Editorial, any: La Magrana, 2014
Títol original, idioma, any: Skuggasund, islandès, 2013
Gènere: Novel·la negra
Traductor: Maria Llopis
Número de pàgines: 319
Llegit en: Català
Un ancià de molta edat apareix mort a casa seva. La seva veïna fa dies que no el veu i avisa la policia. Sembla que ha mort plàcidament al seu llit, però l'autòpsia revela que el van ofegar, probablement amb un coixí. Qui podia voler mal a un home tan indefens? A casa seva guardava retalls de diari de l'assassinat d'una noia l'any 1944, durant la Segona Guerra Mundial, un crim que mai no va acabar de resoldre's. Això interessarà en Konrað, un policia retirat que donarà un cop de mà per esclarir què ha passat amb el vell, i qui sap si també amb l'assassinat d'aquella noia de fa tants anys. La família d'en Konrað es va veure tangencialment involucrada en aquell crim, per això encara manté una estranya atracció en ell. Així doncs, ens mourem entre dos plans temporals, la investigació que va tenir lloc durant la Guerra, i l'actualitat, i anirem coneixent els detalls de dos crims que fa tota la pinta que estan íntimament lligats.
Amb aquest llibre acabo les obres d'aquest autor islandès que han estat traduïdes al català, i em sap greu perquè gaudeixo força de la seva lectura. En aquesta ocasió no trobarem el seu inspector Erlendur Sveinsson, és un llibre independent de la saga, però sí que trobarem la seva clàssica investigació pausada, les seves converses i interrogatoris respectuosos, els lligams forts amb el passat i l'herència, i aquests paisatges islandesos que tant em fascinen. Els dos plans temporals es van alternant en cada capítol, no de manera consecutiva, sinó a mesura que va apareixent la informació, per complementar-se i no avançar esdeveniments. La trama és notable, encara que algun cop ens perdrem en el temps. També em sembla una mica inversemblant que el pes de la investigació actual el porta íntegrament un policia judicial retirat. Va informant al cos, però els responsables de la investigació en realitat no mouen ni un dit, o això sembla. Per ser que es tracta d'un cas d'assassinat... Però bé, tant és perquè en Konrað ens caurà bé, és clar.
Potser costa una mica acostumar-se a aquest estil tan reposat i a aquestes investigacions consistents en parlar, parlar i parlar, però un cop ja coneixes la manera de fer d'aquest autor li acabes trobant el gust. No és només una novel·la negra, les històries que envolten els crims estan bastides d'una bona qualitat literària i estan molt ben trenades. Penso que val la pena llegir-lo amb mirada ampla. En aquest cas pensava que trobaria a faltar l'inspector Erlendur, però no ha estat així, és un bon llibre, i no hauria passat res perquè ell hi fos, penso que hauria estat perfectament compatible. I res, ara tocarà esperar a veure si algú reprèn les traduccions d'aquest autor que per mi és clarament superior a d'altres nòrdics que no paren de treure títols que s'anuncien a bombo i plateret. Esperarem pacientment, com ho faria un bon islandès.
Valoració: @@@ i mitja
7 Comentaris
A mi és el que menys m'ha agradat de tots els que he llegit d'ell. Va ser el primer que vaig llegir i sort que vaig donar una segona oportunitat a l'autor, per què el cert és que m'agrada força.
ResponEliminaEn el meu cas, quan llegeixo novel·la negra hi busco una mica més d'acció que la que sembla que ofereix aquest autor. Ja saps que enguany vull "estrenar-me" amb els autors nòrdics. De moment (i seguint les teves recomanacions), ja he provat un Nesbo que m'ha agradat força i en tinc previst aviat un de Mankell. Després decidiré si em quedo amb l'inspector Wallander o amb el comissari Hole.
ResponEliminaHola. A mi m'agrada molt la novel·la negra nòrdica, la trobe molt interessant. Ara estic llegint "L'art de l'assassí" de Mari Jungstedt.
ResponEliminaL'autor ja l'he tastat i no em va agradar gaire, el llibre era Bettý i no el vaig acabar. És justament per això que dius, que és molt reposat, però és un reposat nòrdic, que només he aguantat excepcionalment.
ResponEliminaFa molt temps que no llegeixo novel·la negra nòrdica, potser des que vaig llegir aquest precisament. Tinc pendent llegir La dona de verd, que m'ha dit que és el millor d'ell, des de fa un munt de temps, potser comença a ser hora de donar-li prioritat.
ResponEliminaCaram, quin èxit de comentaris té el meu amic Indridason. Ja m'agrada que l'hagueu llegit, així en podem parlar. Tot i que no sé si el llegiré massa més si no el tradueixen al català... Gràcies per comentar.
ResponEliminaBruixeta, penso que és un autor al que costa acostumar-se. Tot és molt pausat, sempre hi ha una història de molt temps enrere que es barreja amb el present. Té una manera especial d'explicar les coses, i quan hi entres agrada molt més. Pensa que el primer que jo vaig llegir és 'La dona de verd', que és el títol més famós, i em va deixar una mica indiferent. Però hi vaig tornar, i mica en mica m'hi vaig enganxar. Aquest de les Ombres no ha de ser massa diferent al de la dona de verd, però compta molt quan l'has llegit.
McAbeu, són tan diferents en Hole i en Wallander! Pensa que de Nesbo només n'he llegit un, però les diferències són molt clares. De Mankells ja ne porto 5, tots de Wallander, i aquest any toca tornar-hi, m'hi vaig comprometre amb els propòsits lectors de principi d'any!
Benja, benvingut al blog. Jo vaig llegir unes quantes autores quan hi va haver-hi el boom. De la Jungstedt vaig llegir els dos primers, pintava millor que altres autores, però també me'n vaig cansar. No sé si hi tornaré mai.
Roselles, no insistiré perquè cadascú té els seus gustos lectors, i serà per llibres per llegir, però com li deia a la Bruixeta, a mi el primer tampoc em va entusiasmar. Penso que li has de trobar el punt, i quan entres a la seva manera d'explicar les coses agrada més. Però si ja la premissa no t'atreu, a una altra cosa. Reconec que jo hi vaig insistir només perquè és islandès...
Botika, 'La dona de verd' és el primer que vaig llegir, i no em va dir massa res, i això que hi vaig posar molta voluntat. Estava bé, i prou. Però estic segur, convençudíssim, que si el llegís ara, després d'adaptar-me a la manera d'escriure de l'autor, m'agradaria molt més. S'hi ha d'anar entrant a poc a poc.
N'he llegit algun de l'autor, i veig queaquest el puntues força bé.
ResponElimina