Autora: Lucia Berlin
Editorial, any: L'Altra Editorial, 2018
Títol original, idioma, any: Evening in paradise: more stories, anglès, 1981-1999
Gènere: Relats
Traductora: Josefina Caball
Número de pàgines: 268
Llegit en: Català

Després de l'èxit sobtat i espatarrant que va tenir LAltra amb la publicació de 'Manual per a dones de fer feines', l'editorial va voler donar continuïtat a l'obra de la desconeguda Lucia Berlin amb aquest 'Un vespre al paradís'. 22 contes més, la majoria de caràcter autobiogràfic, que relaten moments, records i anècdotes de la moguda vida de l'autora, a escenaris que coneix molt bé i entorns familiars i d'amistat amb motes carències i no pocs rocs a la motxilla. Històries de contrastos, vides desestructurades barrejades amb moments feliços o entranyables. En definitiva, proves de vida, de tot allò que sabem que passa, encara que a nosaltres ens quedi allunyat i no ens hi sentim identificats.

En el seu moment vaig deixar passar el 'Manual...', però vaig mantenir la curiositat per aquesta autora i tot el que l'envoltava. Amb la publicació d'aquest segon volum dels seus contes, molt més curt, vaig decidir-me a llegir-la amb la voluntat de recuperar el primer si em convencia. Ara ja puc dir que no el llegiré. Els 22 contes són de llargada variable, alguns d'ells molt curts, i es limiten a retratar moments i anècdotes, en molts d'ells no hi passa massa res. L'estil és extremadament descriptiu, salta d'una personatge a l'altre explicant què estan fent, sense que aparentment res del que es descriu vagi enlloc. No he aconseguit connectar-me amb la seva manera d'escriure, la concentració en la lectura era inexistent, és molt probable que no hagi aconseguit captar la lluminositat, la calidesa i l'humor negre que la contraportada promet que tenen, molt pocs contes han aconseguit captar el meu interès, em sap greu dir-ho perquè tenia esperances posades en aquesta autora.

És probable que amb aquesta ressenya estigui exposant una 'opinió impopular', però no puc recomanar aquest llibre i, pel que m'han dit, el primer no difereix gaire en estil i estructura, de manera que queda descartat també. A diferència d'altres obres en les que puc endevinar què ha atrapat a altra gent, encara que a mi no m'hagi agradat, aquí em costa saber per què ha captivat a tantes persones. Això sí, es pot tractar simplement d'un problema de connexió entre l'estil de l'autora i jo, no m'ha entrat i se m'ha fet molt carregós llegir-lo, he estat temptat multitud de vegades de deixar-lo, però porto 10 anys sense abandonar un llibre i tampoc volia assenyalar aquest d'aquesta manera... Reconec, amb vergonya, que m'he saltat algunes pàgines. Per destacar algun dels contes diria 'Temps de cirerers florits', 'Un vespre al paradís' o 'Les esposes'. Poca cosa més, per mi una decepció.

Impressió general: @