Autor: Roald Dahl
Editorial, any: Puffin Books, 2016 (original de 1981)
Gènere: Infantil
Número de pàgines: 115Llegit en: Anglès
L'àvia d'en George és un autèntic corcó. Quan els seus pares són davant no, però ara que no són a la granja, com sempre, no para d'increpar-lo: que si no serveix per a res, que si ha de parar de créixer, que no és bo. No es pot moure gaire, però això no és impediment perquè li faci la vida impossible al pobre nano. Avui la mare ha marxat a comprar i en George haurà de donar la medicina a l'àvia a l'hora convinguda, però n'està tant fins el capdamunt que decideix crear la seva pròpia medicina per donar-li a l'anciana, i així, almenys, fer-li passar una mala estona. Per fer-ho, aboca en una gran olla tot allò que troba per casa. Xampú del cabell, betum, anti-congelant, medicaments dels animals de la granja... tot. I un toc de pintura marró, perquè s'assembli a la medicina que ja es pren. Ha arribat l'hora de donar una lliçó a l'àvia. Però les conseqüències d'una barreja així són imprevisibles, és clar!
Una altra de les històries famoses d'en Roald Dahl, que en aquest cas, per la seva estructura, és gairebé un relat llarg, més que una novel·la. Com és habitual, compta amb les entranyables il·lustracions d'en Quentin Black, que tan bé retraten les trapelleries de Dahl. La història és curiosa i conté elements macabres dels que trobem en els seus relats per a adults: un nen que vol atemptar contra la seva àvia. Ja de per sí, és antinatural. L'escriptura és divertida, irònica i entusiasta, la manera d'escriure d'aquest home fa somriure fins a un mort. La fantasia és sempre present, l'argument és clarament infantil per inversemblant, però te'n pots oblidar fàcilment i enganxar-t'hi sense remei. El volum inclou al final un parell de capítols extra de 'Charlie i la fàbrica de xocolata'.
La medicina d'en George és segurament un llibre per nens i nenes de menys edat que d'altres que he llegit de l'autor, però igualment té aquell toc de Dahl que ens converteix en infants mentre el llegim, i ens fa gaudir i emocionar-nos amb els estirabots dels seus protagonistes i les cançons que s'empesquen. Ja no sé si llegir-lo en anglès és l'excusa per no haver de passar vergonya per gaudir tant amb literatura infantil, però és que val la pena llegir a aquest home.
Valoració: @@@
4 Comentaris
És un dels meus llibres preferits de Roald Dahl. El vam llegir a l'escola i és de les poques lectures obligatòries que he gaudit. S'ha de ser valent per fer un conte de nens sobre un nen que vol enverinar a la seva àvia. Aquesta irreverència és el que més m'agrada de Dahl.
ResponEliminaM'agrada aquest autor, i a casa encara tinc pendent alguna altra de les teves recomanacions.
ResponEliminaQue fas un especial dels llibres que m’han fet llegir a l’escola i m’han agradat o què? Si es així, serà un especial ben curt, perquè no en queden gaires més...
ResponEliminaAquest autor és sempre una garantia. Ja dic que jo l'he descobert tard, però estic recuperant el temps perdut. Gràcies als tres per comentar.
ResponEliminaJan, per què a mi no em feien llegir aquestes coses? La veritat és que sí, conceptualment, un nen que vol putejar la seva iaia, que per altre part, s'ho mereix, és del tot innovador. Sempre hem sabut que les relacions entre néts i àvies són fantàstiques, no? Doncs no! La seva irreverència sense convencionalismes, sovint macabre i tot, fan en Dahl molt, molt gran.
Jomateixa, potser no et posaràs ara a llegir els seus llibres infantils, però els seus de relats per a adults són molt recomanables. Jo ja en tinc un altre a casa per llegir!
Pons, estic intentant despertar aquell nens que portes a dins per curar-te els traumes que tens. És una mena de teràpia.