prepotent, controlador, però amb unes aficions que quan surten a la llum li portaran molts problemes: és consumidor de pornografia, fins i tot infantil. Quan la Bella Elliott, una preciosa nena de pocs anys, desapareix del jardí de casa seva, tots els focus apuntaran a en Glen i ell haurà de maldar molt per demostrar la seva innocència. La Jean li dóna el seu suport incondicional, però cada cop hi ha més evidències que apunten en Glen. Com va viure la vídua tota la investigació i el calvari del seu marit? Qui va emportar-se la Bella, si no va ser ell? Aquesta serà l'obsessió dels altres protagonistes de la història, l'inspector Bob Sparkes, i la periodista Kate Waters. Els dos, per motius diferents, no pararan fins a descobrir la veritat.
La trama narrativa es desenvolupa a través de tres personatges durant gairebé tot el llibre, per bé que només un parla en primera persona, la Jean. També hi ha capítols des de la perspectiva de la Kate i d'en Bob. No es tracta d'una història lineal, va fent salts en el temps entre el present més immediat i el moment del segrest de la Bella i tot el que se'n va esdevenir. Això provoca algun embolic de vegades. El principi és molt potent i atrapa amb una escriptura fàcil i àgil, però no em sembla que la tensió es mantingui fins el final, hi ha una desacceleració potser perquè és una mica més llarg del que caldria. És una bona història amb diversos girs, però no dóna massa espai a la sorpresa, la gràcia és anar descobrint com va passar tot.
'La vídua' té vocació de llibre de la temporada i potser acabarà sent un súper-vendes. I com a tal, és probable que decebi als lectors més habituals, i que enganxi moltíssim als que no ho són tant. Amb tot, passes una bona estona llegint-lo, passa fàcil i intriga. Personalment els capítols que m'han agradat més són els d'en Bob, on hi ha la investigació. A en Glen i la Jean els donaries un bon mastegot a cadascun, per motius diferents, senyal que estan prou ben recreats. Aconsegueix captar la teva atenció, però com sol passar en aquests casos, no està especialment ben escrit i s'embolica més del necessari. Ara que ve l'estiu, ja hi ha un llibre per emportar-se a la platja.
Puntuació: @@@
La trama narrativa es desenvolupa a través de tres personatges durant gairebé tot el llibre, per bé que només un parla en primera persona, la Jean. També hi ha capítols des de la perspectiva de la Kate i d'en Bob. No es tracta d'una història lineal, va fent salts en el temps entre el present més immediat i el moment del segrest de la Bella i tot el que se'n va esdevenir. Això provoca algun embolic de vegades. El principi és molt potent i atrapa amb una escriptura fàcil i àgil, però no em sembla que la tensió es mantingui fins el final, hi ha una desacceleració potser perquè és una mica més llarg del que caldria. És una bona història amb diversos girs, però no dóna massa espai a la sorpresa, la gràcia és anar descobrint com va passar tot.
'La vídua' té vocació de llibre de la temporada i potser acabarà sent un súper-vendes. I com a tal, és probable que decebi als lectors més habituals, i que enganxi moltíssim als que no ho són tant. Amb tot, passes una bona estona llegint-lo, passa fàcil i intriga. Personalment els capítols que m'han agradat més són els d'en Bob, on hi ha la investigació. A en Glen i la Jean els donaries un bon mastegot a cadascun, per motius diferents, senyal que estan prou ben recreats. Aconsegueix captar la teva atenció, però com sol passar en aquests casos, no està especialment ben escrit i s'embolica més del necessari. Ara que ve l'estiu, ja hi ha un llibre per emportar-se a la platja.
Puntuació: @@@
9 Comentaris
Acabo de llegir la ressenya de Quadern de mots i l'he trobat molt interessant. El que no m'agrada gaire és que comentes que s'embolica més del necessari, això ja em va passar amb La noia del tren, que al final em va decebre. Tot i això, com dius, per a la platja no ha d'estar malament.
ResponEliminaNo sé... Pel que comentes, si he de triar alguna novel·la negra, aniré als clàssics que m'agraden: Simenon, Highsmith... O, dels actuals, Banville.
ResponEliminaVicent
Aquest fa temps que el tinc en el punt de mira perquè com dius fa l'efecte que serà el best seller de l'estiu, a més l'argument és prou interessant. Amb la palla innecessària ja hi compto per ser un best seller, que a vegades sembla que els venguin a quilo, com més gruixuts millor. El que em fa més por és que dius que està mal escrit, si se'm fa massa patent em molesta. Però bé, si m'enganxa i em té entretinguda ja em donaré per satisfeta, jo crec que caurà, ni que sigui pel kindle.
ResponEliminatres @, no està malament. Ja la tinc a casa, així que no llegeixo la ressenya fins haver llegit el llibre.. Tornaré ;)
ResponEliminaJa he llegit prou thrillers que son bestsellers de temporada de moment...
ResponEliminaEstic mirant tots els teus blogs. Ets molt productiu O_O!!!
ResponEliminaAquest el tinc damunt la tauleta o sigui que no et llegiré fins que l'hagi acabat. AMb la propaganda que li fan segur que serà lider de vendes.
ResponEliminaMoltes gràcies a tots pels comentaris. Veig que és un llibre que crida, com tots aquells als que els fan tanta propaganda, però em sembla que si el llegiu li trobareu defectes. Fluixeja una mica, però suposo que l'autora té marge de millora, la història està prou bé.
ResponEliminaBotika, em sembla que molts li trobareu semblances amb 'La noia del tren', sobretot de nivell. Molta expectativa, i certament enganxen, però no són grans llibres. Com dic, tenen fusta de supervendes, però això no és sempre, o gairebé mai, sinònim de llibre per emmarcar.
microfragments, és un llibre molt comercial, que a més s'embolica una mica massa. Segurament no trobaries que arriba al nivell dels llibres que t'agraden.
Roselles, on s'és vist un best seller curt? No n'hi ha, perquè efectivament, si té moltes pàgines sembla seriós. Juguen amb que la gent confon un llibre gran, amb un gran llibre. I així anem. A mi la palla innecessària em molesta, i aquest no és que en tingui molta, però s'embolica una mica, unes quantes voltes de rosca més, i al final acaba sent contraproduent. No és una escriptura fantàstica, però passa bé. És el que en puc dir, la definició de best seller, vaja!
Jomateixa, encara no l'has llegit? No te l'he vist ressenyar, a que esperes!
Pons, no el llegeixis, no. T'avorrirà segur.
Eli Ramírez, era molt productiu. Conservo els blog oberts, però sobretot mantinc actius aquest i el Bona Nit, que són els meus blogs en solitari, el personal i el de llibres. Però ara no tinc massa temps per publicar, ni tampoc per llegir, així que la cosa va de davallada...
maria, espero que tornis a explicar què t'ha semblat, però si no n'has parlat al blog deu ser que no n'hi havia per tant, oi?
Totalment d'acord Xexu.
ResponEliminaAviat faré la ressenya d'aquest llibre que també ha estat el meu llibre de platja d'aquest estiu.
De fet, has calcat fantàsticament les meves sensacions un cop acabada la seva lectura.
Espero ser una mica original i sobretot autèntic a la meva manera quan enllesteixi el seu post en el blog. :-)