Autora: Eva Baltasar
Editorial, any: Club Editor, 2018
Gènere: Narrativa
Número de pàgines: 187
Llegit en: Català

La protagonista de Permagel no està gaire centrada. Com la terra dels pols que no es desglaça mai, és pràcticament impossible travessar la gruixuda capa de protecció de la que s'ha envoltat. Va estudiar Belles Arts però no s'hi ha dedicat i només li agrada la lectura i estar aïllada del món. I el sexe, és clar. El sexe li agrada molt. Ja de ben joveneta va saber que era lesbiana i des de llavors ha viscut tot tipus d'experiències, fins i tot l'amor a trucat a la seva porta, però ella no l'ha deixat entrar. Només és capaç de pensar en la mort. Ha decidit que se suïcidarà, però no sap encara com, ni quan. La seva vida és un garbuix i vol acabar amb ella, s'auto-castiga tan com pot i no entén el món que l'envolta. Tot i així, la providència és capritxosa, i si ella no té intenció de cuidar d'ella mateixa, la pròpia vida s'entossudeix a no deixar-la anar.

La història de la protagonista sense nom de Permagel està explicada a retalls i a capítols curts. Anem fent salts a través de moments importants de la seva vida que expliquen com és ella, encara que el moment vital que viu en el present només el coneixerem al final. L'escriptura sembla a raig, deixant anar tot el que li passa pel cap, sense filtres de cap mena, amb la qual cosa aborda temes diversos sense censura i parlant-ne amb naturalitat. Com a exemples més importants, la mort i el sexe lèsbic s'emporten bona part del text, però també hi tenen cabuda la maternitat, l'adolescència o les relacions familiars entre molts altres. Però que sembli escopit a raig no vol dir que no estigui escrit amb un llenguatge molt cuidat, ple de metàfores i tota mena de figures literàries, poètic. Com que no té filtres, s'ha de llegir amb la ment una mica oberta, però si no som fàcils d'escandalitzar passa ràpidament i es pot llegir gairebé d'una tirada.

Tenia molta reticència amb aquest llibre perquè n'he llegit crítiques molt positives, però coneixent les temàtiques que tracta pensava que no aconseguiria interessar-me i no volia ser jo el que en parlés malament. Per sort, la sensació que m'ha deixat és majoritàriament bona, una grata sorpresa. Està molt ben escrit i és àgil de llegir, tot i que el que explica no és fàcil ni agradable. Tampoc no té una trama clara i canònica, però això no impedeix construir-te el personatge i que t'atrapi el que vas coneixent. Tot plegat superava les meves expectatives, però mentre arribava al final em preguntava si voldria llegir més llibres d'aquesta autora, i no ho tenia clar. Però un cop enllestit, l'edició t'informa que aquest volum és només el primer d'una trilogia, i penso que sí, que val la pena saber com continua, tant per com acaba aquest, com perquè penso que l'autora s'ho val.

Valoració: @@@ i mitja