Si avui ja és 2 de març és que he arribat tard a celebrar l'aniversari del blog, que ja és el novè, que per ser el meu blog secundari, no està gens malament. Aquest cop sí que volia fer post en el dia assenyalat, però les hores m'han fugit i m'ha estat impossible posar-me davant de l'ordinador. Pel que mai serà tard, ni mai serà prou, és per agrair-vos que seguiu aquí comentant i compartint les vostres lectures amb mi. Com sempre, el meu agraïment més sincer.
Si darrerament he publicat tan poc, però, no és per manca de temps, sinó per culpa del que habitualment alimenta aquest blog: els llibres. No és cap secret que hi ha llibres que se'ns creuen i no hi ha manera d'avançar. Com que sóc tossut, no vull deixar cap llibre a la meitat, així que m'esforço en acabar-los i se m'allaaarguen, se m'allaaaaarguen. I quan això passa em poso nerviós perquè se m'eternitzen i els començo a agafar mania. Aquest cop no m'ha passat amb un sol llibre, sinó amb dos de consecutius, cosa que ha engegat a rodar tota la planificació lectora del mes. Em va passar amb 'Un vespre al paradís' de la Lucia Berlin i m'està passant amb 'The man in the high castle' de Philip K. Dick, que serà una propera ressenya (no gaire bona, com podeu imaginar). Tant m'he enrocat que he decidit fer una pausa a falta de 30 pàgines pel final per llegir un llibret curt que em permeti recuperar sensacions lectores.
No m'agrada gens quedar-me encallat en un llibre i tenir sensació de no estar llegint. He de dir, per tranquil·litat de tothom, que al llit en tinc un de molt més llarg que va fent i que és molt més interessant, on vas a parar. Sort d'aquest que m'alegra una estona la lectura, però aquesta estona dura el que duro jo despert. Teniu algun de llibre d'aquests que us generen un embús i que sembla que no s'hagi d'acabar mai? Potser els oblidem ràpidament en acabar-los o abandonar-los, però si quan parlo d'això us ve algun títol al cap, si us plau, compartiu-lo perquè no el llegim els altres.
10 Comentaris
No em passa gaire això que expliques. Quan trio un llibre per llegir ho faig perquè, d'antuvi, m'interessa per algun motiu o altre i em poden agradar més o menys però, generalment, em passen bé. Evidentment, hi ha excepcions i també me n'he trobat algun que, com dius, s'encalla i acabar-lo se m'ha fet més llarg del compte. Tampoc m'agrada deixar llibres a mitges i, en el meu cas, no començo un llibre nou si primer no he acabat l'anterior, així que en aquests casos faig "l'esforç" de continuar llegint a un ritme més lent del que tocaria però segueixo endavant.
ResponEliminaM'has fet pensar quin seria l'últim llibre amb el qual m'ha passat això i el primer que m'ha vingut al cap és un de la meva llista de l'any passat. Estic parlant de "El món d'Horaci" de Vicenç Pagès Jordà segurament perquè, llegint el text de contraportada, m'esperava una cosa molt diferent de la que em vaig trobar. El fet és que la lectura se'm va fer molt pesada. He de dir que enguany li he donat una nova oportunitat a l'autor i he llegit el seu recull de contes "Exorcismes" que m'ha agradat molt més i ha aconseguit que no l'esborri definitivament de la meva llista de lectures pendents.
Canviant de tema. Seria agosarat apostar que aquest llibre "molt més llarg" que t'interessa força és un d'història on surten molts reis... i molts dracs?
I, evidentment, enhorabona pel novè aniversari d'aquest blog i que per molts anys més puguem continuar venint-hi a comentar les nostres lectures. Felicitats!!
A mi se m'encallen molts llibres! Sigui com sigui, per molts anys i motles (bones) lectures!
