Editorial, any: L'Altra Editorial, 2018
Títol original, idioma, any: Evening in paradise: more stories, anglès, 1981-1999
Gènere: Relats
Traductora: Josefina Caball
Número de pàgines: 268
Llegit en: Català
Després de l'èxit sobtat i espatarrant que va tenir LAltra amb la publicació de 'Manual per a dones de fer feines', l'editorial va voler donar continuïtat a l'obra de la desconeguda Lucia Berlin amb aquest 'Un vespre al paradís'. 22 contes més, la majoria de caràcter autobiogràfic, que relaten moments, records i anècdotes de la moguda vida de l'autora, a escenaris que coneix molt bé i entorns familiars i d'amistat amb motes carències i no pocs rocs a la motxilla. Històries de contrastos, vides desestructurades barrejades amb moments feliços o entranyables. En definitiva, proves de vida, de tot allò que sabem que passa, encara que a nosaltres ens quedi allunyat i no ens hi sentim identificats.
En el seu moment vaig deixar passar el 'Manual...', però vaig mantenir la curiositat per aquesta autora i tot el que l'envoltava. Amb la publicació d'aquest segon volum dels seus contes, molt més curt, vaig decidir-me a llegir-la amb la voluntat de recuperar el primer si em convencia. Ara ja puc dir que no el llegiré. Els 22 contes són de llargada variable, alguns d'ells molt curts, i es limiten a retratar moments i anècdotes, en molts d'ells no hi passa massa res. L'estil és extremadament descriptiu, salta d'una personatge a l'altre explicant què estan fent, sense que aparentment res del que es descriu vagi enlloc. No he aconseguit connectar-me amb la seva manera d'escriure, la concentració en la lectura era inexistent, és molt probable que no hagi aconseguit captar la lluminositat, la calidesa i l'humor negre que la contraportada promet que tenen, molt pocs contes han aconseguit captar el meu interès, em sap greu dir-ho perquè tenia esperances posades en aquesta autora.
És probable que amb aquesta ressenya estigui exposant una 'opinió impopular', però no puc recomanar aquest llibre i, pel que m'han dit, el primer no difereix gaire en estil i estructura, de manera que queda descartat també. A diferència d'altres obres en les que puc endevinar què ha atrapat a altra gent, encara que a mi no m'hagi agradat, aquí em costa saber per què ha captivat a tantes persones. Això sí, es pot tractar simplement d'un problema de connexió entre l'estil de l'autora i jo, no m'ha entrat i se m'ha fet molt carregós llegir-lo, he estat temptat multitud de vegades de deixar-lo, però porto 10 anys sense abandonar un llibre i tampoc volia assenyalar aquest d'aquesta manera... Reconec, amb vergonya, que m'he saltat algunes pàgines. Per destacar algun dels contes diria 'Temps de cirerers florits', 'Un vespre al paradís' o 'Les esposes'. Poca cosa més, per mi una decepció.
Impressió general: @
5 Comentaris
En cuanto al que citas de la autora: "Manual para mujeres de la limpieza". Normal... Es como si nos contarán chistes de hace 50 años.
ResponEliminaDe Tony Leblanc, Tip y Collins o leyeramos el libro de las "Leyes de Murphy" creyendo que es un libro actual. El libro y las leyes son del año 1949.
Todo es relativo al "American Way of Life", son sus costumbres y sus gustos, viejos o nuevos. Son cosas de mirarse al espejo y de hablar continuamente de sí mismos y de lo suyo. Leeros la letra de su Himno. Lo veréis fácilmente. Mira, esto también es actual.
Y con lo que comentas de éste tampoco es para leerlo. Gracias por ahorrarnos tiempo.
Saludos.
Tinc aquest llibre esperant a la pila de llibres per llegir, precisament perquè "Manual para mujeres de la limpieza" em va agradar moltíssim. Em sap greu que no t'hagi agradat, de fet l'estil de Lucia Berlin és molt peculiar, quan el vaig començar a llegir vaig pensar que no m'agradaria, que no aconseguiria entendre-ho però al final vaig quedar impressionada. Espero el mateix d'aquest que ressenyes.
ResponEliminaI per a gustos, colors. Ja tenim una diferència més en comú ;)
Coneixent-te i coneixent-me, descartat ;)
ResponEliminaNo l'he llegit però em sembla una crítica valenta. El darrer de Melcior Comes m'està distraient molt.
ResponEliminaEm va costar moltíssim aquest llibre, i reitero que em sap greu perquè hi havia dipositat expectatives, però no em va entrar. Què hi farem. Moltes gràcies per comentar.
ResponEliminaPitt Tristán, em sembla una anàlisi força encertada, és un llibre que ens queda molt lluny en el temps i en l'espai i que no genera l'empatia necessària com per permetre'ns entrar-hi. Bé, almenys a mi m'ha passat això, a jutjar per tota la gent a qui va agradar, potser és cosa meva, però em sembla que encertes força on és la incompatibilitat. Per descomptat, jo tampoc llegiré 'El manual...'.
Botika, si l'altre et va agradar molt, no ho dubtis, estic segur que aquest t'agradarà igual! Naturalment que podem discrepar en gustos, darrerament ja estàvem coincidint massa, hahaha! Espero que el sàpigues gaudir com jo no he sabut.
Maurici, em sabria greu que per culpa meva et perdessis una gran autora, però bé, no et falta raó, així que és probable que no t'ho sembli i tot això que t'estalvies...
Carles, valenta perquè en parlo malament? Sí, és tradició de la casa, hahaha. No m'ha entrat i no puc dir el contrari i enganyar-vos. Sobre el del Melcior Comes... en sento bones crítiques, però he de reconèixer que em fa mandrota...