Editorial, any: La Butxaca, 2016 (tretzena edició)
Títol original, idioma, any: Animal Farm, anglès, 1945
Gènere: Distòpia
Traductora: Marc Rubió
Número de pàgines: 140
Llegit en: Català
A la granja dels Jones els animals estan tips de ser esclaus i que els maltractin a canvi de res. El porc més ancià, en Major, un dia té un somni i reuneix tots els animals de la granja per explicar-los-el. Es rebel·laran contra l'home, prendran el control del mas i viuran autònomament del seu treball, en comunitat i amb igualtat. En Major no trigarà a morir, però els seus deixebles Napoleó i Snowball continuaran la seva obra i els animals del Mas Pairal prendran el control, faran fora els humans i el nou Mas dels Animals serà tal com somien. Tots els animals són iguals, aquest és un dels principals manaments que tenen, però de seguida es veurà que alguns són més iguals que d'altres. Els porcs cada cop manen més i modifiquen la realitat i els records de la resta d'habitants del mas, que malgrat tot hi confien. Aviat descobriran que el poder corromp, i que ni tan sols els animals se'n salven.
Quan pensem en Orwell és fàcil que ens vingui al cap el 1984, però aquest llibre és tant o més esfereïdor que aquell i té algunes peculiaritats que fins i tot fan que el superi. Els protagonistes són animals, però de seguida hi reconeixerem comportaments humans, manipulació de la informació i de l'opinió, la set de poder, els vicis... L'autor la va concebre com una sàtira de l'estalinisme i es val d'una distòpia comandada per animals per mostrar-nos les bones intencions inicials i com es corrompen fins a quedar-se com estaven abans. És un text curt i punyent i amb marcat caràcter crític. Si ve a '1984' l'escriptura de l'autor em va semblar feixuga, aquí és molt més directa i s'estalvia qualsevol tipus de palla. Per això es llegeix ràpidament i amb una esgarrifança perpètua, no surts d'una situació dolorosa que ja estàs a la següent.
N'havia vist l'adaptació en dibuixos animats i per això recordava força de què anava, però m'ha agradat molt llegir-lo i refrescar els detalls. La veritat és que si '1984' és de lectura obligatòria pel que explica, aquest llibre no m'ha semblat menys, al contrari. És el viatge més bèstia possible a la condició humana, un cop de puny constant a la boca de l'estómac. I un cop més, un llibre que passa dels 70 anys i que és molt fàcil d'extrapolar a la situació actual que vivim. Si no l'heu llegit ja, no el deixeu passar, és curtet i no us traurà massa temps. Val la pena.
Quan pensem en Orwell és fàcil que ens vingui al cap el 1984, però aquest llibre és tant o més esfereïdor que aquell i té algunes peculiaritats que fins i tot fan que el superi. Els protagonistes són animals, però de seguida hi reconeixerem comportaments humans, manipulació de la informació i de l'opinió, la set de poder, els vicis... L'autor la va concebre com una sàtira de l'estalinisme i es val d'una distòpia comandada per animals per mostrar-nos les bones intencions inicials i com es corrompen fins a quedar-se com estaven abans. És un text curt i punyent i amb marcat caràcter crític. Si ve a '1984' l'escriptura de l'autor em va semblar feixuga, aquí és molt més directa i s'estalvia qualsevol tipus de palla. Per això es llegeix ràpidament i amb una esgarrifança perpètua, no surts d'una situació dolorosa que ja estàs a la següent.
N'havia vist l'adaptació en dibuixos animats i per això recordava força de què anava, però m'ha agradat molt llegir-lo i refrescar els detalls. La veritat és que si '1984' és de lectura obligatòria pel que explica, aquest llibre no m'ha semblat menys, al contrari. És el viatge més bèstia possible a la condició humana, un cop de puny constant a la boca de l'estómac. I un cop més, un llibre que passa dels 70 anys i que és molt fàcil d'extrapolar a la situació actual que vivim. Si no l'heu llegit ja, no el deixeu passar, és curtet i no us traurà massa temps. Val la pena.
Valoració: @@@@
6 Comentaris
Per casa els pars deu rondar l'edició en còmic que va ser el llibre de sant jordi d'algun any quan era petita. Certament és molt bèstia!
ResponEliminaQuina casualitat, fa poques setmanes he llegit "Homenatge a Catalunya" d'Orwell. Són, però, dos llibres que no tenen res a veure. Aquell és un relat autobiogràfic i, per tant, ben real.
ResponElimina"La rebel·lió..." el vaig llegir ja fa un bon grapat d'anys, tants que potser és hora de fer-ne una relectura... i de "1984" també.
N'he sentit a parlar molt i no l'he llegit, encara que em sembla que és dels imprescindibles. Aquest sí que l'hauré d'anotar, a veure si li puc fer un forat.
ResponEliminaSi 1984 em sembla imprescindible, aquest ho sembla també, el tinc a la llista de llibres pendents, segur que trobaré alguna edició en alguna llibreria de segona mà.
ResponEliminaés un dels que sempre penso que vull llegir i mai faig el pas. Ara m'has fet venir ganes!
ResponEliminaFeia temps que tenia ganes de llegir aquest llibre, però no m'esperava que m'agradaria tant. Ha estat una bona revelació, diria que és el que més m'ha agradat de l'autor i el trobo molt recomanable. 1984 també, és clar, però aquest va més de cara a barraca i esgarrifa. Moltes gràcies per comentar.
ResponEliminarits, és molt bèstia, però alhora molt recomanable i no deixa gens indiferent, ens parla d'animals, però la condició humana que exposa és de la pitjor classe. Ens posa un mirall a davant, i el que hi veiem és terrible.
McAbeu, com tu dius, 'Homenatge a Catalunya' és una altra història. Com a testimoni és molt interessant, i té punts molt bons, però res a veure. En canvi els altres són, penso, de lectura obligatòria, així que sí, t'animo a fer-ne una relectura aviat, segur que no te'n penediràs.
Jomateixa, aquest te'l llegeixes en una tarda tu, i et garanteixo que no et deixa indiferent. Tant de moda que estan les fake news, sembla que els animals ja les coneixien fa molt temps!
Botika, segur que el trobes, no crec que sigui difícil trobar-lo. De 1984 sempre he dit que no em sembla un llibre especialment ben escrit, però que és necessari llegir-lo pel que explica: és imprescindible. D'aquest no m'ho pensava fins que l'he llegit, ara també ho penso, i a més és molt més directe i no s'està per ximpleries.
Eli, jo feia molt temps que en tenia ganes, però no hi acabava de posar remei. Ara que l'he llegit, no sé com he pogut trigar tant!