Autors: Pere Calders i Agustín Comotto
Editorial, any: Nørdica, 2017
Gènere: Relats
Número de pàgines: 168Llegit en: Català
Llegir Calders hauria de ser obligat, i reconec que jo vaig començar tard, però de tant en tant vaig fent feina amb la seva bibliografia. Però quan vas a una llibreria i ensopegues un recull nou, il·lustrat de manera preciosa, no pots fer altra cosa que portar-lo a casa, encara que molts dels relats ja els hagis llegit. En aquest volum curtet s'inclouen contes de 'Cròniques de la veritat oculta' i 'Invasió subtil i altres contes', que ja he llegit, i també de 'Tot s'aprofita' i 'De teves a meves'. En tots ells recuperarem el seu realisme màgic, la seva quotidianitat tacada de surrealisme, aquesta ironia tan mesurada i un llenguatge completament planer i accessible que ens el fa sentir tan proper, que ajuda a relaxar-se i a gaudir de la lectura. Si a més trobem il·lustracions tan detallades com les d'Agustín Comotto, que ajuden a visualitzar els contes amb imatges, la combinació és d'un bon rotllo que s'encomana.
El gruix dels relats vénen de 'Cròniques de la veritat oculta', però he de dir que els tenia molt oblidats i que m'ha agradat tornar-los a llegir. També hi ha molts micro-relats que vénen de 'De teves a meves', aquests no els coneixia. Calders és un mestre, la naturalitat, la senzillesa, però sobretot la ironia amb què explica qualsevol situació aparentment normal, tot i que s'acaba demostrant que no ho és, és senzillament fantàstica. Busca el somriure i la sorpresa i ens estalvia les reflexions profundes i el llenguatge carregat. Això i la llargada molt mesurada dels contes fa que sigui molt fàcil i agradable llegir-lo. En aquest cas, a més, per si no fossin prou visuals les seves paraules, comptem amb il·lustracions de luxe que ens ajuden encara més a entrar en les històries.
Per mi Calders no caduca. Alguna cosa fa que puguis llegir els seus relats ara, després de moltes dècades, i no els notis desfasats. Per triar-ne alguns de molt destacables, que potser els més experts en l'autor recordaran, podria citar 'Coses de la providència', 'Una curiositat americana' (mooolt hilarant), 'Invasió subtil' o 'La legió estrangera', però tot el recull fa bo de llegir i el llegeixes d'una revolada. Els que hagin llegit Pere Calders ja saben que s'hi trobaran, i si no, gairebé és millor anar a buscar els llibres originals. Però aquest volum és ideal per refrescar la memòria i prendre una petita dosi de l'autor, que es posa molt bé. I per les il·lustracions ja s'ho val.
Valoració: @@@
4 Comentaris
No puc afegir gaire cosa més, estic ben d'acord amb tot el que dius al post. Ja saps que sóc un fan dels relats de Calders, aquesta barreja (tan marca de la casa) d'ironia amb tocs surrealistes em va enganxar ja fa molt de temps i encara no m'ha deixat anar.
ResponEliminaEstà molt bé que encara es vagin publicant noves edicions dels seus contes.
D'un mestre com calders, de qui els relats no sembla que caduquin, se n'aniran reeditant les obres al llarg del temps, segur. Ja sabia jo que t'agradaria la ressenya, i que estaríem d'acord, tu que n'ets tot un expert, i jo que sóc l'aprenent, perquè he començat tard a llegir-lo, però encara no he trobat cap altre contista que m'ho faci passat tan bé amb literatura curta. Potser n'he trobat que escriuen millor, o que basteixen molt bones històries, però aquesta mena de somriure ximple amb el que llegeixes Calders és inigualable.
EliminaAquest any he llegit uns quants llibres de relats, i aquest em sembla una bona recomanació, així que l'anoto per alternar-lo amb altres pendents.
ResponEliminaJo també estic llegint molts relats darrerament, sembla que es porta molt, molts autors de per aquí es dediquen a quest gènere, i és el que ens estan venent com a bo, així que ens ho emportem a casa. Calders no és moda, és un mestre difícilment imitable.
Elimina