L'aniversari del Llibres d'aquest any m'agafa gairebé de sorpresa, segurament perquè tinc el del Bona Nit al cap, però no vull deixar de celebrar-lo, naturalment! Ja són 7 anys de ressenyar llibres, 320 de moment, si no m'he descomptat, i la cosa no s'atura. Ja sé que no sóc tan prolífic en ressenyes com altres companys, i que no sempre llegeixo les últimes novetats, aquest no és un blog de propaganda, ja em coneixeu. Llegeixo allò que em ve de gust, i quan em ve de gust, i ho valoro com em sembla. I ara més que mai, perquè accepto molt poques propostes per ressenyar llibres. El poc temps que tinc, m'agrada que sigui per dedicar a aquelles lectures que em criden des de la lleixa de pendents.
Que m'hagi agafat l'arribada del març de sorpresa no vol dir que no tingués una cosa pensada per aquest dia. Ja fa uns mesos vaig pensar que un llibre m'havia canviat la vida. I quan dic això, no parlo d'una lectura reveladora, d'una epifania sobtada, o que la meva percepció del món i de l'univers canviés amb la lectura. Bé, en aquest cas concret... potser una mica. Però no vull dir això.
Hi ha llibres que suposen un punt d'inflexió. Per exemple, 'El nom del vent' em va causar un impacte tan gran, que em va venir de gust obrir un blog només per parlar de llibres, i ves per on, aquí segueix aquell rampell. Em va canviar la vida. I l'altre llibre del que vull parlar també me la va canviar: El senyor dels anells. És un llibre que pot marcar per ell mateix, però què em va canviar a mi? Doncs que em va enganxar tant, que quan el tren arribava a destinació i havia de fer transbordament, per primer cop no tancava el llibre de rigor, el seguia llegint caminant pels passadissos. D'aquí em ve l'afició de llegir caminant pel carrer, pels passadissos del metro per descomptat, però en aquells trajectes que em conec bé, com de l'estació a la porta de la feina, vaig llegint el meu llibre de paper, tan feliçment. Segur, segur, que no és pitjor que anar mirant el mòbil, i bé que tothom ho fa. Doncs bé, aquesta costum, que alguns ja coneixeu, va sorgir amb 'El senyor dels anells', de quan anava a la facultat, i fins avui. Un hàbit nou, i un altre llibre que va canviar la meva vida, d'alguna manera.
I ara la pregunta, és clar. M'expliqueu quin o quins llibres us han canviat costums, hàbits, en definitiva, han canviat la vostra vida? Segur que en recordeu algun que podeu assenyalar com un punt d'inflexió com els que explicava, no que us hagi agradat molt i sigui el vostre preferit, sinó que hagi provocat diferències palpables. O és que només em passen a mi aquestes coses??
Moltes, moltíssimes gràcies a tots i totes que passeu per aquí a parlar de llibres és un plaer seguir compartint aquest espai amb vosaltres.
18 Comentaris
Jo diria que "Grans esperances" de Charles Dickens i "Estupors i tremolors" d'Amelie Nothomb, però no em facis gaire cas.
ResponEliminaMés que un llibre, jo parlaria d'un autor: Agatha Christie. En vaig fer un post i tot: http://elblogdelmaurici.blogspot.com/2013/06/agatha.html
ResponEliminaEvidentment hi ha hagut més d'un llibre dels que he llegit que m'ha agradat prou per fer-m'hi interessar més enllà de la lectura (buscant la pel·lícula si existeix, provar de conèixer dades sobre com va ser escrit o buscant més obres del mateix autor, per exemple), coses que no hauria fet si no hagués llegit aquell llibre concret. Però entenc que no és això el que preguntes, així que t'haig de dir que no, no hi ha cap llibre que m'hagi canviat la vida. No perdo l'esperança, de totes maneres. ;-)
ResponEliminaAh!. I felicitats pels set anys de blog. Enhorabona i per molts anys més!!
EliminaPer molts anys! A mi em va canviar la vida El senyor dels anells quan el aig llegir amb 12 anys.
ResponEliminaPrimer de tot felicitats pels 7 anys, després... Què et passa aquest any amb els aniversaris?! No pares de demanar que t’expliquem coses! I el pitjor de tot es que la gent et fa cas! Algun dia de la setmana vinent hauré de publicar el post sobre el llibre que em va suposar un punt d’inflexió, però crec que no serà cap sorpresa.
ResponEliminaPS: Ja es el segon aniversari consecutiu que celebres sense haver llegit cap Pratchett, si arriba el tercer i no hi has posat remei...
