Autora: Agatha Christie
Editorial, any: Harper Collins, 2003 (publicat per primer cop el 1939
Gènere: Novel·la negra
Número de pàgines: 250
Llegit en: Anglès

Deu estranys es dirigeixen cap a un allotjament de luxe situat en una illa a una milla de la costa a la que només s'hi pot arribar en barca. A tots ells els ha arribat una invitació apel·lant a una antiga coneixença amb l'amfitrió U. N. Owen o amb algú proper. Res els fa sospitar que hi ha gat amagat fins que estan tots junts però el tal Owen no apareix per enlloc. La mateixa nit d'arribar, mentre sopen, salta una estranya gravació que recita un crim que van cometre cadascun d'ells i que la justícia no va ser capaç de condemnar. La gravació els adverteix que pagaran finalment pel que van fer. Al principi no s'ho prenen seriosament, però efectivament comencen a caure l'un darrere l'altre. A l'illa no hi ha ningú més, per tant l'assassí ha de ser un d'ells, i això encara fa més por. Com s'ho faran per sortir-se'n? Estan tots en mans d'un maníac, però qui de tots ells és?

Com la mateixa autora adverteix abans de començar l'obra, aquest llibre conté una dificultat afegida per no aixecar la llebre abans d'hora i aconseguir que no siguem capaços d'endevinar, com és habitual, qui és el culpable. A fe que se'n surt sorprenentment bé. Aquesta és una de les històries més clàssiques d'Agatha Christie que aquí es va traduir com a 'Deu negrets' per una cançó infantil que va enrere i cada cop n'hi ha menys. En realitat, a la versió original eren soldadets. Tots els personatges són de casa bona però tenen secrets a amagar. Com sempre, ens hi trobarem molts esdeveniments que no sabem com poden haver passat, l'assassí és molt metòdic i clava tots els temps i escenaris. Com sempre també, anirem sospitant d'un o altre a voluntat de la Christie, que es divertia prenent-nos el pèl i ho aconseguia sense problemes. Té molt mèrit jugar amb uns paràmetres tan acotats i sortir airosa. 

No sé si és perquè l'he llegit en versió original, però potser aquest és el llibre d'Agatha Christie que més m'ha agradat. He de dir que les traduccions de la mítica col·lecció del Molino són execrables i el llenguatge tan quico que fan servir tiren enrere a qualsevol. En anglès no ho he notat tant, segurament perquè no tinc prou nivell, però m'he pogut centrar en la història i és molt bona, misteriosa i intrigant. Una trama que segur que té moltíssimes versions més modernes i si no les hauria de tenir. L'escenari i el plantejament són molt originals i estan molt ben resolts, encara que, com sempre, l'autora hi posi una mica d'inversemblança, que si no no seria ella. L'he llegit més a poc a poc del que es mereix per l'idioma, però ho he passat bé llegint-lo i això és el que compta. Quina imaginació tenia aquesta dona!

Valoració: @@@@