ResponEliminaJo sóc més expeditiu. Si el llibre no em funciona es converteix a l'acte en llibre abandonat. Anys enrere, aguantava més, però ara, amb el temps tan escàs, ja no estic per hòsties... I tant me fa qui sigui l'autor: els clàssics i els consagrats no tenen cap mena de privilegi en aquest sentit. He de dir també que això em passa molt poc sovint cosa que significa que, o bé faig tries acurades, o bé sóc fàcil de complaure ;)
ResponEliminaPrimer de tot, moltes felicitats! Que sóc capaç de despistar-me i marxar sense felicitar-te. Abans feia com tu, no abandonava cap llibre. Em segueix costant però en alguns casos ho acabo fent. També és cert que em costa molt quan ja he passat de la meitat i com que no llegeixo llibres en paral·lel doncs... la lecturina es resenteix. Ara estic en un moment d'aquests . M'he encallat amb la tercera part de La guerra de les salamandres. En vaig llegir la teva ressenya i el vaig posar a la llista de pendents . Va començar bé però porto un parell de mesos encallada.
ResponEliminaTot i així el llibre que més se m'ha encallat ha estat A la recerca del temps perdut. L'havia de llegir per la facultat i no podia, Quan el tenia entre les mans, m'adormia. Era igual l'hora, el dia, el lloc... se'm tancaven els ulls. Vaig haver d'acabar fent un treball sense haver llegit el llibre. No m'havia passat mai.
Apa, després d'aquests rotllo, moltes felicitats de nou i a seguir llegint
Quan em passa el que dius tanco el llibre i cap a un altre, acostumo a tenir força paciència i vaig avançant, però si no m'entra.... no perdo el temps, massa libres per llegir-
ResponEliminaFelicitats per aquest nou anys!
Moltes felicitats per aquest novè aniversari!
ResponEliminaPel que fa als llibres que se'ns travessen, abans m'amoïnava i intentava acabar-los sí o sí, però com que no tinc gaire temps, no el perdo en llibres que pel motiu que sigui no m'entren. Últimament m'ha passat amb la Trilogia de la Fundación d'Isaac Asimov, no m'hi capfico, ja hi haurà un altre moment adequat per ell. I altres que se m'han quedat a mitges i que no podia avançar són un parell d'Antonio Muñoz Molina, i mira que és un escriptor que m'agrada, però per exemple amb La noche de los tiempos no vaig poder.
M'agrada la foto que has escollit per celebrar l'aniversari, tot i que Suárez no està en el seu millor moment ;)
Jo era molt maniàtica amb això d'acabar els llibres que començo... fins que vaig començar a dir prou. L'altre dia, fins i tot, vaig deixar un CÒMIC CURT a mitges.
ResponEliminaEl "Man of the high castle" aquest que comentes, deu ser amb el que s'ha basat una sèrie que surt a l'Amazon Prime, crec que és el mateix títol.
Us agraeixo molt que seguiu per aquí i que passeu de tant a comentar i parlar de llibres. I també, naturalment, els comentaris en aquesta entrada d'aniversari. Seguim endavant, que de seguida tornen les ressenyes!
ResponEliminaMcAbeu, com em coneixes! No t'equivoques pas, el llibre que tinc al llit, i que trobo força interessant, és 'Foc i Sang'. En un parell de mesos i mig pot estar acabat, a veure si segueixo a aquest 'ritme'. I pel que fa a llibres que fan embús, no et pensis, jo també selecciono molt les lectures, quan agafo un llibre és perquè hi tinc interès, però per força algun no ha de complir les expectatives. Però és força estrany encadenar-ne dos de seguits, encara que sigui per motius diferents, alguna cosa havia de fer al respecte.
Vicenç Pagès és especial, té un estil molt peculiar que costa una mica d'entrar. Però tot i així, jo trobo que ho fa molt bé. Aquest d''Exorcismes' el tinc a la lleixa i caurà en els propers mesos, sembla que he tingut sort de no ensopegar amb aquest que a tu se't va fer llarg. A casa en tinc un altre que fa anys que arrossego, en algun moment m'hi hauré de posar. Ja n'hauré llegit uns quants d'aquest autor, però no pas tots.