Sí que hi ha un llibre que m'ha canviat. Un llibre i un autor que us el sabeu de memòria, perquè us n'he parlat mil vegades: Pedrolo i els seus Apòcrifs.
ResponEliminaMalgrat tot, no crec que fos amb Pedrolo, que jo també vaig començar un bon dia a caminar pel carrer i també a pujar les llargues escales de La Floresta llegint. Però no recordo què llegia el primer cop que vaig fer això. Però Pedrolo per a mi és més antic, que aquest costum.
Ara recordo un llibre que va ser el que em, va fer venir la idea de muntar el joc dels "Si fossis". Te'n recordes?
Va ser el llibre Mr. Gwin. D'Allessandro Baricco. En aquest llibre ell plantejava una manera d'explicar una persona sense descriure-la. Explicava com el protagonista es posava a fer-ho, observant-la molt acuradament. Però en canvi no explicava com ho posava per escrit. A mi em va venir al cap de posar-me a descriure persones que coneixia, d'aquesta manera "Si fossis" i m'ho vaig passar tant bé, que m'ho vaig emportar cap al blog.
Canviar la vida, no, però canviar punts de vista sobre les persones i les coses sí.
Uf! M'oblidava de felicitar-te per tants aniversaris i per la feina i la constància d'aquest blog, que encara que no comento gaire, vaig seguint i admiro molt perquè jo sóc incapaç de fer-ho.
EliminaM'ha fet gràcia anar-lo a buscar, XeXu.
EliminaMr. Gwyn
Gràcies a tothom per les felicitacions i la vostra participació amb la meva pregunta. En definitiva, tots els d'aquí som uns malalts de llegir i d'acumular lectures, moltes ens marquen per motius diversos, però n'hi ha algunes que sense tocar-nos tant el voraviu, ens canvien per algun motiu. Ja veig que no sóc l'únic a qui passa.
ResponEliminaAllau, els he llegit tots dos, del primer vaig gaudir-ne prou, i del segon menys del que esperava. De la Nothomb se n'és o no se n'és, no hi ha terme mig. Però podries explicar per què et van canviar?
Maurici, he recuperat el post i és exactament el que demanava. La Christie et va causar un punt d'inflexió, a partir d'ella vas recuperar la lectura, i fins avui no te l'has tret de sobre, i és que el poder de la lectura és estranyament absorbent.
McAbeu, potser és que llegeixes tant i tant que no hi ha temps que un llibre et marqui d'una manera especial i et faci canviar dinàmiques! No sé, potser cap t'ha causat grans canvis, però algun de petitet? Amb algun vas fer el salt a llegir en ebook, no?
Salvador, llegir LotR amb 12 anys... déu n'hi do, eh. Jo el vaig llegir ja de ganàpia...
Pons, era una proposta informal, home. Us demanava que m'ho expliquessis aquí, però si en vols fer un post no hi tinc cap inconvenient, és clar, llegiré amb interès com parles de Pratchett. Va, et faig una promesa, llegiré el que encara tinc a casa aquest any. No pot ser un altre aniversari sense ell.
Carme, fantàstic! Veus, és el que demanava, llibres que per algun motiu ens han impulsat a algun canvi en les nostres dinàmiques, o que fem alguna cosa especial, com en el teu cas. Era una bona idea per transportar al blog, i una de tantes i tantes vegades que ens has fet jugar amb tu. D'on et vénen les idees tant se val, el cas és que semble que mai se t'acaben!
Moltes felicitats Xexu!
ResponEliminaJo no recordo cap llibre en especial, que pugui dir "aquest sí", recordo llegir des de que en vaig aprendre, i de novel·les sí que recordo estar molt enganxada a l'Agatha Christie quan era adolescent.
Segurament m'he pres aquest "canviar la vida" massa a la valenta. ;-)
ResponEliminaSegur que hi ha hagut llibres que m'han provocat algun canvi, almenys de la meva dinàmica lectora i l'exemple del primer que vaig llegir en ebook en podria ser un sens dubte... però, et pots creure que ara no me'n recordo quin va ser?. :-P
Vaig amb retard, però moltes FELICITATS!!!!
ResponEliminaQuin llibre em va canviar la vida... Crec que molts llibres m'han ajudat a modelar la vida.
Un llibre que em va agradar moltíssim, que he llegit i rellegit molts cops:"Un Món Feliç" d'Aldous Huxley.
Encara que el llibre que m'ha canviat més la vida és el que m'han publicat ;)
Felicitats Xexu! I per molts anys més!
