Autor: Patrick Ness
Editorial, any: Sembra Llibres, 2016 (3a edició)
Títol original, idioma, any: A monster calls, anglès, 2011
Gènere: Juvenil
Traductora: Ferran Ràfols
Número de pàgines: 214
Llegit en: Català

Aquest no és el monstre que esperava en Conor O'Malley, però no hi ha dubte que el teix del jardí convertit en figura humana i malèfica fa la mateixa por. La seva mare està malalta, i el tractament no s'acaba mai. Ell cada nit té un malson terrible, i també hi apareix un mostre, però no és aquest que el mira des de fora la finestra. El teix no es mou per qualsevol cosa, ha de tenir un motiu, i insisteix que ha estat en Conor qui l'ha cridat. Des de llavors, gairebé cada nit visita al noiet de 13 anys, sempre a les 00:07 de la nit. La vida del jove s'esfondra per moments, i només falta que la seva àvia vingui a tenir-ne cura. Si fins i tot el seu pare ve dels Estats Units, i no és ni nadal ni el seu aniversari. El monstre acaba sent gairebé un suport per en Conor, tot i que li fa por. Ell sap la veritat, però no la vol dir. Potser el monstre el podrà ajudar.

La gran tirada que ha tingut la pel·lícula (que no he vist) basada en aquest llibre, m'ha portat a llegir-lo. Em semblava un argument interessant, tot i que me'l pintaven com a molt dramàtic. El primer que crida l'atenció del volum és l'edició, que incorpora il·lustracions esfereïdores en blanc i negre a càrrec de Jim Kay. Un bon encert per part de la gent de Sembra mantenir-les. Es tracta d'un llibre curt i que se centra bàsicament en l'acceptació de la pèrdua per part d'un adolescent de 13 anys, totes les dificultats que li comporta interiorment i la relació amb el seu entorn. Un llibre molt psicològic que descriu de manera figurada com ho viu aquest nano, i ens sap posar en la seva pell. Es llegeix amb molta fluïdesa i podem sentir perfectament l'angoixa de la situació d'en Conor.

Per com està explicada la història, entenc que l'adaptació cinematogràfica hagi fet fortuna. Els efectes visuals que et permeten imaginar tant el text com les il·lustracions han de quedar molt bé a la gran pantalla. És un bon llibre, encara que el que explica és trist i angoixant, i et pot deixar una mica de mal cos. Però també retrata una realitat dura que és difícil d'entendre si no la vius, i aquí ens hi aboquen de ple. El qualificaria de juvenil, però també pot deixar tocats als més grans i és que hi ha experiències a la vida que mai s'és prou gran per no patir. Per cert, la història està basada en una idea de la desapareguda Siobhan Dowd, i així ho destaca l'autor. Doble feina: descobrir-los a tots dos.

Puntuació: @@@