Autor: Pep Coll
Editorial, any: Empúries, 1999
Gènere: Novel·la negra
Número de pàgines: 220Llegit en: Català
En el trajecte de Barcelona a Lleida en Alsina Graells algú ha assassinat el diputat conservador espanyolista Feliciano Moran. En el mateix cotxe de línia viatja el nou inspector dels mossos Sergi Massanés, que és qui descobreix el cos a l'última fila de l'autocar. Entre els passatgers, només un grapat de persones aparentment poc sospitoses, però algun d'ells ha hagut de ser l'assassí, i el marge de maniobra en un espai tan reduït no és gaire ampli. Durant la investigació descobrirem que tots els passatgers van tenir moments per cometre el crim, i fins i tot, en alguns casos, motius. Però l'inspector, amb l'ajuda d'altres mossos novells, haurà de descobrir l'autèntic assassí, en un moment en que les competències policials estan molt repartides entre els diferents cossos, i que el sentiment independentista comença a créixer, però és encara tímid i acomplexat.
Les premisses d'aquesta història són atractives i el 'marc històric' també ho és i dóna joc. Pep Coll construeix una trama que no sembla que ha de donar per tant, però sí que dóna. El possible crim per motius polítics, un grup terrorista, els motius dels diversos passatgers, els cossos policials en continua pugna. Tot un conjunt que no es resoldrà fins el final, ple de girs i de possibles culpables. Se li ha de reconèixer els mèrits de la ironia i d'introduir-hi de manera natural la rabiosa actualitat del moment que es va escriure, molta d'ella perfectament vigent avui dia. Sí que potser abusa de la hilaritat i converteix la novel·la negra en una història menys seriosa, però entenc que ja és això el que busca, treure ferro a molts aspectes.
Després de destacar-ne les virtuts, he de dir que el llibre se m'ha fet pesat, i em sap greu, perquè trobo que l'escriptura és destacable i la trama interessant, però m'he travat i no hi havia manera d'avançar. Fins i tot m'he saltat alguns fragments de les cròniques d'una suposada escriptora que viatja a l'autocar, llarguíssimes i en cursiva, que ens expliquen més coses del passat d'alguns personatges. Molt gratuïtes en alguns casos. No puc dir que l'escriptura sigui recargolada, ni culpar el text en lleidatà, simplement no l'he trobat gens fluid i m'ha costat avançar, i això sempre els resta punts a les lectures. Hauré de donar alguna altra oportunitat a l'autor per veure si m'hi enganxo o no.
Valoració: @@
6 Comentaris
Amb aquest coincidim bastant.
ResponEliminaFa anys que me'l vaig llegir, però el regust que em va deixar és semblant el teu. Si vols provar un bon llibre d'aquest autor, llegeix Dos taüts negres i dos de blancs. Val la pena!
ResponEliminaFa molt temps que el vaig llegir, i potser sí que hi havia alguns moments que no calien, però en general em va agradar.
ResponEliminaDoncs a mi em va agradar tant, fa una pila d'anys, que no fa gaire el vaig tornar a llegir, i tot i que no és per tirar coets a mi se'm va fer molt distret, em sap greu que t'hagi costat tant.
ResponEliminaSap greu de vegades quan li veus les virtuts a un llibre, però no t'acaba d'entrar, i ja dic que amb aquest m'ha costat. M'ha sorprès veure que coincidim amb alguns de vosaltres. Gràcies per comentar!
ResponEliminaSalvador, tant en les virtuts que li reconec, com en la poca capacitat d'enganxar?
Maurici, m'atreia aquest llibre que dius, però no m'acabava de decidir, i com que vaig ensopegar amb aquest en una llibreria de segona mà, vaig decidir provar a veure què tal l'autor. Ja veig que l'hauré d'acabar llegint per decidir-me.
Jomateixa, tot el plantejament està bé, però per algun motiu no flueix. Sí que li vaig trobar parts supèrflues, i aquestes encara em costaven més, és clar. No em sorprèn que algú altre en pugui guardar bon record, però.
Botika, que estrany que no coincidim tu i jo, oi? Hahaha. Ja us dic que no em sorprèn, que el llibre té bones coses, això segur, però a mi particularment no ha aconseguit atrapar-me. Se m'ha fet pesat. Qüestió de gustos.
Llibre bastant interessant. Narra la història d’un assassinat “casolà”, encara que premeditat. Ens presenta un narrador en 3a persona, perquè que va variant el seu punt de vista segons apareixen els personatges, que van compartint protagonisme segons van apareixen als diferents capítols. D’aquesta senzilla, però ben elaborada novel·la, vull destacar la seva forma de narració, no el seu contingut, sinó la seva forma. M’ha agradat molt com, a través dels diferents i divertits personatges ens va mostrant informació sobre el cas, la història i sobre la vida de les mateixes persones que donen vida a l’obra. És un ambient casolà, proper, on els personatges, espais i situacions són pròxims i versemblants.
ResponEliminaÉs per això que el realisme de la història és l’adequat, el que a mi m’agrada. No és pas una novel·la típica d’assassinats gairebé impossible d’acometre i de psicòpates amb una intel·ligència i habilitats sobrenaturals, sinó que tant l’assassí, com el crim i tots els altres personatges tenen una vida “normal”, senzilla i amb unes aspiracions, experiències i característiques bastant corrents i mediocres. Les diferents situacions i diàlegs han estat moltes vegades còmics, divertits i, fins i tot, surrealistes, cosa que aconsegueix dues coses: 1a fer riure al lector (no és fàcil que un llibre em faci riure i, menys plorar), i 2a, aconsegueix versemblança dins la història a través de la humanització dels seus personatges i dels diàlegs que aquests creen.
També m’ha agradat molt el realisme i, fins i tot, naturalisme de les descripcions de llocs i espais concrets, així com petites porcions de les descripcions dels personatges i de la seva vida, que, en cap moment, s’han fet avorrides, sinó que han aportat riquesa a la trama. El tema de política i de la la lluita interna entre mossos d’esquadra i guàrdia civils també està molt ben enfocada i encertada. Han humanitzat i fet característics dels defectes humans, les professions, si més no, una altra gran mostra de realisme i, al cap i a la fi, de veritat, de quotidianeïtat. Perquè una història sigui creïble, ha de tenir una part de realitat i aquest llibre, ens dona grans dosis de realitat política, social i policial. En definitiva, no ha estat dels, millors llibres que he llegit, però sí que he sentit una gran satisfacció durant i després de la seva lectura. Totalment recomanable!