Autor: Arnaldur Indriðason
Editorial, any: La Magrana, 2014
Títol original, idioma, any: Skuggasund, islandès, 2013
Gènere: Novel·la negra
Traductor: Maria Llopis
Número de pàgines: 319
Llegit en: Català

Un ancià de molta edat apareix mort a casa seva. La seva veïna fa dies que no el veu i avisa la policia. Sembla que ha mort plàcidament al seu llit, però l'autòpsia revela que el van ofegar, probablement amb un coixí. Qui podia voler mal a un home tan indefens? A casa seva guardava retalls de diari de l'assassinat d'una noia l'any 1944, durant la Segona Guerra Mundial, un crim que mai no va acabar de resoldre's. Això interessarà en Konrað, un policia retirat que donarà un cop de mà per esclarir què ha passat amb el vell, i qui sap si també amb l'assassinat d'aquella noia de fa tants anys. La família d'en Konrað es va veure tangencialment involucrada en aquell crim, per això encara manté una estranya atracció en ell. Així doncs, ens mourem entre dos plans temporals, la investigació que va tenir lloc durant la Guerra, i l'actualitat, i anirem coneixent els detalls de dos crims que fa tota la pinta que estan íntimament lligats.

Amb aquest llibre acabo les obres d'aquest autor islandès que han estat traduïdes al català, i em sap greu perquè gaudeixo força de la seva lectura. En aquesta ocasió no trobarem el seu inspector Erlendur Sveinsson, és un llibre independent de la saga, però sí que trobarem la seva clàssica investigació pausada, les seves converses i interrogatoris respectuosos, els lligams forts amb el passat i l'herència, i aquests paisatges islandesos que tant em fascinen. Els dos plans temporals es van alternant en cada capítol, no de manera consecutiva, sinó a mesura que va apareixent la informació, per complementar-se i no avançar esdeveniments. La trama és notable, encara que algun cop ens perdrem en el temps. També em sembla una mica inversemblant que el pes de la investigació actual el porta íntegrament un policia judicial retirat. Va informant al cos, però els responsables de la investigació en realitat no mouen ni un dit, o això sembla. Per ser que es tracta d'un cas d'assassinat... Però bé, tant és perquè en Konrað ens caurà bé, és clar. 

Potser costa una mica acostumar-se a aquest estil tan reposat i a aquestes investigacions consistents en parlar, parlar i parlar, però un cop ja coneixes la manera de fer d'aquest autor li acabes trobant el gust. No és només una novel·la negra, les històries que envolten els crims estan bastides d'una bona qualitat literària i estan molt ben trenades. Penso que val la pena llegir-lo amb mirada ampla. En aquest cas pensava que trobaria a faltar l'inspector Erlendur, però no ha estat així, és un bon llibre, i no hauria passat res perquè ell hi fos, penso que hauria estat perfectament compatible. I res, ara tocarà esperar a veure si algú reprèn les traduccions d'aquest autor que per mi és clarament superior a d'altres nòrdics que no paren de treure títols que s'anuncien a bombo i plateret. Esperarem pacientment, com ho faria un bon islandès. 

Valoració: @@@ i mitja