Editorial, any: Harper Collins, 2003 (publicat per primer cop el 1939
Gènere: Novel·la negra
Número de pàgines: 250
Llegit en: Anglès
Deu estranys es dirigeixen cap a un allotjament de luxe situat en una illa a una milla de la costa a la que només s'hi pot arribar en barca. A tots ells els ha arribat una invitació apel·lant a una antiga coneixença amb l'amfitrió U. N. Owen o amb algú proper. Res els fa sospitar que hi ha gat amagat fins que estan tots junts però el tal Owen no apareix per enlloc. La mateixa nit d'arribar, mentre sopen, salta una estranya gravació que recita un crim que van cometre cadascun d'ells i que la justícia no va ser capaç de condemnar. La gravació els adverteix que pagaran finalment pel que van fer. Al principi no s'ho prenen seriosament, però efectivament comencen a caure l'un darrere l'altre. A l'illa no hi ha ningú més, per tant l'assassí ha de ser un d'ells, i això encara fa més por. Com s'ho faran per sortir-se'n? Estan tots en mans d'un maníac, però qui de tots ells és?
Com la mateixa autora adverteix abans de començar l'obra, aquest llibre conté una dificultat afegida per no aixecar la llebre abans d'hora i aconseguir que no siguem capaços d'endevinar, com és habitual, qui és el culpable. A fe que se'n surt sorprenentment bé. Aquesta és una de les històries més clàssiques d'Agatha Christie que aquí es va traduir com a 'Deu negrets' per una cançó infantil que va enrere i cada cop n'hi ha menys. En realitat, a la versió original eren soldadets. Tots els personatges són de casa bona però tenen secrets a amagar. Com sempre, ens hi trobarem molts esdeveniments que no sabem com poden haver passat, l'assassí és molt metòdic i clava tots els temps i escenaris. Com sempre també, anirem sospitant d'un o altre a voluntat de la Christie, que es divertia prenent-nos el pèl i ho aconseguia sense problemes. Té molt mèrit jugar amb uns paràmetres tan acotats i sortir airosa.
No sé si és perquè l'he llegit en versió original, però potser aquest és el llibre d'Agatha Christie que més m'ha agradat. He de dir que les traduccions de la mítica col·lecció del Molino són execrables i el llenguatge tan quico que fan servir tiren enrere a qualsevol. En anglès no ho he notat tant, segurament perquè no tinc prou nivell, però m'he pogut centrar en la història i és molt bona, misteriosa i intrigant. Una trama que segur que té moltíssimes versions més modernes i si no les hauria de tenir. L'escenari i el plantejament són molt originals i estan molt ben resolts, encara que, com sempre, l'autora hi posi una mica d'inversemblança, que si no no seria ella. L'he llegit més a poc a poc del que es mereix per l'idioma, però ho he passat bé llegint-lo i això és el que compta. Quina imaginació tenia aquesta dona!
Valoració: @@@@
9 Comentaris
Anys enrere vaig llegir un fotimer de llibres de la senyora Christie i aquest, que jo recordi, per mi va ser el millor. Intrigant, inquietant, sorprenent... Una obra mestra del gènere!
ResponEliminaJuntament amb "L'assassinat a l'Orient Express" és un dels seus llibres de mecanisme més perfecte i original. Potser per això no convida a la relectura, perquè és inoblidable. Afortunadament va escriure un fotimer de novel·les, la majoria molt entretingudes.
ResponEliminaNo puc comparar perquè de l'Agatha Christie només he llegit aquest, però coincideixo en que el vaig trobar força bo. Suposo que m'esperava quelcom més senzillet.
ResponEliminaEm sembla que et copiaré i em faré un auto-mini-repte de llegir quelcom en anglès.
La majoria dels que he llegit de l'Agatha Christie són de la col·lecció el Molino i els vaig llegir fa una pila d'anys. No tinc tant nivell d'anglès com per llegir-ne un, així que en cas que hi torni buscaré si és possible alguna traducció més moderna.
ResponEliminaD'aquest en concret guardo bon record, i també d'altres com La casa torcida o el de l'Orient Express.
Vaig veure la peli que per ser antiga està força bé. Vaig tenir la meva època de llegir a l'Agatha però ja se m'ha passat.
ResponEliminaDame Agatha mai no passa de moda.
EliminaQui no ha llegit la dama del crim? I a més aquest és un dels més clàssics, normal que uns quants us hagueu animat a comentar. Gràcies per fer-ho!
ResponEliminaMaurici, diria que dels 6 que he llegit, tots ressenyats aquí, és molt probable que aquest sigui el millor. És molt fosc i més inquietant perquè passen coses realment inexplicables i està molt ben resolt.
Allau, em sembla que les més conegudes ja les tinc llegides, i no totes m'han convençut, però en gran part em sembla que és per la mala edició del Molino. Potser si he de llegir algun altre títol triaré tornar-hi en anglès, a veure si així quedo més convençut.
Roselles, el repte és molt mini, perquè m'he marcat almenys un llibre a l'any en anglès, que tampoc és tant, oi? Penso que a la pràctica deuen ser uns dos a l'any més o menys, i perquè em costa i vaig força lent, perquè penso que val la pena l'esforç.
Botika, l'anglès és un problema, és clar. Però és que l'edició del Molino és tan dolenta... la traducció fa mal, la lletra és minúscula, el format de nyigui-nyogui... ho té tot! Em consta que hi ha col·leccions en català també, potser podries mirar-te-les. Aquest de 'La casa torcida' no l'he llegit, i com que també em sona que té certa anomenada, pot ser que sigui el proper que llegeixi, quan em torni a venir de gust.
Pons, no em sorprèn que t'hagi passat, jo en llegeixo algun de tant en tant i passa bé. D'aquest llibre en concret en podrien fer una pel·li de por actual i penso que tindria èxit. M'estranya que no hagin fet un remake...
There is noticeably a bundle to learn about this. I assume you made certain nice points in options also. online casino gambling
ResponEliminaNo saps com admiro que el llegeixis en anglès!!!
ResponEliminaJo tinc l'assassinat de Roger Aykroyd en anglès... l'he llegit en castellà com a mínim dues vegades, he vist la pel·lícula dues o tres i,tot i així no goso a llegir-lo en anglès, sóc una cagada.