Autora: Gemma Barberan
Editorial, any: Proxima (autoedició), 2018
Gènere: Relats
Número de pàgines: 109
Llegit en: Català

El llibre que ressenyo és una miqueta especial. És molt curtet però consta de tres parts, la primera de les quals conté micro-contes curts d'imaginació variable, segons la terminologia de la mateixa autora. Històries que són en molts casos reflexions o que fan reflexionar, amb finals inesperats i on la filosofia i la mitologia hi juguen sempre un paper important. La segona part són retalls autobiogràfics, alguns ja publicats en el blog de l'autora i d'altres inèdits, tots ells moments que van marcar la seva vida, com ara el naixement de la seva filla Sara. Aquí la filosofia també hi juga un paper. Finalment, una darrera part que és un recull de frases de la Sara i converses familiars que són d'allò més entranyables. Aquest és el primer llibre en solitari de la Gamma Barberan, que a la catosfera coneixem amb el nom de Gemma Sara.

Aquesta no serà una ressenya com les habituals però sí que diré unes quantes coses sobre el llibre. La majoria de relats o vivències són de format curt, gairebé posts. Estan molt ben escrits i exposats, cosa que no és cap novetat pels que seguim el blog 'Truquem al Gegant del Pi?'. Els relats són imaginatius, tot i que algun em sembla que no l'he acabat d'entendre. Però he de dir que a mi em costa llegir en paper el que trobo en els blogs. Per mi són dues parts molt diferenciades del meu entreteniment: llibres i blogs. Així com no vull trobar posts llarguíssims i bíblics, tampoc no vull trobar un blog quan llegeixo un llibre. Manies que té un. Vull dir amb això que no m'ha agradat? No. És agradable de llegir i algunes històries ja les coneixia. Alhora podem conèixer també una vessant més creativa de la Gemma, però em cal una mica més, relats més treballats, més bastits i amb més context. El que trobem en aquest recull són embrions d'històries que podrien créixer i esdevenir bons relats, i com que té una bona lletra, no dubto que pot aconseguir escriure aquests bons relats. Per això espero que no deixi d'escriure, que s'hi dediqui amb ganes, perquè d'aquí en poden sortir coses més grans, segur que sí.