ResponEliminaTinc molt bons records de molts llibres, de moments en concret, de somnis i malsons, d'enamorament, plors, tristesa i odi... Però trobo que dir que alguna cosa "t'han canviat la vida" és molt fort, és una afirmació molt potent. La meva filla m'ha canviat la vida, però un llibre... A força de llegir et vas modelant d'una o altra manera, però anomenar un llibre que et canvii la vida sencera, no sé. Si n'haig de dir alguns, diré que els últims dos llibres feministes que he llegit m'han refermat en els meus ideals i m'han fet sentir més forta i segura (Una habitación propia de la V. Woolf i Teoria King Kong, de la V. Despentes).
Un altre que puc dir que em va canviar la vida va ser "Comer, adelgazar, y no volver a engordar" d'en Michel Montignac. Que ja sé que sembla una xorrada, però és l'únic llibre de dietes que he llegit i crec que vaig encertar. A més, és el que em va donar a conèixer tots els perills del sucre refinat, així que puc dir que és la base de la meva paranoia alimentària hahaha
Ets un dels meus herois blocaires, benvolgut XeXu; tu i tots aquells que, no hi fa res quant de temps estigui sense visitar la catosfera, sempre m'acabo trobant. M'encanta :)
ResponEliminaDit això i, ojo, felicitat efusivament pel feliç aniversari, et diré que canviar la vida no, però uns que recordo molt especialment són els que em van fer (sí, no va ser amb passió sinó per obligació) llegir a l'EGB: "El hombre que fue Jueves", de Chesterton, tremendo, i l'encara més tremendo "Rebelión en la granja", d'Orwell. Per posar-ne només dos.
Salutacions, XeXu!
Eii, felicitats!!
ResponEliminaEm fa il.lusió esmentar un llibre que va ser important per mi: "Alta fidelitat" de Nick Hornby. Perquè em va agradar molt. I el vaig veure la primera nit amb la meva parella a la seva habitació. Li havia agradat molt. Era un senyal? Doncs vaig fer que fos un senyal. :))
Visca els llibres!!
Botika, sembla que l'Agatha Christie ha canviat la vida a més d'un. Ni que sigui que ha fomentat l'afició a la lectura, ja fa el seu fet.
ResponEliminaMcAbeu, mai parlo de coses tan transcendentals, em referia precisament a això, a hàbits lectors, a maneres d'entendre la lectura, el que sigui. Alguna modificació de comportament per una lectura. No és això canviar la vida, d'alguna manera? Jo trobo que començar a llegir mentre vaig caminant és un bon canvi!
Jomateixa, tu fas trampes! És clar, els llibres que has escrit tu te l'han canviada molt, per la voràgine que has assumit després. Però parlava bàsicament de lectures realitzades. 'Un món feliç' és una lectura obligatòria i especial, tot i que jo el vaig trobar una mica passat de moda, cosa que no és d'estranyar, ja que s'apropa als 100 anys. Però les idees que exposa són encara dignes de molta reflexió.
Roselles, us ho agafeu tot molt a la valenta, eh? Dic un llibre que t'ha canviat la vida, però en realitat vull dir que t'ha canviat els hàbits lectors, els costums, o la manera de fer alguna cosa, com el que explicava en el post. És evident que ta filla t'haurà canviat la vida més que un llibre, però no anàvem a aquest nivell. Després dius exemples que quadren força amb el que demanava, tot i que en citis un de dietes miraculoses. Mentre siguis conscient que el que t'ha ficat el cap el llibre aquest és una paranoia, no et renyaré. Després tu fes cas a qui vulguis, però sigues-ne conscient!
Ferran, algun dia no hi serem, però de moment aquí seguim. Tot té un temps, i per mi encara no ha passat, però tot arribarà. No he llegit els llibres que dius, encara que el d'Orwell l'he vist en dibuixos animats, i ja em puc imaginar de què va. Algun dia l'he de llegir, la veritat. Orwell no escrivia res perquè sí, oi?
Gemma Sara, m'agrada la teva història! Un llibre especial, sens dubte. Estic segur que jo també me l'hagués pres com un senyal. I et diré que el llibre fa anys que espera torn a la lleixa dels pendents. Sé que l'hauria de llegir, però li passen tots per davant. Algun dia serà...
Arribo tard, company, però moltes felicitats i que sigui per molts anys més.
ResponEliminaEl llibre que em va canviar l'existència? Crec que va ser La clau de vidre, del Hammett, quan tenia 14 anys. Ja no vaig abandonar la novel·la negra mai més...