Editorial, any: Trilita Edicions, 2015
Títol original, idioma, any: Maus. A Survivors's Tale, anglès, 1986-1991
Gènere: Còmic
Traductor: Felipe Hernández
Número de pàgines: 296
Llegit en: Català
Premis: Pulitzer 1992
El pare de l'il·lustrador Art Spiegelman, Vladek Spiegelman, jueu polonès, va viure els horrors de la Segona Guerra Mundial, la persecució de la seva gent, els camps d'extermini, l'holocaust. Mogut per un agut instint de supervivència, per l'astúcia, però també per amor, va aconseguir escapar de totes les situacions compromeses que es va trobar. També ho va fer l'Anja la seva estimada i mare de l'Art, tot i que anys després es va suïcidar. Ara, en Vladek, a les acaballes de la seva vida, explicarà al seu fill la seva història perquè aquest la plasmi en un còmic. No és un home fàcil, rondinaire, garrepa en excés, i la relació que té amb la seva parella actual, la Mala, és exasperant. Quina part d'aquest caràcter li ve dels seus anys a Auschwitz o Dachau és poc clar, però escoltar i plasmar la seva sorprenent història bé val tenir una mica de paciència.
Feia molt temps que sentia curiositat per aquesta obra i finalment m'he decidit a llegir-la. La primera sorpresa, que no ho és tant per la característica iconografia que l'acompanya, és que tots els personatges són animals. Però no aleatòriament, cada ètnia o nacionalitat està representada per un tipus d'animal. Els jueus són ratolins i els alemanys són gats, valgui la metàfora. Però els polonesos no jueus són porcs, els americans gossos, els suecs cérvols, etc. Si algú es fa passar per allò que no és, porta una màscara de l'animal corresponent. Una manera molt enginyosa de presentar la història, però no per això menys seriosa ni mancada de rigor i de situacions punyents. S'hi explica l'horror, però també com es podia esquivar, de vegades. Dibuix senzill però detallat, molt gràfic. Indestriable l'esforç estètic del relat basat en fets reals, un testimoni històric que val el seu pes en or. L'autor va dibuixant tant la narració del seu pare com la situació actual i la seva relació amb ell, per això sabem com n'és de rondinaire. No se'ns estalvia res.
Gairebé mai llegeixo còmic, tot i que la meva anterior experiència amb Persèpolis de la Marjane Satrapi em va satisfer molt. El mateix puc dir d'aquest Maus, absolutament recomanable, una manera diferent i molt original d'aproximar-nos a l'horror que van generar els nazis. No deixa indiferent, és bo conèixer la història perquè no torni a repetir-se, tot i que tal i com està el món ara ja no descarto res. Una sort poder-lo llegir en català, traduït en dialecte balear, això sí. Ho fa tot molt curiós. No us enganyaré ni m'enganyaré a mi, el còmic no passarà a ser un dels meus gèneres de capçalera, però content d'haver llegit aquesta obra que recomano molt. Aviso, però, que s'ha d'estar preparat per veure l'horror de prop.
Impressió general: @@@@
8 Comentaris
Un clàssic sense discussió.
ResponEliminaEfectivamente, un clásico. Y cercano.
ResponEliminaSaludos.
No sóc gens de còmic. Fa anys que tinc Persepolis a la llista dels pendents... potser començaré per aquell i deixaré aquest que ressenyes per si l'experiència em convenç
ResponEliminaÉs un còmic absolutament genial, el recomano sempre que puc. I també és ideal per regalar i sorprendre a un lector, oi? Té una bona història, dura i emotiva. I per molt que sigui un còmic, per molt que siguin ratolins, les imatges són brutals. Em va obrir els ulls, en el sentit de que les bones històries plasmades en paper no les trobes únicament en el format clàssic de novel·la, i després d'aquesta vaig tenir una època que em vaig aficionar a les anomenades "novel·les gràfiques". Persèpolis també és molt bona, clar.
ResponEliminaNo llegeixo mai còmics, malgrat que tinc un parent que treballa en una botiga molt gran de còmics, imperdonable.
ResponEliminaFa dies que hi penso, potser em passaré per la botiga i escolliré alguna recomanació que he vist, aquest no ho crec, segurament és molt bo però m'estimo més començar per alguna cosa més lleugera.
el poc còmic que has llegit l'has triat bé! Espero que en puguis anar llegint més. Maus està molt i molt bé. Jo vaig trigar en llegir-lo perquè em feia mandra, però per sort ho vaig acabar fent...
ResponEliminaA mi sempre m'han agradat molt els còmics, però tampoc en llegeixo gaires. Aquest any he estat a punt d'apuntar-me a un club de lectura de còmic, però tenia molta feina. No ho descarto per un altre any
ResponEliminaTot i que pocs de nosaltres som lectors habituals de còmics, aquest és molt conegut i ho demostra que heu deixat força comentaris. Alguns l'heu llegit i a d'altres us interessa. Jo el recomano força, és un testimoni molt punyent i exposat d'una manera curiosa i original. Gràcies per comentar.
ResponEliminaAllau, un altre cop que, en acabar, tinc sensació d'haver pagat un deute amb la literatura.
Pitt Tristán, doncs sí, tant per clàssic com per proper, dolorosament proper i actual.
Mireia, guardo un gran record de Persèpolis, em va sorprendre molt i em va atrapar, i això que el tema, a priori, no em deia res, però val molt la pena. Tant de bo t'agradi com a mi.
Roselles, i tant, em sembla un regal excel·lent i original. De fet, jo me'l vaig fer regalar. Comparteixo tot el que dius, segur que hi ha novel·les gràfiques que no valen res, però les bones no tenen res a envejar a la literatura només escrita. Sembla mentida com, amb uns dibuixos aparentment tan senzills, es pot ser tan expressiu.
Botika, ho tens molt fàcil! Segur que el teu parent et podrà fer una bona recomanació si li demanes consell, pot ser una bona manera d'introduir-se al gènere. Encara que jo no tinc cap interès en recomanar-vos el gènere, ja que no el consumeixo gens. Però sí que puc parlar d'aquesta obra i la recomano molt. Ha de venir de gust llegir-la, això sí, perquè ja saps què hi trobaràs.
Eli, no prometo res, ja et dic, no crec pas que m'hi aficioni, però igual que de tant en tant llegeixo algun clàssic de gènere per anar omplint els buits en el meu currículum lector (per dir-ho d'alguna manera), per què no introduir també les novel·les gràfiques més clàssiques? He llegit dues de les més conegudes, segur que tu me'n podries recomanar alguna més!
Jomateixa, llegeixes molt variat, però tampoc no es pot arribar a tot. Potser algun de tant en tant, també està bé per 'canviar d'aires', però tant com apuntar-se a un club de lectura de còmic potser és exagerat!