Salvador, però no ens en diràs cap perquè algú es podria ofendre, oi? Hehehe.
Maurici, en realitat fas bé, això de torturar-se d'aquesta manera no sé d'on em ve. Segurament si no tingués el blog algun d'aquests llibres l'hauria deixat abandonat, també em costa molt fer-ho, però si no tira, no tira. Però amb el blog tinc una obligació afegida, no tinc una categoria per llibres abandonats! A més, el temps que he invertit en llegir un llibre me n'ha pres epr llegir-ne algun altre, així que això m'impulsa a continuar. És evident que com a estratègia lectora és una ximpleria, segur que tu vius molt més feliç!
Mireia, ostres quin greu! A mi 'La guerra de les salamandres' em va encantar, però sí que és cert que no és per a tots els gustos, i que té alguna part cap el final que es fa més pesada, que sembla més un tractat científic que no pas un llibre de ficció. Espero que no m'odiïs massa per haver alentit el teu ritme de lectura amb una mala recomanació. Almenys em queda el consol que tens un llibre del qual guardes pitjor record!
Bruixeta, és l'opció més assenyada, però sempre m'hi resisteixo. Al principi perquè penso que millorarà, i arriba un moment que, pel que queda, més val acabar-lo. Al final acabo de mala llet. Quin desastre.
Botika, amb Suárez tenim gairebé una conya a casa, per això he triat aquesta foto precisament. Jo sempre el defenso, i la meva parella i un bon amic amb qui mirem molts partits el critiquen. És cert que no té unes qualitats tècniques com altres jugadors i que a més ara no està en el millor moment, però és un gran golejador i els seus números amb el Barça són espectaculars. Més enllà d'això, d'Antonio Muñoz Molina no he llegit res, però no pinta massa bé la cosa. En canvi, Assimov sí que m'agrada i aquesta trilogia la vaig trobar molt ben escrita. És cert que el primer està millor i després es complica, però el plantejament és força bo i interessant. Llàstima que no t'hagi atrapat.
Eli, ja veig que vas perdent les manies! Efectivament, el llibre aquest ha servit de base a la sèrie, que no he vist, però la premissa de la que parteix sembla molt interessant. Potser el llibre també ho és, però a mi no m'ha entrat gens.
Jo també tinc molta paciència i intento acabar els llibres que començo. Com que sempre trio els llibres amb interès i ganes, no em passa gaire sovint. Volia fer memòria per recordar-ne algun d'aquests que dius. El primer que m'ha vingut al cap és El déu de les coses petites. Tothom me n'havia dit meravelles i jo no el vaig poder acabar, cosa molt i molt estranya en mi.
ResponEliminaPer altra part, els llibres que darrerament no m'han agradat gaire, no se m'han eternitzat, perquè no eren gaire totxos i perquè si no m'agraden gaire, a vegades faig a l'inrevés: poso la directa per si més endavant millora i m'agrada més i els llegeixo ràpid,
Enhorabona per la constància i la durada d'aquest blog. Tens tota la meva admiració de lectora que seria incapaç de ressenyar tots els llibres que llegeix. Ja sé que t'ho he dit altres cops, però encara que no digui gaire res, per a mi el Llibres i punt és un referent.
Jo tinc una secció especial cada principi d’any on recordo els llibres que he deixat a mitges de l’any anterior, per mi es pràcticament una obligació deixar llibres a mig llegir. Exceptuant l’any passat, que vaig llegir tant poc que ni vaig tenir temps a deixar llibres a mitges, espero poder solucionar-ho aquest any. Lo de llegir poc no, això tinc assumit que no hi ha res a fer, em refereixo a veure si trobo llibres prou dolents com per abandonar-los.
ResponElimina